Joana Biarnés ja forma part del selecte grup de terrassencs i terrassenques que han rebut el més elevat homenatge per part de la ciutat. La històrica fotoperiodista egarenca ha rebut aquest dimarts al vespre la Medalla d'Honor de la Ciutat de Terrassa, de mans de l'alcalde Jordi Ballart. L'acte de lliurament de la Medalla ha omplert el Saló de Sessions de l'Ajuntament de Terrassa. El seu marit, el periodista Jean Michel Bamberger, ha estat l'encarregat de glossar l'homenatjada, amb paraules plenes d'emoció.

Joana Biarnés i Florensa (Terrassa, 1935) va ser la primera dona fotoperiodista professional de l'Estat espanyol. Filla de Rosa Florensa i del fotoperiodista esportiu Joan Biarnés, va col·laborar professionalment amb el seu pare, publicant el seu primer reportatge al diari Mundo Deportivo i, posteriorment, va estudiar a l'Escola de Periodisme de Barcelona.

L'any 1962 va fer un extens reportatge sobre les riuades a Terrassa i un altre a Barcelona per al diari Pueblo. Immortalitzar els efectes de les tràgiques riuades va ser dur, tal com ha recordat el seu marit en la glossa, però va servir-li per obrir portes; per primera vegada, era una dona qui les obria. Al cap de poc, el diari li va oferir d'anar a Madrid a treballar com a fotògrafa i ella va acceptar l'oferiment. Amb l'arribada de la democràcia, el diari Pueblo va tancar, i ella va treballar aleshores en diverses publicacions, com ABC i Blanco y Negro; i agències fotogràfiques: Sincro Press International, Heliopress, Contifoto, o Cosmopress.

Joana Biarnés va deixar la feina de fotoperiodista de premsa l'any 1985, en desacord amb l'estil sensacionalista que s'havia imposat a la professió. Amb el seu marit, el periodista Jean Michel Bamberger, va optar per canviar radicalment de vida i va obrir el restaurant Ca na Joana a Eivissa, considerat un dels millors de les Illes. La pèrdua de visió va allunyar-la del món de la càmera, tot i que mai se'n va separat del tot.

En jubilar-se, Joana Biarnés es va tornar a instal·lar al Vallès, concretament a Viladecavalls, on resideix actualment, tot i que continua ben lligada amb Terrassa. "Sempre seré la Joana Biarnés de Terrassa", ha dit la mateixa protagonista. Ella mateixa s'ha referit a la seva tornada recent al món de la fotografia. "Va ser un tema d'emoció. Vaig anar a veure uns nois amb discapacitat i vaig veure tanta humanitat que no podia deixar-ho passar". Així, va agafar la càmera de nou i va fer un reportatge. "De la mà d'aquests nois discapacitats he tornat a la fotografia", ha explicat Biarnés davant de la multitud.

La Generalitat li va concedir la Creu de Sant Jordi l'any 2014, i l'any 2016 Biarnés va rebre el premi especial de la Junta de la Federació d'Associacions d'Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals per la seva trajectòria professional a la Nit de les Revistes i la Premsa en Català. Amb la Medalla d'Honor de la Ciutat de Terrassa, Joana Biarnés rep per fi el màxim reconeixement de la seva ciutat.

Jordi Ballart, alcalde de Terrassa, ha posat en valor no només la tasca de Biarnés i el fet de ser pionera, sinó també el paper de tots els fotoperiodistes que han contribuït a il·lustrar Terrassa. L'alcalde ha llançat el repte de recollir en una obra la història de la fotografia a Terrassa, "una història en la qual l'obra Joana Biarnés ocuparia un lloc fonamental".

El regidor de Cultura, Jordi Flores, en la presentació de lliurament, ha reivindicat la figura de la Joana Biarnés "artista" i el seu "amor incondicional a Terrassa". Flores ha destacat que Biarnés va "obrir camí en un món d'homes". En aquest sentit, Jean Michel Bamberger, el marit de Biarnés, ha recordat l'anècdota que va passar en un camp de futbol, quan l'àrbitre va requerir que marxés aquella dona amb faldilla que feia fotos darrera d'una porteria o no començava el partit. Tot i les dificultats d'aquella Espanya franquista i masclista, Biarnés va tirar endavant. Va acabar fent les fotos d'aquell partit i va iniciar una esplèndida carrera que la ciutat de Terrassa ha reconegut per a la posteritat.