
El curs 2009-10 es va iniciar el programa eduCAT 1x1, consistent a dotar a cada alumne d’educació secundària d’un ordinador portàtil. La iniciativa va ser ben rebuda per una part de la comunitat educativa i qüestionada per una altra. Ara, en canvi, sembla que el rebuig al recent anunci de paralitzar la implantació del programa fet per la consellera d’Educació, Irene Rigau, és unànime.
Al programa, impulsat des del Govern central, s’hi podien adherir les comunitats autònomes que ho desitgessin amb la condició d’aportar el 50 per cent del finançament. El cas de Catalunya, però, és particular, ja que la meitat del cost dels ordinadors la paguen els pares i no el Govern autonòmic. “La Generalitat està aturant un projecte que no paga”, es lamenta el vicepresident de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC), Alex Castillo, que considera que l’aturada “és un error”.
Escletxa digital
La falta de finançament, però, no és l’únic argument que va utilitzar Rigau per justificar la decisió. La consellera no té clar que els ordinadors hagin de substituir totalment els llibres a l’aula i diu que “cal estudiar-ho i fer-ne un seguiment pedagògic”. Malgrat tot, per evitar el greuge comparatiu dins d’un mateix centre, els que ja estiguin dins del programa seguiran amb el procés. Això ha provocat que s’alcin algunes veus alertant que es pot obrir una escletxa digital entre els estudiants que gaudeixin d’aquest sistema i els que no.
“Es va implantar massa precipitadament. La infraestructura per a la connectivitat no era l’adequada, els continguts dels llibres digitals no estaven suficientment treballats i faltava formació per al professorat”, diu Júlia Yúfera, d’UGT. Tot i així, des del sindicat es considera que el programa hauria de continuar, “però de manera més planificada”. A més, en el cas de Terrassa, la connectivitat és òptima ja que l’Ajuntament ha apostat fort pel programa i ha instal·lat fibra òptica.
Un institut veterà
Pel que fa als avantatges i inconvenients de la digitalització de les aules, la majoria de docents evita parlar-ne argumentant que fa poc temps que s’està implantant. Aquest, però, no és el cas de l’IES Torre del Palau, que ja fa vuit anys que va començar a treballar amb ordinadors gràcies a un programa pilot. “No s’aprèn més, és una altra manera de treballar”, explica el director del centre, Evaristo González, que admet que la implantació va ser molt ràpida però que assegura que el professorat està ben format. “És una aposta que s’havia de fer”, afirma. “No pot ser que els alumnes tinguin dos o tres ordinadors a casa i a l’escola no n’hi hagi”. “Els ordinadors són l’eina, no la finalitat”, matisa.
Actuació conjunta
La paralització del programa eduCAT 1x1 no és l’única retallada que s’ha anunciat des de la conselleria d’Educació. Fa uns dies, per exemple, Irene Rigau va avisar que els alumnes que es troben en barracons hauran de continuar en aquestes instal·lacions “més temps del previst”. Però malgrat totes les pistes que s’han anat donant, encara no se sap exactament de quina manera afectarà la retallada pressupostària a aquesta conselleria. Aquesta situació ha creat inquietud entre la comunitat educativa de Terrassa. Per això l’alcalde, Pere Navarro, va decidir reunir-se amb docents, sindicats i pares per copsar les opinions dels diferents col·lectius implicats. El resultat de la trobada va ser l’acord d’elaborar un document conjunt que Navarro entregarà a Rigau. L’alcalde, que té una entrevista sol·licitada amb la consellera per saber com afectaran les retallades a la ciutat, considera que “l’educació és la base per transformar la societat i que hauria de ser l’últim recurs a ser retallat”.
Al programa, impulsat des del Govern central, s’hi podien adherir les comunitats autònomes que ho desitgessin amb la condició d’aportar el 50 per cent del finançament. El cas de Catalunya, però, és particular, ja que la meitat del cost dels ordinadors la paguen els pares i no el Govern autonòmic. “La Generalitat està aturant un projecte que no paga”, es lamenta el vicepresident de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC), Alex Castillo, que considera que l’aturada “és un error”.
Escletxa digital
La falta de finançament, però, no és l’únic argument que va utilitzar Rigau per justificar la decisió. La consellera no té clar que els ordinadors hagin de substituir totalment els llibres a l’aula i diu que “cal estudiar-ho i fer-ne un seguiment pedagògic”. Malgrat tot, per evitar el greuge comparatiu dins d’un mateix centre, els que ja estiguin dins del programa seguiran amb el procés. Això ha provocat que s’alcin algunes veus alertant que es pot obrir una escletxa digital entre els estudiants que gaudeixin d’aquest sistema i els que no.
“Es va implantar massa precipitadament. La infraestructura per a la connectivitat no era l’adequada, els continguts dels llibres digitals no estaven suficientment treballats i faltava formació per al professorat”, diu Júlia Yúfera, d’UGT. Tot i així, des del sindicat es considera que el programa hauria de continuar, “però de manera més planificada”. A més, en el cas de Terrassa, la connectivitat és òptima ja que l’Ajuntament ha apostat fort pel programa i ha instal·lat fibra òptica.
Un institut veterà
Pel que fa als avantatges i inconvenients de la digitalització de les aules, la majoria de docents evita parlar-ne argumentant que fa poc temps que s’està implantant. Aquest, però, no és el cas de l’IES Torre del Palau, que ja fa vuit anys que va començar a treballar amb ordinadors gràcies a un programa pilot. “No s’aprèn més, és una altra manera de treballar”, explica el director del centre, Evaristo González, que admet que la implantació va ser molt ràpida però que assegura que el professorat està ben format. “És una aposta que s’havia de fer”, afirma. “No pot ser que els alumnes tinguin dos o tres ordinadors a casa i a l’escola no n’hi hagi”. “Els ordinadors són l’eina, no la finalitat”, matisa.
Actuació conjunta
La paralització del programa eduCAT 1x1 no és l’única retallada que s’ha anunciat des de la conselleria d’Educació. Fa uns dies, per exemple, Irene Rigau va avisar que els alumnes que es troben en barracons hauran de continuar en aquestes instal·lacions “més temps del previst”. Però malgrat totes les pistes que s’han anat donant, encara no se sap exactament de quina manera afectarà la retallada pressupostària a aquesta conselleria. Aquesta situació ha creat inquietud entre la comunitat educativa de Terrassa. Per això l’alcalde, Pere Navarro, va decidir reunir-se amb docents, sindicats i pares per copsar les opinions dels diferents col·lectius implicats. El resultat de la trobada va ser l’acord d’elaborar un document conjunt que Navarro entregarà a Rigau. L’alcalde, que té una entrevista sol·licitada amb la consellera per saber com afectaran les retallades a la ciutat, considera que “l’educació és la base per transformar la societat i que hauria de ser l’últim recurs a ser retallat”.