La Rambla d'Ègara Foto: Joan Manel Oller

"Em poso a plorar directament?" diu Ricard, un dels encarregats dels electrodomèstics Miró quan parla del comerç a la part de baix de La Rambla. "No és que estigui morta, és que ja està al cementiri" manifesten des de Viatges Leyca. Just un any després de la inauguració de l'eix, la reforma, que va costar 5,61 milions d'euros, no s'ha convertit en millora. Els tres anys d'obres van transcórrer com una llarga agonia i la rehabilitació de l'espai (amb la circulació permesa només al transport públic) ha estat el cop de gràcia a una activitat comercial ferida de mort. Hi ha hagut un 'lífting' a la façana però el pacient segueix envellint per dins, perdent ànima.

En el tram de Rambla comprès entre el Portal de Sant Roc i el carrer Volta, hi ha 56 establiments. La manca de visibilitat, propiciada per la prohibició de pas dels cotxes particulars, la deficient il·luminació i l'escassetat d'activitats dinamitzadores han estat un còctel molotov que ha esmicolat les vendes. "Tants anys d'obres per acabar fent això? És una vergonya i una pena, ho han acabat d'enfonsar. La Rambla mai ha estat una zona de comerç i ara l'han rematat. L'Ajuntament ens hauria d'haver consultat" es queixa indignada Toñi, de Punto Roma.

Una visió pessimista que també comparteix Ramon, de Calbet. "Està totalment morta.  Les vendes han baixat fins a un 40%" explica de manera resignada. "És un erial" manifesten a Vodafone.

"La gent ha canviat els costums" avisen des de Reading&Co, en el sentit que l'activitat, o bé s'ha desplaçat al portal de Sant Roc i al carrer Major, o bé s'ha substituït pels grans centres comercials ubicats als afores o a les poblacions veïnes. "Aquesta ja no és la meva Rambla" apunten des de la rellotgeria Morata.

Circulació estroncada
El fet que la circulació s'hagi restringit exclusivament als autobusos públics també ha perjudicat els volums de facturació. "Sense trànsit no et veuen" comenten des de Yamamay Milano. Per un lloc com el Frankfurt Budweiser, que treia molt  profit de l'estacionament dels vehicles, el perjudici és important. "Abans els cotxes es paraven, ara si véns un diumenge estaràs sol". A Viajes Ibèria encara van més enllà. "Haurien d'haver posat un carril per banda i deixar una mena de queixal per als autobusos i que poguessin passar cotxes, com a Sabadell. Aquí si hi ha algun accident o passa alguna cosa, es forma un col·lapse de sis autobusos".

La il·luminació és l'altre ase dels cops. "Fa por sortir de nit" recalca Toñi, de Punto Roma.  "Es veu molt apagat i a partir de les vuit del vespre no passa ningú. Hem perdut el client de pas" destaquen a Don Colchón. L'amo de Reading&Co explica que al gener es van queixar al consistori en dues ocasions i que la resposta va ser surrealista. "Ens van dir: 'ai, és veritat', ara l'obrim, com si algú hagués d'anar a encendre un interruptor". Des de Mallorca Sabaters consideren que aquest error "ja es va cometre fa disset anys, en la primera reforma de la Rambla".

Víctimes i beneficiats
Però com en la majoria de situacions adverses, sempre hi ha algú que en treu rèdit. El cas més clar és el del Bazar Oriente, que compta amb quatre locals. "Que no circulin cotxes és millor per als vianants. Les vendes van més o menys igual que abans". Però aquesta nova competència, amb preus rebentats, "multihoraris" i capacitat d'adaptació i proliferació vertiginosa, no rep precisament floretes dels comerciants de tota la vida. "Hi hauria d'haver comerç de més qualitat" indiquen des de la tintoreria Simper. "Només aguanten els comerços de sempre i els asiàtics" diuen des del Forn Carné. "Si com a mínim agafessin gent d'aquí..." es lamenten a Viajes Iberia. A l'altre cantó de la balança, vuit locals tancats: un al costat del Punto Roma, un altre que limita amb el Miró, l'Atalaya, tancat per reorganització del negoci, els que ocupaven La Granja, la pizzeria Tara i la tenda de música Dalmau, Mensana, traslladada a Pasteur amb Galileu, i Olivetti, ara a Doctor Ullés.

Buscant la dinamització
El nexe comú dels comerciants de la Rambla és el desig de revifar-la. El "Fora Stocks!" organitzat fa una setmana va ser un petit oasi en aquest "desert que no han arreglat" adverteixen des de Culinarium. Les botigues aposten per fer activitats "perquè si no, es veu molt trista" admeten des de Compro Oro. "Hi havia intencions de fer coses però tot s'ha quedat en promeses" insisteixen des de Model Cuina. "Caldria fer quelcom que cridés l'atenció" diuen els de David Sabateries. Exposicions de pintura, paradetes de fruits secs o mercats de hippies són les propostes més citades. O incrementar la presència de floristes, que en principi s'instal·len a la zona quatre matins la setmana. Terrassa Centre ha iniciat converses amb el Mercat i l'Associació de Comerciants de Ca n'Aurell. "Dinamitzar no és muntar una cosa un dia, cal continuïtat". De moment, regna el pessimisme "La Rambla es morirà i tots els negocis hauran de tancar" diuen a Frankfurt La Rambla. Ricard, des de Miró, certifica l'acta de defunció. "És un desastre. Si això continua així, d'aquí a un any no quedarà cap botiga."  

Carme Labòria demana temps
La visió del consistori no té res a veure amb la dels comerciants. Carme Labòria, tinent d'alcalde de l'àrea de planificació urbanística i de territori, pensa que les millores es veuran a llarg termini i que el context no és el més idoni. "La remodelació ve donada per les obres del perllongament dels ferrocarrils, ara hem de començar a transformar edificis però falten llicències d'obres". Labòria assegura que la reforma s'ha fet per "dinamitzar el comerç" i, sobre la llum, creu que ha millorat. "Abans hi havia grans fanals tapats pels plataners, ara hi ha leds al passeig central. A més, estem en el límit de contaminació lumínica".

Preocupació a Terrassa Centre
A Terrassa Centre tampoc entreveuen cap bri de llum en el túnel. "No sé què en farem d'aquesta Rambla, és un drama" recalca la gerent de l'entitat, Marta Gutés. Segons ella, les obres s'han fet sense gaire criteri i han perjudicat els bars, que no tenen lloc per posar taules a fora. "Van tenir la idea lluminosa d'agrupar tot el mobiliari i posar junts el banc, la paperera i l'arbre". Gutés diu que s'ha apostat per la perifèria "mentre que aquí nosaltres sempre hem cregut en el comerç de proximitat" i furga en les comparacions odioses. "L'equivalent de la Rambla de Sabadell és la plaça Vella. Aquí la Rambla mai ha estat un lloc de passeig".