Veure la competència com una font de sinergies futures i, sobretot, treure petroli dels recursos propis. Aquesta és la recepta que proposa el secretari general de la Cecot, David Garrofé, per revifar l'activitat econòmica a la ciutat. Dels 22.256 aturats registrats a Terrassa a 31 de gener, el sector serveis és el que en surt més malparat (11.544 persones), seguit per la construcció (5.042) i la indústria (4.160). Però hi ha prou infraestructures de tot tipus i suficient teixit per tirar endavant malgrat el delicat context econòmic. Indicis reveladors més enllà de la xifra pura i dura, una lletra petita que va agafant traç de majúscula.
Radiografia al detall
Un primer escàner econòmic de la ciutat ens permet veure que les empreses estan perdent treballadors, és a dir, dimensió i, per un altre, hi ha sectors fortament penalitzats, com el comercial. "En fallar la demanda interna, tot el que són empreses en les quals el mercat és molt local, tenen problemes de caiguda de demanda, amb uns costos estables d'aparadors i de lloguers i això fa que hi hagi una mortalitat important de petita activitat econòmica" explica Garrofé.
El secretari general de la Cecot confirma una altra obvietat, que la construcció i la promoció immobiliària és l'apartat més afeblit, però en canvi en situa un altre al pol oposat, al de l'auge: el sector químic, el que millor aguanta la crisi per una sèrie de factors. "Perquè és bastant estable i aporta molt valor afegit: de primeres matèries d'un cost més o menys petit és capaç de treure'n un gran resultat que incorpora valor i té uns preus de venda més grans". Però és un oasi. El 2011 es va constatar una pèrdua neta d'activitat econòmica,amb menys empresaris i amb uns de nous de dimensió més petita, cosa que dificulta la capacitat de poder competir a fora o en mercats més oberts. "Hem d'ajudar-les a créixer i a cooperar entre elles" avisa Garrofé.
Com? Resulta imprescindible fer un canvi de xip, espavilar-se i trencar tòpics. "Potser no podré ser cap de sardina i hauré de ser cua de lleó, és el moment de replantejar-nos en què puc sumar amb altres empreses complementàries o amb la competència, potser el millor és fer una tercera empresa o una unió temporal d'empreses per fer un projecte que individualment no puc". El secretari general de la Cecot també insta a compartir xarxa comercial o de distribució o fabricar gammes de productes amb maquinària d'altres. "No en tenim l'hàbit, ens costa molt, però no hi ha un altre remei".
Serveis externalitzats
A banda d'aquest obligat canvi de perspectiva, hi una altra variable: la "terciarització" de l'economia, tot i que cal diferenciar l'activitat industrial pura i la induïda: abans una empresa tèxtil o metal·lúrgica tenia interioritzat el servei de manteniment, neteja o transport i ara el més habitual és que estiguin externalitzats. No és que el sector industrial es vagi fent petit, el que succeeix és que "quan cau la indústria cauen aquests altres serveis, és important destacar-ho per entendre la importància que continua tenint el sector industrial en el nostre entorn. Som una de les ciutats més industrials d'Espanya, això ha donat riquesa i diversificació en els últims anys i continuarà així" destaca Garrofé. Enmig d'aquest escenari, quines empreses són les que funcionen? "Les que exporten més del 60% o han trobat un nínxol concret, les que han estat capaces d'innovar i han trobat un nínxol de mercat o producte que els permet diferenciar-se i créixer".
Multilocalització
El secretari general de la Cecot no parla de deslocalització sinó de multilocalització, que explica d'una forma ben gràfica. "Abans veníem a l'exterior i estàvem internacionalitzats, però avui ja no n'hi ha prou amb vendre fora, has de fabricar fora i tenir el control de la fabricació i la distribució perquè, si no, el teu representant i el teu venedor poden canviar de proveïdor i automàticament mercats que suposadament tenies fidelitzats et canvien en 24 hores". Per arribar a aquest punt, també cal "pulmó financer" i això remet novament a la dimensió i la cooperació.
Un tercer factor important és el fort creixement de les matèries primes: productes com el metall o els agrícoles (pinso, blat, gra) han pujat molt i l'impacte de la primera matèria sobre el preu final del producte cada vegada és més important i el pes de la mà d'obra és més petit. Per això, en alguns casos, el que es produeix és la relocalització. "Té sentit fabricar determinades coses a l' Índia o a la Xina? Potser si ho fas aquí et surt una mica més car però tens control més proper del procés i estalvis logístics importants. Detectem de forma incipient que hi ha una part de la confecció i part de sector d'injectats de plàstic que estan recuperant la producció aquí" assegura Garrofé.
Modificació de marcs
L'altre element que ho complica tot és el marc laboral, que posa traves als emprenedors. "A Espanya és car i extremadament difícil crear una empresa" diu Garrofé, que reclama una flexibilització urgent dels marcs laborals. "No pot ser que una empresa de 10 treballadors tingui el mateix marc que Telefónica o que Renfe o altres grans empreses, tenint en compte que el 90% de les empreses són microempreses". El secretari general de la Cecot proposa invertir-ho, és a dir, fer un marc jurídic per la microempresa i excepcionalment una normativa per a les més grans. "Aquí fem al revés, posem el 90% de les empreses en un règim jurídic, laboral i fiscal de la multinacional de l'empresa Ibex 35, això és un greu error".
Bones perspectives
La complexitat del context queda compensat amb escreix per les nombroses infraestructures, malgrat que moltes d'elles "encara s'hagin de pagar i siguin inversions a 30 o a 40 anys". Per Garrofé, la manera de combatre l'escassa inversió pública que s'entreveu és mirar al voltant. "El Vallès té una potència industrial espectacular en un radi de 30 quilòmetres; els Vallesos són gairebé líders en tots els sectors econòmics catalans excepte en dos: el subministrament d'aigües, gas i electricitat, que té la seu a Barcelona, i el sector financer que està també a Barcelona".
El secretari general de la Cecot recorda l'existència d'universitats, escoles de negocis, centres tecnològics, bones comunicacions, sòl industrial, la proximitat amb el port i l'aeroport barcelonins, el sincrotró... "Que hem invertit més del compte? Potser sí, però a mesura que l'economia millori, tindran un nivell d'ús alt. El Vallès és com el magatzem i la fàbrica del Barcelonès. Per això, tot i que ens costarà, tenim la base per fer que a la ciutat hi hagi un creixement sostingut en els propers anys".
Demandes de locals, un petit bri verd
Garrofé explica que aquest mes un conegut API local li va comentar que s'havia produït una demanda de naus industrials, un fenomen que no veia en els últims sis mesos. "És un petit brot verd però és molt important perquè és el següent pas un cop tens la idea" diu el secretari general de la Cecot. "Estadísticament encara no ho veurem però és una sensació". Segons ell, la recuperació de l'ocupació tardarà, com a mínim, prop d'un any després que els brots verds s'hagin consolidat, perquè preveu que les empreses segueixin un ordre: primer refer-se, agafar aire i després pensar en tornar a créixer. Contractar serà la darrera etapa del procés.
