Corregir la hipermetropia sense passar pel quiròfan

L'optometrista graduat a l'Escola d'Òptica de Terrassa, Jaume Pauné, crea la primera lent de contacte que aconsegueix imitar els efectes de la cirurgia refrectiva

Publicat el 08 d’abril de 2010 a les 17:20
"Com la ortodòncia, però enlloc de corregir les dents, corregim la vista". D'aquesta manera planera i entenedora, l'optometrista Jaume Pauné explica el seu gran invent. Es tracta de la primera lent al món que elimina la hipermetropia sense la necessitat de practicar-hi cap tipus de cirurgia. Com és possible? Doncs no és senzill, i per aquest motiu ha estat més de sis anys investigant. Es tracta d'una tècnica que consisteix en modelar la còrnia per corregir defectes de la visió com ara la miopia, l'estigmatisme i la hipermetropia de nivells mig o baixos "a través de lents de contacte rígides, permeables a l'oxigen i fabricades a mida" apunta. Cada pacient es posa la lent de contacte durant la nit, un mínim de sis hores. La lent actua pressionant la llàgrima que hi ha entre aquesta i la primera capa de la còrnia. Aquesta pressió modifica la forma de la còrnia en unes 20 micres, l'equivalent a la meitat dels gruix d'un cabell. Al dia següent el pacient se les treu i hi pot veure a la perfecció. “És una opció més per tota aquella gent que decideix en algun moment de la seva vida deixar enrere qualsevol defecte visual. No és ni millor, ni pitjor que la cirurgia. Però aquesta tècnica aporta una temporalitat que les intervencions no tenen, ja que aquestes són per tota la vida”. Juanjo Losada és un dels primers pacients del Jaume Pauné. “És el millor que m'has passat. Estic molt satisfet. Tenia la intenció d'operar-me, però amb aquesta nova tècnica ja ni s'em passa pel cap”. Ara bé, no és barat. Pauné reconeix que a la llarga la cirurgia et surt més econòmica”. Actualment tenen un preu inicial de 1.000 euros, i s'han de renovar anualment. Cada parell de lents costa 400 euros i es comercialitzen sota el nom de Paunelens.

Present i futur
Jaume Pauné, es va diplomar a l'EUOOT l'any 1991, i va ser el primer de la seva promoció. Actualment treballa com a òptic i optometrista al Centre Mèdic Teknon de Barcelona i al seu propi Centre de Teràpia Visual Marsden. Un dels seus reptes de futur és el de la investigació per crear unes noves lents de contacte per a persones amb queratocon, una malaltia de l'ull que pateixen dos de cada mil persones. Aquesta malaltia ocasiona moltes dificultats per utilitzar lents de contacte, tot i que són imprescindibles per a les persones afectades.