Cristóbal Catro a la plaça del Vapor Ventalló Foto: J.M.O.

Cristóbal Castro, Capgròs de l'Any, i una de les grans referències del fotoperiodisme local, s'ha quedat sense feina. Després de 32 anys al Diari de Terrassa, primer com a col·laborador i després com a cap de la secció, l'empresa l'ha acomiadat per raons econòmiques. Era el segon redactor més antic de la casa.

Com se sent ara mateix?
Malament, frustrat, amb ganes de plorar. Vull treballar, que és el que he fet tota la meva vida. No em vull quedar a casa. Necessito estar al carrer.

Ho ha assimilat?
No, és molt recent. I em costa dormir. I el més dur ha estat que jo i els meus companys hem estat un mes esperant una decisió de l'empresa que no arribava.

Han estat uns dies de molts neguits?
I difícils de viure. I voldria destacar el paper que han jugat la directora, el subdirector i també el responsable de tancament. Sé que no ha estat fàcil per a ells fer el que els hi deia l'empresa. Són bones persones i grans professionals, com tota la resta dels que s'han quedat al Diari de Terrassa. Si les coses no funcionen no serà pas culpa seva.

Molts ciutadans li han mostrat el seu suport, i és que vostè és tota una icona i un dels terrassencs més coneguts arreu. L'aturen pel carrer?
I tant que em paren. A la presentació del reportatge sobre la Via Catalana va anar-hi gent només per veure'm i per parlar amb mi. I puc dir que vaig estar dues hores per fer el carrer de la Unió. Tothom em deia coses, em trucaven per telèfon. La gent m'ha demostrat clarament la seva estima.

Què li comenten?
Que no ho entenen, que no se'n saben avenir. I veuen que estic més prim. He perdut deu quilos en les darreres setmanes.

Què li valoren?
Sobretot, que sempre estava als llocs, que sempre intentava ajudar tothom, com quan vaig fer un reportatge sobre el forner del barri de Can Palet, per exemple.

Dels seus anys de feina, què és el més l'ha colpit?
El dia de l'atemptat contra Hipercor, a Barcelona. Vaig anar-hi amb una redactora. Crec que vaig ser l'únic fotògraf que va entrar dins i que va poder fer una fotografia del forat que s'havia fet després de l'esclat del cotxe-bomba. Allò era un infern.

Se'l pot considerar el primer fotoperiodista de Terrassa?
No, els pioners van ser Miquel Mundet i Ramon Navarro.

I si diem que va ser el que el va desenvolupar?
Amb això si que hi estaria d'acord.

Què és el fotoperiodisme per Cristóbal Castro?
Una forma d'explicar les coses que passen, una manera de viure.