El Consorci per a la Promoció Turística de les Valls del Montcau ha presenta l'estudi sobre l'estratègia i el disseny de productes turístics per a les tines de Talamanca, Mura i el Pont de Vilomara i Rocafort. Fins ara, n'ha calatogat 125, de les quals el 40% han estat rehabilitades. El Consorci va demanar assessorament tècnic i econòmic a la Diputació per tal de realitzar un estudi que posés en marxa l'estratègia de promoció.
Les tines son construccions cilíndriques de pedra, impermeabilitzades interiorment amb rajoles que servien per dipositar raïm i trepitjar-lo per tal de fer vi “in situ”, en comptes de traginar les portadores pels difícils camins de les valls del Montcau. En aquests moments ja es poden visitar dos grans eixos: les tines de la Vall del Flequer i les de la riera de Mura a Sant Esteve de Vila-rasa, amb sortida totes dues des del Centre d'Interpretació del Pont de Vilomara. La visita, que és guiada i gratuïta, està programada pels caps de setmana i festius.
El Consorci ha volgut anar més enllà i definir amb aquest Pla director quatre grans eixos de treball: la recuperació i rehabilitació de les tines amb el seu inventari, facilitar l'accés als visitants, la temàtica (amb una bona senyalització i explicació), i crear una autèntica xarxa de senders de les tines. La previsió és que aquest Pla es pugui implantar en els pròxims tres anys.
Durant l'acte de presentació, el president del Consorci i alcalde de Mura, Martí Perich, ha destacat la importància d'aquest espai com a «zona etnogràfica» i ha avançat que el Consorci demanarà la «declaració de les tines com a Bé Cultural d'Interès Nacional». El diputat d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, Josep Mayoral, ha remarcat la «singularitat especial» de les tines i ha dit que «només hi ha un lloc al món on es poden veure i això fa que sigui un projecte que aferma la capacitat d'atraure públic».
Les tines son construccions cilíndriques de pedra, impermeabilitzades interiorment amb rajoles que servien per dipositar raïm i trepitjar-lo per tal de fer vi “in situ”, en comptes de traginar les portadores pels difícils camins de les valls del Montcau. En aquests moments ja es poden visitar dos grans eixos: les tines de la Vall del Flequer i les de la riera de Mura a Sant Esteve de Vila-rasa, amb sortida totes dues des del Centre d'Interpretació del Pont de Vilomara. La visita, que és guiada i gratuïta, està programada pels caps de setmana i festius.
El Consorci ha volgut anar més enllà i definir amb aquest Pla director quatre grans eixos de treball: la recuperació i rehabilitació de les tines amb el seu inventari, facilitar l'accés als visitants, la temàtica (amb una bona senyalització i explicació), i crear una autèntica xarxa de senders de les tines. La previsió és que aquest Pla es pugui implantar en els pròxims tres anys.
Durant l'acte de presentació, el president del Consorci i alcalde de Mura, Martí Perich, ha destacat la importància d'aquest espai com a «zona etnogràfica» i ha avançat que el Consorci demanarà la «declaració de les tines com a Bé Cultural d'Interès Nacional». El diputat d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, Josep Mayoral, ha remarcat la «singularitat especial» de les tines i ha dit que «només hi ha un lloc al món on es poden veure i això fa que sigui un projecte que aferma la capacitat d'atraure públic».
