La sort dels «capdidats» ja està en l'aire: compte enrere per la Festa Major

La Festa Major de Terrassa ha començat el compte enrere i la sort dels dotze capdidats, els candidats a Capgròs de l’Any de Terrassa, ja està determinada. Aquest dissabte, la Festa dels Capdidats ha omplert el Vapor Ventalló de la ciutat egarenca, després que l’amenaça de pluja hagués fet traslladar l’acte des de la plaça Vella.
 
En un acte presentat pel comunicador Oriol Carreras, deu dels capdidats han sortit a la palestra a defensar la seva candidatura, demanant, amb més o menys convenciment, el vot als ciutadans a les urnes – que “no mosseguen”, com ha explicat el president de la Coordinadora de Grups de Cultura Popular i Tradicional, Ramon Codinas que, de fet, també té el seu propi capgròs de l’any.
 
Per norma general, els candidats han agraït al Casinet de l’Espardenya i han destacat el mèrit de tots els altres seleccionats, tot plegat amb un to d’humor, d’ironia i, en alguns casos, reivindicatius. Ha estat el cas de Jaume Talló, que com a president de l’Eix Comercial de Sant Pere, ha defensat el comerç de proximitat i de barri, o del candidat – fallit – a Síndic Municipal de Greuges, que ha reivindicat “la ciutat dels capgrossos” que somia: una Terrassa igualitària, una illa de pau i drets en què “esglésies, bancs i algunes empreses s’han convertit en espais lliures”.
 
L’humor ha estat present, no només amb les notes dedicades a cada capdidat que ha repartit en Cesc Castellet, del Cafè Teatre, sinó amb dos humoristes: Eduard Biosca, que ha tret a passejar la veu del seu alter ego, el senyor Bohigues, per repassar els seus orígens terrassencs; i Alberto Demomento, que ha destacat que, si ell sortís escollit, es compliria la màxima que el Capgròs “no el coneguin ni a casa seva”.
 
Rafel Aróztegui ha tingut un record per la llista (quasi) inacabable d’entitats que li han permès arribar a ser capdidat; Pamela Navarrete ha reivindicat el panorama musical (i periodístic) de la ciutat, i Jaume Oller ha fet memòria per agrair a totes les persones que han permès que el carrer de la Palla deixés de ser trist per convertir-se en un dels punts més animats del centre de Terrassa.
 
I, per últim, la cultura popular, també ha tingut un paper destacat. Paco Salazar, emocionat, ha parlat en nom de totes les persones que han ajudat a créixer entitats com el Drac de Terrassa o els Castellers de Terrassa, i, en especial, a la seva família; i Adrià Mas, que ha repassat, amb la cançó en directe “Adrià, el Folkloman”, la seva trajectòria vinculat a diverses colles de la ciutat.
 
Les absències han estat dues: una, la d’Alícia Rey, cantant de Sense Sal i directora de la coral Gospelins, que s’ha excusat perquè tenia un casament. Una membre de la coral ha llegit un comunicat, que ha destacat l’absència de dones entre els capdidats – dos de dotze – i, sobretot, la defensa del patrimoni musical de la ciutat.
 
La més polèmica, però, ha estat la del caricaturista Don Edi. L’humorista gràfic, que havia estat al centre de la diana per un possible boicot provocat pels acudits gràfics “masclistes i racistes”, ha enviat un missatge dient que no hi havia anat perquè “se’l considerava persona non grata”. Part del públic ha començat uns càntics en contra del capdidat, però el presentador els ha fet callar perquè “no hi és i no es pot defensar”.
 
La vetllada ha acabat amb una dansa conjunta dels entremesos de la ciutat: Drac, Pàjara, Diables, Bastoners i un pilar dels Minyons, curiosament, amb Adrià Mas com a segon, i un ball amb el grup Muscat, mentre els més endarrerits acabaven de dipositar els seus vots. Qui serà el Capgròs de l’any 2017? El divendres 30 de juny, sobre les nou del vespre, sortirem de dubtes.