09
de març
del
2016
Una cosa és la formació tècnica i una altra ben diferent és la formació humana. A la vista del contingut de l'escrit en un mitjà local titulat L'Ajuntament no pot multar en els pàrquings comercials ens agradaria oferir-los unes puntualitzacions, dubtem que tots entenguin el contingut de les nostres observacions, de totes maneres ho intentem.
Sense plantejar-s'ho, o potser sí o per pura casualitat, en aquest article s'apunta al focus del problema al mateix temps que ha col·laborat activament en el fet de fomentar "comportaments reprotxables i fatals des del punt de vista de la decència cívica" tal com exposa la sentència, una sentència ens agradi o no totalment ajustada a dret que, sens dubte i sense ser aquest l'objectiu, ve a constatar que potser per falta d'interès per evitar-ho existeixin comportaments que es podrien qualificar com "fatalment reprotxables" seguint el text de la sentència i de la lògica humana.
En efecte, diu la ressenyada sentència que "és el titular (el centre comercial) qui té potestat per garantir l'efectiu compliment per tercers d'aquestes normes de bon ús i funcionament" però bé és cert que no tots els centres comercials disposen d'un servei de vigilància que d'altra banda no seria necessari si el nivell general d'empatia estigués dins de l'humanament acceptable. El demandant sens dubte és bon coneixedor de la normativa vigent però al seu nivell de civisme li queda un llarg recorregut per estar a l'altura que en veritat hagués de correspondre a la categoria d'un lletrat en exercici.
Som conscients que el més difícil d'aconseguir és, en efecte, un canvi de mentalitat en les persones, entenem que no és necessari prohibir tirar escombraries a la via pública per no tirar-les o prohibir expulsar aigües menors per no fer-ho o prohibir trepitjar la gespa per no saber fer un bon ús del parc, àdhuc hi ha qui no s'ha assabentat de la importància de cuidar la cosa pública, amb un canvi de mentalitat no seria necessària tanta prohibició.
Per qui encara no hagi entès res del que aquí exposem el convidem al fet que, durant les properes setmanes, intenti desenvolupar la seva vida sobre una cadira de rodes des de la primera hora del dia fins a l'hora d'anar a dormir, llavors és quan tindrà consciència dels impediments que moltes persones tenen per desenvolupar la seva vida quotidiana. Potser això permeti a més entendre les coses d'una altra manera i segurament mai tornarà a ocupar una plaça reservada. Estarà llavors en el camí d'orientar la seva vida d'una manera més humana.
En qualsevol cas, fins i tot contra corrent, seguirem pel camí d'aconseguir un entorn i un món que realment sigui para tots.
Associació Prou Barreres
Sense plantejar-s'ho, o potser sí o per pura casualitat, en aquest article s'apunta al focus del problema al mateix temps que ha col·laborat activament en el fet de fomentar "comportaments reprotxables i fatals des del punt de vista de la decència cívica" tal com exposa la sentència, una sentència ens agradi o no totalment ajustada a dret que, sens dubte i sense ser aquest l'objectiu, ve a constatar que potser per falta d'interès per evitar-ho existeixin comportaments que es podrien qualificar com "fatalment reprotxables" seguint el text de la sentència i de la lògica humana.
En efecte, diu la ressenyada sentència que "és el titular (el centre comercial) qui té potestat per garantir l'efectiu compliment per tercers d'aquestes normes de bon ús i funcionament" però bé és cert que no tots els centres comercials disposen d'un servei de vigilància que d'altra banda no seria necessari si el nivell general d'empatia estigués dins de l'humanament acceptable. El demandant sens dubte és bon coneixedor de la normativa vigent però al seu nivell de civisme li queda un llarg recorregut per estar a l'altura que en veritat hagués de correspondre a la categoria d'un lletrat en exercici.
Som conscients que el més difícil d'aconseguir és, en efecte, un canvi de mentalitat en les persones, entenem que no és necessari prohibir tirar escombraries a la via pública per no tirar-les o prohibir expulsar aigües menors per no fer-ho o prohibir trepitjar la gespa per no saber fer un bon ús del parc, àdhuc hi ha qui no s'ha assabentat de la importància de cuidar la cosa pública, amb un canvi de mentalitat no seria necessària tanta prohibició.
Per qui encara no hagi entès res del que aquí exposem el convidem al fet que, durant les properes setmanes, intenti desenvolupar la seva vida sobre una cadira de rodes des de la primera hora del dia fins a l'hora d'anar a dormir, llavors és quan tindrà consciència dels impediments que moltes persones tenen per desenvolupar la seva vida quotidiana. Potser això permeti a més entendre les coses d'una altra manera i segurament mai tornarà a ocupar una plaça reservada. Estarà llavors en el camí d'orientar la seva vida d'una manera més humana.
En qualsevol cas, fins i tot contra corrent, seguirem pel camí d'aconseguir un entorn i un món que realment sigui para tots.
Associació Prou Barreres