Arrenca la transformació urbanística del sector de l'AEG

Les obres de desbrossament ja han començat i està previst que el projecte s'acabi abans del 2028

Estat actual de l'antiga fàbrica AEG de Terrassa.
Estat actual de l'antiga fàbrica AEG de Terrassa. | Alberto Tallón
21 de febrer de 2023, 18:35
Actualitzat: 18:39h
La transformació del barri d'Ègara ja ha començat. Aquest dimarts 21 de febrer s'ha posat la primera pedra com a símbol de l'inici del que serà la gran transformació urbana de Terrassa els pròxims anys. Es tracta del sector on s'ubicava l'antiga fàbrica AEG, al nord-est de la ciutat. Uns terrenys de més de 60.000 metres quadrats on actualment queden les restes del que un dia va ser un dels grans motors industrials de Terrassa, es veuran convertits en un nou espai residencial, comercial i de serveis. 

El grup Acciona Inmobiliaria, propietari d'aquest sector delimitat per l'avinguda de Jaume I, la carretera de Castellar i els carrers de les Cosidores i del Periodista Grané, serà l'encarregat d'impulsar aquest projecte residencial. De fet, les obres de desbrossament ja han començat i està previst que el projecte s'acabi abans del 2028. Des d'Acciona contemplen un marge d'entre tres i cinc anys d'obres per deixar enllestit el projecte que tindrà un cost de 12,5 milions d'euros. 

Tant l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, com el regidor d'Urbanisme, Carles Caballero, han destacat la col·laboració públicoprivada per tal de tirar endavant aquesta nova centralitat a la ciutat. En concret, Ballart, ha parlat d'un projecte que "representa i exemplifica la Terrassa del segle XXI". "Avui és un dia històric", ha remarcat que es comença la transformació d'un lloc "emblemàtic i referent de la història industrial de la ciutat". 

Com s'estructurarà? 

La nova centralitat comptarà amb espais diferenciats però tots ells integrats per zones verdes i vegetació, augmentant la mitjana d'altres zones de la ciutat. Hi haurà habitatges, zones comercials i de restauració, una gran plaça, jocs infantils, així com l'escola Nova Electra, una residència d'estudiants, una de gent gran i també l'Institut del Teatre. 

Pel que fa a la construcció d’habitatges - se'n preveuen un màxim de 785, dels quals 213 seran de protecció oficial- i la resta, uns 27.000 metres quadrats seran de sòl públic (un 44,33%), que es destinarà a vialitat -carrers-, espais verds i equipaments, entre els quals es troba l’escola Nova Electra. Els carrers de l’interior de l’àmbit s’han configurat per a vianants, amb llambordes ceràmiques que són semblants a les que hi ha al centre de Terrassa i també amb un paviment drenant que, juntament amb les zones verdes, farà que el 25% de la superfície sigui permeable. A més, part de les aigües de pluja es reaprofitaran per aigua de reg.
 

Així serà la nova centralitat a l'antiga fàbrica AEG de Terrassa. Foto: Aj.Terrassa


Amb aquest disseny s’aconseguirà pacificar el trànsit rodat de l’àmbit, ja que només podran accedir a l’interior els vehicles de serveis i d’emergències. La circulació es concentrarà en els carrers del voltant, que tindran carrils d’asfalt i voreres de panot. També està previst modificar les voreres dels carrers del voltant, ampliant-les i remodelant-les. L'enllumenat serà amb leds i està previst plantar 290 arbres autòctons de fulla caduca.

Aquest antic enclavament industrial comptarà amb una gran plaça central, de gairebé 30 m d’amplada, que estarà situada de manera paral·lela a la carretera de Castellar i al carrer del Periodista Grané, amb zones d’ombra, jocs infantils i una àrea d’estada amb mobiliari urbà.

De fàbrica de motors a zona residencial 

Els orígens de l'empresa AEG se situen l'any 1910. La seva evolució va lligada a la vida de milers d'egarencs i explica la revolució industrial, el naixement del moviment obrer i, fins i tot, els canvis polítics que va viure el país. 

En concret, l'any 1912, els empresaris Josep Gibert i Escudé i Maurici Borie funden l'Electra Industrial, dedicada a la fabricació de motors, bombes centrífugues, transformadors de potència, turbines hidràuliques i alternadors, ubicada a la cantonada dels carrers del Pantà i de Sant Isidre. El febrer del 1939, el grup alemany AEG en compra la majoria de les accions i l'any 1940 es construeix la fàbrica. En el moment de màxima esplendor fins a 1.900 treballadors es guanyaven el jornal entre aquestes parets. 

L'any 2005 finalitza l'activitat a les naus de la fàbrica AEG i és dos anys més tard quan s'aprova el projecte d'urbanització d'aquest sector que queda interromput per la crisi financera del 2008. L'any 2011 es construeix l'escola municipal Nova Electra i finalment l'any 2022 s'aprova definitivament la modificació del pla de millora urbana (PMU) d'aquest sector.