Àngel Miño és des de l'any 2004 el director general del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Tot i ser de Cornellà, des dels onze anys ja fa excursions. El primer cop que hi va venir va ser amb un grup d'escoltes. Es va convertir més tard en el segon biòleg adscrit a la Xarxa de Parcs Naturals. El seu primer destí va ser el parc del Montseny fins que va substituir a Sant Llorenç l'històric Pau Pérez.

Quina és la política de gestió del parc de la Diputació?
Potser ho hauríem de preguntar als polítics. És broma. Hi ha tres objectius genèrics de la Diputació: la conservació del medi natural i cultural, del patrimoni, en definitiva; el desenvolupament econòmic de les zones de muntanya i dels seus municipis, i oferir l'entorn a la societat, donar-lo a conèixer.

És a dir, bàsicament ordenar l'ús públic?
En aquest parc és una tasca molt important, fonamental. Hi passen milers de persones l'any. Té uns punts de molt alta freqüentació.

No hi ha canvis, s'ha de suposar. Parlem de la Mola i de tot l'eix central?
La zona que situen entre Matadepera i el coll d'Estenalles.

I l'Obac?
També. Hi ha un increment del nombre de persones que en gaudeixen, tot i que no podem parlar de congestió, el que sí que passa a altres indrets. T'hi trobes bé. A les zones centrals, com a usuari notes que hi ha una multitud. Montcau, la Mola, Estenalles...

Hi ha dades?
Tenim comptatges ara mateix. Per la Mola hi passen més de 100.000 persones l'any. I en l'accés a través de coll d'Eres, entre 30.000 i 35.000. Vol dir que és un contingent molt elevat.

A la Mola, uns 2.000 usuaris cada cap de setmana.
Sí, si. Els diumenges encara més. Des de fa un parell d'anys n'hem detectat un increment, a diferència de la darrera dècada, on vèiem oscil·lacions. És veritat que ara tenim més punts de control. La tendència és creixent. Segurament, perquè també hi ha més visites als equipaments.

I la raó?
Suposo que té a veure amb les sortides que organitzen entitats, institucions i empreses. Com a conseqüència de la crisi la gent es queda més a prop de casa. Costa menys diners. I el parc natural és aquí mateix. Al Tibidado cada cop hi va més gent, al contrari del que podria semblar. I és el que copsem en el cas de Sant Llorenç. A Talamanca, Mura i Granera hi ha molt moviment. Hi ha potser menys despesa però més volum.

La potenciació del castell de Talamanca i el fet que al poble es lliurés la darrera batalla que els catalans van guanyar el 1714 hi deu tenir alguna cosa a veure?
N'estic convençut. Talamanca s'ha mogut molt bé. Ha restaurat la fortalesa, ha sortit a programes de TV3 i ha fet una gran campanya de comunicació.

Tornant a la Mola, i a Estenalles i el Montcau, sense oblidar la font del Llor. Què s'ha de fer?
Hi ha moltes marxes, excursions, caminades... Hi ha desenes d'activitats.

I què s'intenta aconseguir des de la direcció del parc?
Mirar de trobar un punt d'acord entre els centres excursionistes i les entitats, que havien participat en el pla d'ús públic i en fòrums sobre turisme sostenible. Intentem arribar a un consens per elaborar un decàleg de bones pràctiques en el medi natural. Es discuteix sobre si es posen quotes de persones, o d'activitats, quins són els llocs més idonis per realitzar-les, si els més massificats o cal obrir aquells on hi ha poca gent...

La realitat ens diu que s'utilitza una mínima part del parc. Tothom va sempre als mateixos llocs.
És així. I reflexionem: obrim més parc? Endurim per exemple el pas pels camins per evitar que l'erosió sigui més gran? Hi marquem uns vials específics? La discussió s'allarga. Arribar al consens amb les entitats conservacionistes, ecologistes i excursionistes no és gens fàcil. Costa, tot i que hi ha molt bona relació. En els mateixos grups hi ha opinions diverses sobre el que cal fer.

Amb la nova taula d'orientació del Montcau va haver-hi debat.
Recordo que hi havia gent en contra, per no malmetre l'entorn. Ho trobem al parc i en la societat en general. Esperem no trigar a veure punts en comú. Hem de dir que cada cop més hi ha empreses especialitzades a organitzar activitats, i tots els municipis volen tenir un dia especial que els permeti sortir als mitjans de comunicació. I em sembla bé. Qualsevol esdeveniment que succeeixi al municipi és atractiu.

I l'ús de les bicicletes, com està?
La idea és que utilitzin llocs aptes per a la circulació de vehicles, i no els camins i senders. No és fàcil vetllar pel compliment de la normativa amb la gran quantitat de bicicletes que hi ha. A ningú se li escapa que no donem a l'abast. Hi ha camins que enllacen zones del parc per on no s'hauria de passar, però hi ha gent que els fa servir.

Són discussions que surten sempre quan es parla de la utilització pública?
Per alguns la llei és massa restrictiva i per altres massa poc. Mai tothom està content.

Parlem si li sembla de projectes de futur. Què toca ara?
El més important és la Carta Europea. Ara entrem en la fase d'acreditació de les empreses de serveis turístics. La Carta és un compromís que assumim. Els restaurants, els bars, els allotjaments són molt més.

Per quina raó?
Per assegurar la qualitat i la sostenibilitat de les activitats i per garantir que les empreses estaran vinculades al parc i faran també d'informadores i difusores. Els seus clients tindran un millor coneixement de l'espai protegit. Ens introduïm en un món que a Europa ja funciona molt bé que és el del senderisme.

Tanmateix, sembla que l'usuari es comporta més cívicament que abans. És una impressió?
És una realitat. Molt més que abans. No es veuen escombraries i la gent es comporta com toca. Esclar que sempre hi ha algú que se surt del que és norma, però molt pocs. Tothom hi està habituat. Hi ha hagut una tasca molt important per part de les escoles, i nostre també. Els nens han crescut amb la idea del reciclatge.

Molta gent vol dir aparcaments plens. S'ampliarà, per exemple, l'estacionament d'Estenalles?
Hi ha dies que està atapeït. No pensem en l'ampliació, però si el féssim més gran segur que s'ompliria. Té una capacitat de 150 vehicles, però n'hem arribat a comptar 500 a la zona, perquè s'estrenyen, aparquen als vorals, un quilòmetre més avall... La gent no està acostumada a agafar el transport públic.

Per als terrassencs és un parc molt nostrat. La qualitat del paisatge és espectacular. I tothom se'n va a la Mola, Estenalles i Montcau.
És un costum. Des de petits que els terrassencs pugen a aquests indrets.

Tornem a l'aparcament. Es farà pagar?
S'ha pensat i debatut i s'ha arribat a la conclusió que cal fer un estudi de mobilitat que contempli tots els eixos viaris de tots els municipis, l'oferta de transport públic, la capacitat de les vies... I fer un pla de difusió d'altres elements de valor del parc.

Sobretot, què cal potenciar?
Els municipis del nord i els del costat, a est i oest. I el sector del Llobregat, que fins fa quatre anys havia estat molt oblidat pel parc. Ara hem creat itineraris arreu. El pas següent és que els pobles apostin per activitats ecoturístiques. I ja tenim exemples reeixits a Rellinars.

Anem a projectes concrets que ja es puguin explicar.
Estem restaurant el Marquet de les Roques, a Sant Llorenç Savall. Hem invertit 250.000 euros i se n'estan canviant les cobertes. Posteriorment es reforçaran els forjats (90.000 euros). I encara faltarà consolidar totes les façanes. I finalment, dotar-lo de continguts.

Està definit què s'hi farà al lloc que un dia va ser ocupat pel poeta vallesà Pere Quart?
Hi ha un pla director amb dues línies. La primera fa referència a l'arquitectura i al seu valor històric i cultural. Sobre això girarà l'oferta. Una altra cosa és que sigui rendible. Però s'ha de tenir present que els equipaments públics no es poden valorar en termes econòmics. Volem trobar fórmules de gestió conjunta entre administració i sector privat. És un model que fins ara ens funciona, per qualitat i per preu.

També s'ha parlat de restaurar el coll d'Estenalles. Segueix vigent la idea?
Estenalles és un punt clau del parc. Hem d'actuar-hi, tot i que ara per ara no hi ha pressupost. Volem que sigui un lloc de sortida i no d'arribada com ara. Ha de ser un lloc des d'on poder donar a conèixer els espais d'interès.

Hi ha projectes en marxa com el de l'elaboració de vi.
A la vall d'Horta, en unes 12 hectàrees. Ja som a la fase final. És un projecte d'arrendament de terres agrícoles.

Vi amb ADN parc natural.
Quatre de les hectàrees permeten conrear vinya i elaborar vi. Ja n'hem demanat la inclusió dins la DO.

Bages?
No, Catalunya. La qualitat de la denominació d'origen avui és inqüestionable.

El vi en aquests moments ha pres una nova dimensió.
Hi ha més cultura. No és xafar i fermentar. Hi ha cura, professionalisme, saber fer, vinculació amb la terra. I els cellers han vist que la qualitat té sortida al mercat. Es valora el producte de casa. La producció serà limitada, però exclusiva. Volem que doni prestigi al municipi.

En certa forma, es posen eines per al retorn de la població?
Està basat en això. Als terrenys també s'hi podrà fer horta.

L'ecoturisme funciona?
Les estades de cap de setmana van bé. Encara que estiguin a prop de les grans ciutats, són espais que semblen relativament lluny. Hi ha una gran demanda des de l'àrea metropolitana. A molta gent de Barcelona li pots preguntar i no et sabrà respondre on és Sant Llorenç.

No passa el mateix amb els terrassencs i els vallesans.
La Mola és un referent per a 500.000 mil persones. Des de Martorell fins a Granollers en tenen vistes. Els més propers tenen el parc com a jardí. El que seria bo és que hi hagués més ecoturisme en dies laborables.

Un aspecte que ocupa i preocupa és el dels incendis. El 2013 ha estat bo?
Enguany, no s'ha cremat res. L'estiu ha sigut magnífic. El risc sempre hi és.

S'ha regenerat el que es va cremar el 2003?
Poc a poc, però sí. Hi ha alzines d'uns dos metres.

Quin és el dispositiu de prevenció en els mesos més complicats?
Es tracta d'un pla de vigilància mòbil emmarcat en el de la Diputació. Al Parc hi ha nou rutes de vigilància amb vehicles i cinc punts de guaita. A més, tenim els controls de Manresa i Bellaterra, i tota la estructura de personal del parc. Cal sumar-hi els acords amb les agrupacions de defensa forestal per mobilitzar vehicles en dies d'especial risc, que es desplacen a llocs estratègics amb una càrrega de 400 litres d'aigua per fer una primera intervenció. En total, directament a l'estiu hi ha una trentena de persones mobilitzades.