La Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC participa en el projecte de transformació d'un gegantí abocador situat a Medellín (Colòmbia) on, fins fa poc, hi vivien milers de persones. L'objectiu és convertir tot aquest terreny en un parc urbà obert als ciutadans, amb un ecomuseu i un Centre Científico-Tecnològic on hi puguin treballar els investigadors que han participat en aquest projecte.
Es tracta d'un projecte a llarg termini que es va iniciar el passat 2006, on hi col·laboren les administracions públiques, universitats i organitzacions de cooperació internacional de Colòmbia; així com diversos investigadors i arquitectes de la UPC, entre d'altres.
La zona afectada s'anomena “Morro de Moràvia”. Durant la dècada dels 70 i 80, els veïns del voltant van començar a instal·lar-se en aquesta muntanya que, fins feia uns anys, s'havia utilitzat com a abocador de residus. El creixement de la vegetació va facilitar la instal·lació de barraques, tot i els grans problemes sanitaris que comportava la gran quantitat de residus enterrada.
Davant d'aquesta situació, el govern colombià va declarar el Morro de Moràvia com a zona catastròfica i va encarregar un projecte per aconseguir reubicar a les famílies que hi vivien, sanejar el terreny i, en últim lloc, aprofitar aquest espai per convertir-lo en un gran parc natural amb un centre d'investigació.
Actualment, ja s'ha traslladat un 75 per cent de la població d'aquesta zona a d'altres barris de Medellín i la Càtedra UNESCO de Sostenibiltiat de la UPC, conjuntament amb les universitat de la regió colombiana, han començat a treballar per tal de restaurar el terreny d'una manera natural. En concret, els investigadors pretenen controlar i tractar els lixivats, o els líquids contaminants que s'originen per la descomposició de la brossa.
Per fer-ho, s'han utilitzat tècniques naturals, com ara la combinació dels buffer strips, franges de vegetació que absorbeixen i ajuden a la degradació dels contaminants i que actuen com a filtre dels nutrients i pesticides del sòl. Tanmateix, la combinació dels buffer strips amb la construcció d'aiguamoll permetrà tractar part de l'aigua filtrada. Es tracta d'actuacions de baix cost, que no requereixen gaires esforços de manteniment posterior i que no tenen cap consum energètic ni genera residus, olors ni mosquits.
Els investigadors de la UPC han ideat una planta experimental que es provarà en un àrea de 250 metres quadrats del Morro, que en total ocupa unes 60/70 hectàrees de terreny. L'objectiu és comprovar la reacció del sòl i observar el procés de sanejament filtrat de líquids residuals.
Un cop s'hagi realitzat la neteja de la muntanya s'iniciarà una tercera fase per tal d'obrir aquest espai a la ciutadania, convertir-lo en un lloc de trobada i lleure i, fins i tot, s'ha previst la instal·lació d'un Centre Científico-Tecnològic, especialitzat en tecnologies per al desenvolupament sostenible.
Un exemple proper
Fa diverses dècades a la muntanya de Montjuïc de Barcelona es va viure un procés similar. Justament on ara hi ha el jardí botànic hi va haver un abocador de runes. Tot i que no és segur, potser aquest és un dels motius pel qual l'Ajuntament de Barcelona també ha decidit invertir en aquest projecte.
Es tracta d'un projecte a llarg termini que es va iniciar el passat 2006, on hi col·laboren les administracions públiques, universitats i organitzacions de cooperació internacional de Colòmbia; així com diversos investigadors i arquitectes de la UPC, entre d'altres.
La zona afectada s'anomena “Morro de Moràvia”. Durant la dècada dels 70 i 80, els veïns del voltant van començar a instal·lar-se en aquesta muntanya que, fins feia uns anys, s'havia utilitzat com a abocador de residus. El creixement de la vegetació va facilitar la instal·lació de barraques, tot i els grans problemes sanitaris que comportava la gran quantitat de residus enterrada.
Davant d'aquesta situació, el govern colombià va declarar el Morro de Moràvia com a zona catastròfica i va encarregar un projecte per aconseguir reubicar a les famílies que hi vivien, sanejar el terreny i, en últim lloc, aprofitar aquest espai per convertir-lo en un gran parc natural amb un centre d'investigació.
Actualment, ja s'ha traslladat un 75 per cent de la població d'aquesta zona a d'altres barris de Medellín i la Càtedra UNESCO de Sostenibiltiat de la UPC, conjuntament amb les universitat de la regió colombiana, han començat a treballar per tal de restaurar el terreny d'una manera natural. En concret, els investigadors pretenen controlar i tractar els lixivats, o els líquids contaminants que s'originen per la descomposició de la brossa.
Per fer-ho, s'han utilitzat tècniques naturals, com ara la combinació dels buffer strips, franges de vegetació que absorbeixen i ajuden a la degradació dels contaminants i que actuen com a filtre dels nutrients i pesticides del sòl. Tanmateix, la combinació dels buffer strips amb la construcció d'aiguamoll permetrà tractar part de l'aigua filtrada. Es tracta d'actuacions de baix cost, que no requereixen gaires esforços de manteniment posterior i que no tenen cap consum energètic ni genera residus, olors ni mosquits.
Els investigadors de la UPC han ideat una planta experimental que es provarà en un àrea de 250 metres quadrats del Morro, que en total ocupa unes 60/70 hectàrees de terreny. L'objectiu és comprovar la reacció del sòl i observar el procés de sanejament filtrat de líquids residuals.
Un cop s'hagi realitzat la neteja de la muntanya s'iniciarà una tercera fase per tal d'obrir aquest espai a la ciutadania, convertir-lo en un lloc de trobada i lleure i, fins i tot, s'ha previst la instal·lació d'un Centre Científico-Tecnològic, especialitzat en tecnologies per al desenvolupament sostenible.
Un exemple proper
Fa diverses dècades a la muntanya de Montjuïc de Barcelona es va viure un procés similar. Justament on ara hi ha el jardí botànic hi va haver un abocador de runes. Tot i que no és segur, potser aquest és un dels motius pel qual l'Ajuntament de Barcelona també ha decidit invertir en aquest projecte.
