L’any 2012, el nombre de naixements registrats a Catalunya és de 77.098, el que representa una disminució de 3.763 nadons respecte al 2011. Al Vallès Occidental va ser de 10.175, xifra només superada per la del Barcelonès, amb 21.034. La taxa de natalitat de la comarca és la quarta més alta del país, de 11,4.

La freqüència dels naixements respecte al conjunt de la població queda sintetitzada en la taxa bruta de natalitat. Els àmbits de l’Alt Pirineu i l’Aran (7,8‰) i de les Terres de l’Ebre (8,6‰) tenen les més baixes. Per comarques, disset superen la mitjana catalana, que és de 10,3 naixements per mil habitants. El Gironès i el Pla de l’Estany, amb 12,8 i 12,2 naixements per 1.000 habitants, respectivament, són les comarques amb les taxes de natalitat més elevades.

El nombre de naixements al Vallès Occidental ha passat de 10.859 el 2010 a 10635 el 2001 i 10.175 el 2012, el que significa un descens del 1,1 i d'un 5,2, respectivament. El 21 per cent de les mares són estrangeres.

Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), la causa principal de la reducció de la xifra de naixements iniciada l’any 2009 és que la població femenina entre 15 i 49 anys ha anat disminuint per l’arribada a edats fèrtils de les generacions poc nombroses
nascudes durant els anys vuitanta i primera meitat dels noranta.

El descens de la xifra de naixements no s’ha traslladat amb la mateixa intensitat al nombre mitjà de fills per dona que s’ha situat l’any 2012 en 1,39 fills, una petita disminució en relació amb l’any anterior. La reducció de la fecunditat, d’ençà de l’any 2008, va acompanyada d’un augment de l’edat de les mares en néixer el primer fill, que, per primera vegada a Catalunya, ha superat el llindar dels 30 anys.

Els naixements de mares no casades mantenen la tendència ascendent registrada en els darrers anys i el 2012 representen el 39% del total de naixements. El percentatge de fills nascuts fora del matrimoni és molt heterogeni entre els diferents països europeus.
Catalunya se situa en una posició intermèdia, entre el mínim registrat a Grècia (7,4%) i els màxims, amb percentatges superiors al 50%, registrats en països com Suècia o França (Eurostat 2011).

El nombre de naixements de mare estrangera (21.290 nadons) té una reducció del 5,8% en relació amb l’any 2011. El percentatge de naixements de mare estrangera s’ha reduït per segon any consecutiu i se situa en el 27,6%. Les dones estrangeres tenen més fecunditat, amb una mitjana d‘1,68 fills per dona, mentre que les de nacionalitat espanyola tenen 1,32 fills de mitjana. Aquesta diferència s’ha reduït l’any 2012, atès que l’indicador de fecunditat ha augmentat en les dones espanyoles i ha disminuït en les estrangeres.

Entre els naixements de mares estrangeres hi ha un clar predomini de fills de mares marroquines (6.809 naixements). Els segueixen, en ordre decreixent, el s de mares romaneses (1.362), xineses (1.156), bolivianes (1.019), equatorianes (875), pakistaneses (783) i colombianes (573). Pel que fa a les dades territorials, només en quatre comarques la nacionalitat més freqüent entre els nadons de mares estrangeres no és la marroquina; concretament, és la boliviana a la Cerdanya i la romanesa al Pallars Sobirà, la Terra Alta i la Val d’Aran.