Denuncien agressions sexuals de membres d'una església evangèlica de Terrassa

Denuncien una sèrie d'abusos sexuals i manipulació psicològica perpetrats per membres de l'església evangèlica Samaria, situada a Terrassa, segons ha destapat una investigació del programa Tot es mou de 3Cat. L'església Samaria va ser dissolta l'any 2022, però el seu local va ser ocupat per una altra comunitat anomenada Paraula Viva. De fet, l'actual església no consta inscrita en el consell evangèlic, per tant, no té l'acreditació oficial per actuar com a església. 

La investigació, que es va allargar durant dos anys, revela casos d'agressió sexual, intimidació i control mental dins aquesta comunitat religiosa. Els abusos haurien afectat diversos fidels, incloent-hi menors d'edat, amb la implicació de diversos membres de la cúpula de l'església, com el pastor, un monitor de dansa i un responsable econòmic.

Les víctimes han estat identificades com a persones que durant anys van ser sotmeses a manipulació, amenaces i a conductes abusives que provenien de l'autoritat religiosa dins la comunitat. Els fets descrits en la investigació són extremadament greus i posen de manifest la violència psicològica i física que molts fidels van patir a mans dels líders d'aquesta església.

En particular, el pastor de la comunitat, conegut com a Pepe, és un dels principals acusats. Diverses dones han denunciat que el pastor les va agredir sexualment, amb testimonis que inclouen descripcions de com aquest les va acorralar i abusar d'elles en diferents ocasions. Una de les víctimes ha relatat un episodi especialment traumàtic, en què el pastor la va forçar a fer-li un acte sexual i, després, la va amenaçar amb fer mal a la seva família si es revelava l'abús. Aquesta situació, segons el testimoni, va generar un gran sentiment de por i silenci a la víctima, qui temia les conseqüències per a ella i els seus éssers estimats.

A part del pastor, un altre dels acusats és un monitor de dansa que treballava dins l'església. Segons diversos testimonis, aquest monitor va abusar sexualment de fins a set menors, alguns dels quals ja han fet pública la seva experiència. La comunitat religiosa, en lloc de protegir les víctimes, va intentar silenciar els fets i justificar les accions del monitor, creant una cultura de por i impunitat. Els responsables de l'església van recomanar que els abusos fossin tractats "en privat" i que les víctimes no ho expliquessin per evitar danys a la imatge pública de la comunitat.

Testimonis que no paren de créixer

Després de la difusió d'aquests casos, el programa ha rebut testimonis de més de vint persones que afirmen haver estat víctimes d'abusos sexuals i psicològics dins la comunitat. Algunes d’aquestes víctimes han relatat que el pastor era venerat com una figura divina, com si fos un líder infal·lible, i que la seva autoritat era absolutament incontestable.

Així mateix, també hi ha testimonis de manipulació psicològica, en què els responsables de l’església feien creure als fidels que els abusos eren el resultat d'un "impuls difícil de controlar". Un dels casos més tràgics és el de Débora Cárceles, una de les víctimes que va ser abusada quan només tenia set anys. Débora ha relatat com el responsable econòmic de l'església li va comprar llaminadures i li va mostrar revistes pornogràfiques per tal de manipular-la.

Ella va ser testimoni de com altres nenes també van ser abusades, però mai va poder denunciar la situació perquè el religiós ja havia mort en el moment en què va aconseguir entendre la magnitud del que havia passat. A pesar d'això, Débora ha decidit fer públic el seu testimoni perquè altres víctimes se sentin més còmodes a l’hora de parlar. Diversos testimonis parlen d'intimidació i amenaces que els feien sentir culpables si intentaven parlar de les agressions. Sostenen que els membres de l'església eren condicionats a pensar que si explicaven els fets, patirien greus conseqüències com la malaltia, el pecat o fins i tot el diable.

La Débora, per exemple, va ser diagnosticada amb una depressió greu com a resultat de les experiències viscudes a l'església i va estar sotmesa a medicació psiquiàtrica durant tres anys. Aquesta situació va continuar durant anys, amb una gran quantitat de víctimes que, per por i per la pressió exercida per l'església, no s'atrevien a denunciar els abusos. De fet, molts membres de la comunitat sabien el que estava passant, però ningú no va fer res per aturar-ho.

Alguns dels testimonis han confirmat que les persones que sabien de les agressions sexuals van fer el possible per ocultar-les i protegir els agressors, en lloc de prendre mesures per evitar més víctimes. L’església mateix, com es pot veure en diversos testimonis, va preferir amagar els abusos per evitar danys a la seva imatge, fent creure que les víctimes eren responsables de les agressions que havien patit.

Casos a punt de prescriure: els tribunals ho investiguen

Segons diversos testimonis, alguns dels responsables dels abusos dins Samaria continuen vinculats a la nova església Palabra Viva, i el pastor d’aquesta nova comunitat ha negat qualsevol vincle amb els fets de l’anterior església.

Actualment, el cas està sent investigat per les autoritats judicials. Ja hi ha dues víctimes que han presentat una denúncia formal davant els tribunals per abusos sexuals, i la investigació continua oberta, amb l’esperança que altres víctimes se sentin motivades a denunciar els fets. No obstant això, molts dels casos poden estar a punt de prescriure, ja que els fets van tenir lloc fa anys. Per això, els advocats de les víctimes esperen que, gràcies a aquesta exposició pública, s’obrin nous processos judicials.

Aquesta situació ha provocat una gran reacció dins l'església Evangèlica Unida de Terrassa, que ha condemnat de manera rotunda els abusos i ha manifestat la seva desvinculació de l'església Samaria.