Segons un estudi sobre l'aplicació de les Ordenances municipals d'estalvi d'aigua, realitzat per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat i per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Bellaterra (UAB), cinquanta municipis catalans han aprovat una ordenança per a l'estalvi d'aigua seguint els models de Sant Cugat del Vallès o bé de l'Ordenança Tipus de la Diputació de Barcelona.
L'estudi ha recollit, mitjançant entrevistes cara a cara i enquestes on-line, informació sobre la cinquantena de municipis amb ordenança, així com l'opinió dels tècnics municipals responsables de la seva aplicació.
El treball constata que el consum domèstic és la fracció més important del volum total d'aigua facturada en els municipis amb ordenança i que representa el 72,5 per cent del total de mitjana. També s'ha pogut comprovar que tots els municipis, excepte dos, contemplen l'aprofitament de les aigües pluvials, mentre que la meitat pren en consideració la reutilització de les aigües grises.
Segons la Diputació, cal tenir en compte, però, que la captació de les aigües pluvials presenta un major potencial en municipis amb una tipologia urbanística difusa mentre que els sistemes de reutilització d'aigües grises són d'especial interès en poblacions amb una tipologia compacta per motius d'economies d'escala.
L'estudi ha calculat, a nivell teòric, l'estalvi d'aigua que representa l'aplicació de l'ordenança en tres models d'habitatges: unifamiliars amb jardí, plurifamiliars amb jardí comunitari i plurifamiliars sense jardí. En aquests tipus d'habitatges, en els quals el consum domèstic se situa en 207 litres per persona i dia (lpd), respectivament, s'han estimat estalvis de 76, 65 i 48 lpd, respectivament.
Segons els promotors de l'estudi, aquest conclou amb la demostració que les normatives legals "són un instrument molt valuós per fomentar l'estalvi d'aigua en un necessari progrés conjunt de la societat cap a la sostenibilitat".
L'estudi ha recollit, mitjançant entrevistes cara a cara i enquestes on-line, informació sobre la cinquantena de municipis amb ordenança, així com l'opinió dels tècnics municipals responsables de la seva aplicació.
El treball constata que el consum domèstic és la fracció més important del volum total d'aigua facturada en els municipis amb ordenança i que representa el 72,5 per cent del total de mitjana. També s'ha pogut comprovar que tots els municipis, excepte dos, contemplen l'aprofitament de les aigües pluvials, mentre que la meitat pren en consideració la reutilització de les aigües grises.
Segons la Diputació, cal tenir en compte, però, que la captació de les aigües pluvials presenta un major potencial en municipis amb una tipologia urbanística difusa mentre que els sistemes de reutilització d'aigües grises són d'especial interès en poblacions amb una tipologia compacta per motius d'economies d'escala.
L'estudi ha calculat, a nivell teòric, l'estalvi d'aigua que representa l'aplicació de l'ordenança en tres models d'habitatges: unifamiliars amb jardí, plurifamiliars amb jardí comunitari i plurifamiliars sense jardí. En aquests tipus d'habitatges, en els quals el consum domèstic se situa en 207 litres per persona i dia (lpd), respectivament, s'han estimat estalvis de 76, 65 i 48 lpd, respectivament.
Segons els promotors de l'estudi, aquest conclou amb la demostració que les normatives legals "són un instrument molt valuós per fomentar l'estalvi d'aigua en un necessari progrés conjunt de la societat cap a la sostenibilitat".
