No és la primera vegada, i segurament tampoc serà l’última, que el departament d’Ensenyament pren una decisió, de forma unilateral i sense consultar Terrassa, com la de suprimir alguns cursos de català. El fet és que a partir del curs que ve, l’Escola Oficial d’Idiomes no tindrà cursos de català. De moment 48 persones es queden sense classes a Terrassa però, tranquils, que podran anar a les EOI de Sabadell, Manresa, Girona, Tarragona, Lleida o Barcelona-Vall d’Hebron, on sí mantenen els cursos oficials. Però el què és més greu, és que si s’elimina una part de l’oferta que hi ha, la demanda també tendeix a desaparèixer o a buscar d’altres alternatives com passa ara.
Normalització Lingüística calcula que tot hi haver-hi unes 1.300 places de català a tot Terrassa, encara hi ha unes dues centes persones que estudiarien si tinguéssin aula. Aquesta no és la primera vegada que la crisi econòmica, o el què sigui, fa suprimir cursos de català. De fet, entitats ciutadanes i associacions de veïns, algunes de les quals amb una veritable necessitat de cursos per a la integració dels seus nouvinguts, han vist suprimir les classes de català sol·licitades.
Si no hi ha diners ni voluntat administrativa per mantenir una de les eines cabdals per a la igualtat d’oportunitats com és la llengua, quina és la solució?. Com sempre la societat civil arribarà allà on l’administració es queda a mitges, després de consignes com que la formació és cabdal, sobretot en èpoques de crisi. Es veu que abans de les retallades salarials, els cursos de català són el què hi havia més a ma per estalviar.
L’efecte més immediat de la falta de places de català, i no arran de l’Escola Ofical d’Idiomes sinó de molt abans, és que en el programa de voluntariat, per primera vegada també falten voluntaris per satisfer les parelles lingüístiques que es formen per la gent de fora que vol saber el català. No us penseu que les parelles lingüístiques sempre són tan exòtiques com una persona de Malí vestit de multicolor, una brasilera amb un català cadenciós o un jove magrebí de Ca n’Anglada. Hi ha mestresses de casa d’Andalusia o de l’Aragó que després de tota una vida a Terrassa, ara volen aprendre el català. Hi ha qui finalment s’adona que aprendre la llengua de la ciutat on viu li obra més d’una possibilitat i li permet participar de coses que fins ara fins i tot ignorava que hi eren.
Després del català, molt més que una simple llengua per a la majoria, venen les escoles taller, també suprimides en alguns casos. Ara és el departament de Treball, com en el d’Ensenyament, que diu que no és necessària la formació en els oficis dels joves. En aquest cas, en tota la demarcació de Barcelona els joves menors de 25 anys no podran aprendre un ofici si així ho pensaven fer. Això sí, podran fer nous programes més complets que de moment no coneixen ni veuen clar ni sindicats, ni formadors ni municipis. És la crisi la causa de les “retallades” de cursos, programes, formació, tallers i d’altres inversions socials, o bé és una decisió que prioritza d’altres atencions?. I en tot cas, quines?
És l’administració que fins ara amb el suport de la majoria, havia de fomentar la formació, la mateixa que ara diu amb fets que no és necessària. Ha de ser el català la primera de les víctimes de la crisi que ho trastoca tot?. Crec que l’administració pot i ha de mantenir els cursos de català a Terrassa. En tot cas una ciutat com aquesta es mereix una clara explicació de quins criteris es fan servir per prendre decisions com aquesta i amb el suport de quines majories.
Normalització Lingüística calcula que tot hi haver-hi unes 1.300 places de català a tot Terrassa, encara hi ha unes dues centes persones que estudiarien si tinguéssin aula. Aquesta no és la primera vegada que la crisi econòmica, o el què sigui, fa suprimir cursos de català. De fet, entitats ciutadanes i associacions de veïns, algunes de les quals amb una veritable necessitat de cursos per a la integració dels seus nouvinguts, han vist suprimir les classes de català sol·licitades.
Si no hi ha diners ni voluntat administrativa per mantenir una de les eines cabdals per a la igualtat d’oportunitats com és la llengua, quina és la solució?. Com sempre la societat civil arribarà allà on l’administració es queda a mitges, després de consignes com que la formació és cabdal, sobretot en èpoques de crisi. Es veu que abans de les retallades salarials, els cursos de català són el què hi havia més a ma per estalviar.
L’efecte més immediat de la falta de places de català, i no arran de l’Escola Ofical d’Idiomes sinó de molt abans, és que en el programa de voluntariat, per primera vegada també falten voluntaris per satisfer les parelles lingüístiques que es formen per la gent de fora que vol saber el català. No us penseu que les parelles lingüístiques sempre són tan exòtiques com una persona de Malí vestit de multicolor, una brasilera amb un català cadenciós o un jove magrebí de Ca n’Anglada. Hi ha mestresses de casa d’Andalusia o de l’Aragó que després de tota una vida a Terrassa, ara volen aprendre el català. Hi ha qui finalment s’adona que aprendre la llengua de la ciutat on viu li obra més d’una possibilitat i li permet participar de coses que fins ara fins i tot ignorava que hi eren.
Després del català, molt més que una simple llengua per a la majoria, venen les escoles taller, també suprimides en alguns casos. Ara és el departament de Treball, com en el d’Ensenyament, que diu que no és necessària la formació en els oficis dels joves. En aquest cas, en tota la demarcació de Barcelona els joves menors de 25 anys no podran aprendre un ofici si així ho pensaven fer. Això sí, podran fer nous programes més complets que de moment no coneixen ni veuen clar ni sindicats, ni formadors ni municipis. És la crisi la causa de les “retallades” de cursos, programes, formació, tallers i d’altres inversions socials, o bé és una decisió que prioritza d’altres atencions?. I en tot cas, quines?
És l’administració que fins ara amb el suport de la majoria, havia de fomentar la formació, la mateixa que ara diu amb fets que no és necessària. Ha de ser el català la primera de les víctimes de la crisi que ho trastoca tot?. Crec que l’administració pot i ha de mantenir els cursos de català a Terrassa. En tot cas una ciutat com aquesta es mereix una clara explicació de quins criteris es fan servir per prendre decisions com aquesta i amb el suport de quines majories.
