La privatització del cànon fa inviable l'Agència Catalana de l'Aigua

Publicat el 11 de juny de 2014 a les 16:58
El traspàs del cànon a Agbar-Suez suposa destinar un impost amb finalitat ecològica com a ingrés per a una multinacional francesa. Foto: Arxiu

En la sessió d’aquest dimarts, 10 de juny, del Consell Executiu, el govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat un decret llei que, sota la falsa aparença d’un nou model de sanejament d’aigües residuals a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, no fa sinó encobrir la privatització d’una part important del cànon de l’aigua, el principal ingrés de l’Agència Catalana de l’Aigua.

L’acompliment del dèficit pressupostari per part del Govern ha tornat a agafar el cicle de l’aigua com a boc expiatori. Si l’any 2012 obtingué 1.000 M€ per la concessió del servei d’Aigües Ter-Llobregat (ATL) a l’empresa Acciona –una concessió que és als tribunals de justícia–, ara pretén obtenir-ne 800 M€ més a compte de cedir les instal·lacions de sanejament d’aigües residuals urbanes a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Aquests 800 M€ que el portaveu del govern, Francesc Homs, ha considerat com un ingrés als pressupostos de la Generalitat no són res més que un préstec a canvi que l’ACA traspassi 150 M€ durant 30 anys a l’AMB en concepte de cànon de l’aigua, que paguem tots els usuaris.

El traspàs d’aquests 150 M€ suposa que l’ACA només ingressarà de l’ordre de 250 M€ anuals en concepte de cànon de l’aigua a tot Catalunya, davant els 400 M€ actuals. Veurà francament limitada la seva capacitat d’ingrés durant 30 anys i, en conseqüència, la seva capacitat d’invertir i explotar en depuradores arreu del territori català. A més a més, la capacitat d’intervenció en la planificació, regulació, ordenació, inspecció i control del cicle de l’aigua a l’AMB estarà en mans no pas de l’autoritat pública de l’aigua, sinó de l’empresa mixta metropolitana constituïda en un 85% per Agbar-Suez i en un testimonial 15% per l’AMB.

Més informació a Ecodiari