L'historiador Josep Puy ha ofert una conferència al Rotary Club titulada "Imatges de la Guerra Civil a Terrassa". Davant de 60 persones, l'historiador ha explicat que té en marxa el projecte "Viure en Guerra 1936-39" que pretén estudiar la vida quotidiana en la reraguarda. Aquest és una inciativa obert aa tothom que hi vulgui participar o aportar-hi dades o imatges.

Ha començat explicant els fets ocorreguts a la ciutat en els primers dies del juliol del 1936 i que van marcar molt profundament aquesta etapa de la ciutat: "els primers dies el poder no estava a les  institucions, sinó que estava al carrer, als sindicats, als obrers i molt especialment als partits anarquistes, que ja entrat l'any 1937 seran desplaçats pels moviments comunistes".

El 21 de juliol, un dimarts a la tarda pràcticament es cremen i destrueixen la majoria de recintes religiosos per grups formats per joves, alguns d'entre 15 i 17 anys, osa que segons Puy, segurament no va ser un moviment incontrolat. Només 3 dies desprès tenen lloc els luctuosos assassinats de la Mata per l'escamot d'en "Pedro y sus chiquillos", emparats en la FAI.

L'historiador ha fet una passejada per la ciutat, mostrant espais que van resultar molt importants, començant pel Raval on hi havia dos dels poders més importants a la ciutat, el legítim en mans de l'Ajuntament, i el de la FAI, just al costat. A més, ha ensenyat fotos inèdites de miliciants i de la marxa d'una columna de 70 terrassencs el 14 d'agost del 1936 cap al front.

Al final de la xerrada ha parlat d'aspectes curiosos, com el del cèlebre camió blindat de la CNT-FAI que mai va arribar a poder córrer perquè pesava massa, de les col·lectivitzacions de les fàbriques, de la fàbrica d'armes del carrer Sant Isidre, de la presència de la Guardia Presidencial a Can Colapi o d'aspectes més mundans de la vida quotidiana, com la dels cafès teatre, com el de la Nueva Paloma de ca n'Aurell o el Saló Sevilla de la Rambla.

Al final ha fet remacat que, "tot i estar en guerra, uns dies abans de l'entrada dels nacionals a Terrassa encara es van fer pel·lícules als cinemes i és que la vida, passi al que passi, sempre continua"

Per què cap bomba?
La darrera reflexió ha estat sobre el "per què Terrassa i Sabadell van ser dues ciutats on no hi va caure cap bomba durant la guerra?" i que, segons ell, tot i que no està demostrat, és que "segurament alguns dels fabricants van intercedir perquè es respectessin les indústries i així uns dies després del final de la guerra es van poder reemprendre els treballs en les fàbriques amb relativa normalitat".

Josep Puy, doctor en historia per la UAB, ha estat pioner en els estudis del caciquisme a Catalunya amb la seva gran especialització amb el que va suposar l’ Alfons Sala i Argemí, industrial i polític terrassenc, creador del anomenat "salisme". Darrerament ha col·laborat en el llibre "Terrassa, ciutat, vida i persones", de l'Editorial Momentum. Per aquest motiu en la mateixa sessió s'ha fet una breu presentació d'aquest llibre.