Reprenc el fil de l’anterior article: em vaig proposar escriure sobre Terrassa, d’acord, i fer-ho des de la perspectiva d’un veí d’un poble dels afores, Matadepera. Vaig començar parlant de coses que m’agraden, cantant les excel·lències del centre, concretament. I avui em disposo a parlar d’un dels nyaps monumentals, que al meu modest entendre, una ciutat de la categoria de Terrassa no es pot permetre: l’Avinguda del Vallès.
Em faig al càrrec que per a molts egarencs, l’Avinguda del Vallès no deu ser gran cosa més que uns vials que escorten a la Riera de les Arenes, envoltats de naus industrials i botigues de mobles. Però el fet és que la configuració urbana de la ciutat la situa com una de les seves artèries principals. Pels matadeperencs és una via estructural, fonamental; de fet, pràcticament ineludible per arribar al poble des de les principals vies ràpides que travessen la comarca.
L’Avinguda del Vallès viu en una eterna contradicció, a la que l’han condemnat les autoritats municipals. El seu paper interurbà es inevitable, però permanentment s’hi introdueixen canvis que intenten donar-li un caràcter més urbà.
Radars model ruleta russa per fer que els cotxes circulin a 50 km/h –o per desnucar als conductors despistats-, semàfors en totes les interseccions imaginables. Nous ponts –la casa és gran!- per obstruir una via col·lapsada, quan el flux transversal sembla de poca entitat. Nova passera peatonal per anar al camp del Sant Cristòfol! Que estalviar 50 metres fins al proper pont bé que es mereix uns bons doblers públics. Només falta elevar els passos de peatons i eixamplar alguna vorera per convertir-la en un autèntic malson.
Deia que una ciutat com Terrassa no es pot permetre aquest nyap i no descobreixo res. Perquè no es tracta d’una alteració inexplicable, sinó d’un mer símptoma d’una problemàtica de molt més abast, la manca de vies de circumval·lació. El POUM del 2003 ja es plantejava aquesta problemàtica, el Quart Cinturó l’afrontarà parcialment al nord, sembla que la Generalitat ja es prepara per actuar a la porta sud (un altre nyap d’infraestructures), però tot apunta que passaran molts anys abans no es capgiri aquesta realitat. Fóra bo que no fossin dècades. Per la ciutat de 210.000 habitants que vol ser una gran capital catalana i per Matadepera, perquè no dir-ho.
Em faig al càrrec que per a molts egarencs, l’Avinguda del Vallès no deu ser gran cosa més que uns vials que escorten a la Riera de les Arenes, envoltats de naus industrials i botigues de mobles. Però el fet és que la configuració urbana de la ciutat la situa com una de les seves artèries principals. Pels matadeperencs és una via estructural, fonamental; de fet, pràcticament ineludible per arribar al poble des de les principals vies ràpides que travessen la comarca.
L’Avinguda del Vallès viu en una eterna contradicció, a la que l’han condemnat les autoritats municipals. El seu paper interurbà es inevitable, però permanentment s’hi introdueixen canvis que intenten donar-li un caràcter més urbà.
Radars model ruleta russa per fer que els cotxes circulin a 50 km/h –o per desnucar als conductors despistats-, semàfors en totes les interseccions imaginables. Nous ponts –la casa és gran!- per obstruir una via col·lapsada, quan el flux transversal sembla de poca entitat. Nova passera peatonal per anar al camp del Sant Cristòfol! Que estalviar 50 metres fins al proper pont bé que es mereix uns bons doblers públics. Només falta elevar els passos de peatons i eixamplar alguna vorera per convertir-la en un autèntic malson.
Deia que una ciutat com Terrassa no es pot permetre aquest nyap i no descobreixo res. Perquè no es tracta d’una alteració inexplicable, sinó d’un mer símptoma d’una problemàtica de molt més abast, la manca de vies de circumval·lació. El POUM del 2003 ja es plantejava aquesta problemàtica, el Quart Cinturó l’afrontarà parcialment al nord, sembla que la Generalitat ja es prepara per actuar a la porta sud (un altre nyap d’infraestructures), però tot apunta que passaran molts anys abans no es capgiri aquesta realitat. Fóra bo que no fossin dècades. Per la ciutat de 210.000 habitants que vol ser una gran capital catalana i per Matadepera, perquè no dir-ho.
