Carxofes, faves, tomàquets, alls, pèsols, mongetes, síndries, melons, cogombres... Un hort dóna per molt, i més en una època de vaques magres com l'actual. Medi Ambient de l'Ajuntament de Terrassa ha decidit posar fil a l'agulla i fer possibles els conreus urbans, enmig de blocs d'habitatges, cases i gratacels. Eva Herrero, la regidora, n'és una ferma defensora i promotora.

La idea és crear una xarxa urbana d'espais verds productius, amb un reguitzell d'objectius: socials, educatius, paisatgístics i mediambientals. Els horts urbans hauran d'ubicar-se en solars actualment buits, de caire privat o particular.

La nova oferta és un complement a les zones hortícoles municipals ja conreuables a Can Casanoves i a Mossèn Homs, unes 200 parcel·les. Però s'hi incorpora un nou element. Ara ja no es tracta d'una proposta d'oci, d'esbarjo, de lleure, sinó de subsistència, i sense afany de lucre. És de produir per a l'autoconsum personal, familiar o de grup. La crisi econòmica ha revifat el fenomen dels horts marginals, i Eva Herrero creu que hi ha fórmules per reconduir-lo.

L'Ajuntament no disposa de recursos econòmics, i per tant, el model a desenvolupar no ha de suposar un dispendi econòmic per a les arques municipals. Per això es parla d'autogestió, en tots els sentits. Els pagesos urbans s'han de preparar l'espai, conreuar-lo i aportar la seva mà d'obra i no comptar amb cap suport monetari de l'Ajuntament.

Reduccions de l'IBI
Eva Herrero veu un marc ideal en la col·laboració dels propietaris privats, que podrien rebre a canvi una reducció de l'IBI. "És un aspecte negociable. També en treurien altres beneficis. Si es conreuessin se'n faria un manteniment, estarien vigilats i no es convertirien en abocadors il·legals, situacions que ara es repeteixen. Ho intentarem, i mirarem que s'estableixin acords, individuals o col·lectius. I si no es pot o no es troben col·laboradors, tenim solars municipals, alguns preparats per acollir equipaments, però mentre no arribin, i de manera provisional, són terres a treballar que poden produir i cobrir les necessitats de menjar de moltes persones". Ara per ara, l'Ajuntament està fent un inventari de solars.

La iniciativa coincideix en el temps amb tres propostes de diferents grups per posar en marxa horts urbans a Ca n'Aurell-La Maurina i al Districte II. Els projectes estan molt documentats i amb possibilitats de reeixir aviat, afirma la regidora."La societat civil s'organitza i troba recursos per a tirar idees endavant. L'administració local no pot fer-ho tot, i es poden trobar bones sortides per als terrassencs de més de 45 anys que ho han perdut tot i no saben quin pot ser el seu futur. Evidentment, si els horts s'aixequen en espais públics s'hauran de tenir uns requisits mínims, i una proposta ben preparada".

Cal recordar que ja fa un any la Cooperativa de Consum Responsable de l'Ateneu Candela i el Grup per la Protecció dels Espais Naturals a Terrassa van presentar una proposta als pressupostos participatius anomenada "Horts contra la crisi i pel mediambient", que plantejava la necessitat i l'oportunitat d'engegar una política pública d'horts urbans dins la ciutat: "Una zona d'horts per a cada districte" i la promoció "d'horts als balcons" dels habitatges de Terrassa.

Ara funciona un hort urbà comunitari i agroecològic en un solar municipal a Terrassa per a gaudi dels veïns i de tothom que el vulgui conèixer, al carrer de Montserrat.