Fa una feina tan poc mediàtica com útil per als ciutadans. El gener del 2010 el ple municipal, per unanimitat, va elegir Isabel Marquès síndica de greuges de Terrassa. Va treballar 15 anys com a voluntària a l'Associació Alba i sempre li ha agradat aplicar les normes en la vessant social. Va agafar el relleu de Joan Sales, de qui va rebre dos consells, "lluita per la teva cadira i pel teu personal". A la masia Freixa, hi rep un perfil variat de persones, les queixes de les quals transforma en recomanacions (no vinculants) a l'Ajuntament. Aposta per fer xarxa i finestreta única i es nega a respondre "aquí no és". Fa difusió de la seva figura però encara hi ha gent que li diu "síndica de bruixes" o "síndica de greixos". El 2011 ha atès 1.799 consultes i assessoraments, 175 dels quals ha elevat a queixa formal.

-El ciutadà es queixa molt o poc?
Massa poc. La gent es queixa molt al carrer però els fa mandra venir.

-L'Administració oblida que davant té una persona amb drets?
La gent vol que algú els escolti. A l'Administració tenen molta feina i quan demanes hora entres en una sala plena de gent treballant... L'atenció al públic no està preparada. Quan tens una problemàtica el tècnic es posa una mica a la defensiva i per a mi els ciutadans són els clients de l'Ajuntament i se'ls ha d'atendre. Jo xoco molt amb el protocol i amb gent de l'Ajuntament, a vegades em diuen: "Qui et penses que ets?". I aleshores els responc: "La síndica". Tot i que a l'Ajuntament també hi he trobat professionals molt ben preparats.

-Rep molta gent indignada?
A vegades entren insultant i els dic que tornin a entrar. N'hi ha que diuen que no els he donat la raó però que els he fet entendre per què. Alguns, fins i tot, ploren.

-Un dels problemes és el silenci administratiu, que més aviat sembla indiferència...
I això que molts departaments de l'Ajuntament són hàbils a l'hora de contestar instàncies. Quan no contesten hi entro però sense valorar el fons de l'assumpte, insto l'Ajuntament a respondre.  

-És un recurs legal però a vegades no és just. És molt fina la frontera entre legalitat i justícia?
L'Ajuntament es basa en: "ho diu la llei" o "és legal". A l'època romana tenir esclaus era legal però no ho considero just. A vegades diuen: "Sempre s'ha fet així", i potser ho han fet sempre malament.

-Moltes queixes s'haurien evitat amb una bona praxis prèvia?
Sí, com quan es presenten al·legacions contra una multa, en un 90% dels casos la resposta és no. Començo a indagar i a vegades hi ha un error i l'admeten.
 
-O sigui, que si no et queixes et prenen el pèl.
Sí, quan jo ho presento s'ho miren més. I en els casos de responsabilitat patrimonial, si el ciutadà no demostra molt bé el nexe causal, l'Ajuntament, davant del dubte, diu no i al contenciós guanya la major part dels casos.

-També ha forçat a canviar ordenances municipals...
Per exemple, una taxa que requeia sobre una persona que havia adquirit un lloc de venda dels seus familiars al Mercat de la Independència. Hi ha un gran descompte si ets persona física però si ets persona jurídica no. Va haver de pagar 20.000 euros de traspàs en nom de la SL i a Barcelona se n'han de pagar 300. Vaig fer la recomanació però no ho han canviat. O quan algú perd l'habitatge per dació en pagament se li continua aplicant la plusvàlua.

-Es pot ser síndica i independent ideològicament?
Perfectament, la meva missió és el dret d'aquella persona, a mi la part política no em condiciona. Quan algú ve aquí i l'Ajuntament l'ha deixat sense dignitat m'esforço molt perquè no sigui així.

-Entén que la puguin acusar de ser afí o pròxima al PSC?
Tenint en compte que vinc d'una família de dretes..., però no eren feixistes i estimaven Terrassa. Estem a la masia Freixa perquè el meu avi va impedir que hi fessin pisos: als anys 50 en plena dictadura ell estava a l'Ajuntament i li va dir al Freixa: "Això no t'ho pots vendre", i va pactar amb Caixa Terrassa perquè ho comprés. I sobre Vallparadís deia: "Algun dia serà un parc i hi haurà una piscina", i li dèiem que estava boig. Això m'ha marcat. Jo miro si l'Ajuntament actua bé en un tema. És interessant que el síndic no estigui al mateix edifici que l'Ajuntament. Fins fa poc en les meves targetes de visita sortia la menció "Ajuntament de Terrassa" i m'hi vaig negar, jo no sóc Ajuntament i els costa molt d'entendre als tècnics.

-El càrrec és millor o pitjor del que s'esperava?
Pitjor, l'alcalde em va dir que hi estaria dues tardes i hi estic tots els matins i la tarda del dimecres.

-Cobra per aquest càrrec?
Sí, uns 500 euros al mes; considero que el càrrec hauria de ser retribuït com un regidor. Un cop em van dir: "Em sembla que s'han deixat un zero". Tant de bo fos això... Tinc dues ajudants funcionàries que cobren més que jo però a finals d'anys potser me'n treuen una...

-El fet de tenir formació jurídica fa que intueixi la resposta?
Ajuda, perquè a vegades ja sé que no em donaran la raó i ja no hi entro. Si el síndic no és advocat, que de fet no cal, ha de tenir un assessor jurídic. Quan jo no hi sigui els recomanaré que ho facin però que no sigui el de l'Ajuntament....

-Quin és el cas no resolt que li ha sabut més greu?
El d'una persona que va comprar una casa; al Registre de la Propietat li van dir que no hi havia cap càrrega i a l'Ajuntament, que estava al corrent de pagament de l'IBI, i al cap de dos anys li arriben quotes d'urbanització de quatre anys enrere i li cobren 3.000 euros. L'Ajuntament mai pot reclamar quotes si abans no ha fet la inscripció a la nota marginal. On és la seguretat registral? I em van dir: "No ens faràs anar al registre a inscriure-ho tot perquè és molt car".

-I el cas més surrealista?
Quan vaig a les escoles hi ha nenes marroquines de 14 anys que em diuen que els seus pares les volen casar i no les deixen estudiar. Els dic que sobretot no s'enfrontin als pares, que quan arribin als 16 anys em truquin perquè aleshores podran demanar l'emancipació.

-L'anterior Defensora del Pueblo semblava que només defensava el poble castellà...
Sí, sí, i amb el Ribó no es podien ni veure.

-Què n'opina, de Rafael Ribó?
Molts síndics d'altres ciutats estan enfadats, ens menysprea bastant perquè considera que no cal que hi siguem, que nosaltres hauríem de ser simples delegacions. I fa poc va anar als calabossos de la Policia Municipal de Terrassa sense avisar l'alcalde. Això és lleig.