Sempre s’havia dit que les empreses familiars funcionen bé com a negoci fins que arriben a la tercera generació, però sobreviure més anys era gairebé impossible. Un estudi presentat a l’escola de negocis IESE, elaborat pel professor Josep Tàpies, titular de la càtedra d’empresa familiar en aquesta escola, i finançat per la Fundació Jesús Serra, del grup Catalana Occident, demostra que l’empresa familiar viu més anys que la convencional.
“Fins ara hi havia una veritat assumida per un estudi fet per l’economista John Ward, que va arribar a la conclusió que molt poques empreses familiars arribaven a la tercera generació. El cas és que basava aquesta afirmació a partir només de les dades de 200 empreses de l’Estat nord-americà d’Illinois”, va explicar Tàpies. L’estudi fet per ell, i basat en les empreses que facturaven més de 50 milions el 2005 a l’Estat espanyol, revela que les familiars tenen una antiguitat mitjana de 35 anys, mentre que aquesta longevitat és de 31 anys en les empreses convencionals. També destaca que el 14% de les empreses familiars han tingut una vida empresarial superior als 60 anys, davant de l’11% de les empreses convencionals que han assolit aquesta fita.
Les empreses no familiars facturen més –diu l’estudi–, amb un volum de negoci mitjà de 519 milions –s’inclouen a la mostra companyies com Telefónica i Repsol– contra els 215 milions dels negocis de caràcter familiar. Tanmateix, “la longevitat no ha de correspondre’s amb la facturació”, creu el professor, que va recordar que l’empresa que tanca el rànquing d’antiguitat, El Corte Inglés, és la que encapçala el de volum de facturació, amb més de 15.000 milions de volum de negoci el 2005; mentre que Codorniu, la més antiga de l’Estat espanyol, ni tan sols surt en el rànquing. “Són sectors diferents”, va comentar Tàpies. Entre les empreses familiars també n’hi ha d’expansives i de les que trien un nínxol d’exclusivitat.
En els últims anys, el nombre de noves empreses familiars que facturen més de 50 milions ha caigut, segons Tàpies, “per l’efecte d’apalancament; les convencionals s’han endeutat més per créixer més ràpid, per les exigències del capital risc”, mentre que les familiars “s’estimen més contenir-se en temps de crisi”.
L’empresa familiar és també la forma de propietat més extensa en el món econòmic mundial. Tàpies basa aquesta afirmació en l’estudi fet per Family Business Network el 2008, en què es deia que el 91% de les empreses de Finlàndia, el 83% de les de França, el 79% de les d’Alemanya i Suècia, el 73% de les d’Itàlia, el 65% de les del Regne Unit i el 61% de les d’Holanda són familiars. En l’estudi publicat de Tàpies es comenten diversos casos, realment sorprenents, de companyies amb diversos segles d’història.
Casos espectaculars
Un dels casos que criden més l’atenció és el de la companyia hotelera japonesa Houshi Ryokan, l’empresa familiar més antiga del món, fundada l’any 718 per Garyo Houshi. Ara, 1.290 anys després, l’empresa continua en mans de la família, que ja està en la 46a generació.
Un altre dels exemples de l’estudi és l’empresa d’origen anglès Creed Perfumes, creada el 1760 a Londres per James Henry Creed, que ha sabut combinar el seu creixement limitat amb l’exclusivitat, el que es coneix per estratègia de nínxol. Les fragàncies del mestre perfumista Creed, que ofereixen una imatge d’elit i refinament, el van convertir en el favorit de la cort britànica i de moltes corts d’Europa, des de Napoleó II i l’emperadriu Eugènia de França a Franz Josef i Elisabeth, de l’Imperi Austrohongarès.
L’empresa, que avui està en mans de la sisena generació, ha aconseguit tenir 200 fragàncies úniques i exclusives, elaborades artesanalment com fa gairebé 250 anys, que han perfumat Winston Churchill, Humphrey Bogart, Grace Kelly, Jacqueline i John F. Kennedy i Audrey Hepburn, entre molts altres personatges famosos.
Tal com el professor Tàpies diu en l’informe, hi ha històries empresarials que “permeten comprovar un cop més que la longevitat de les companyies sempre està acompanyada dels mateixos paràmetres: la unitat de la família, el seu compromís amb el projecte empresarial i la capacitat per innovar i adaptar l’empresa als canvis de l’entorn, renovant constantment la companyia, però mantenint una filosofia pròpia com a estendard”.
“Fins ara hi havia una veritat assumida per un estudi fet per l’economista John Ward, que va arribar a la conclusió que molt poques empreses familiars arribaven a la tercera generació. El cas és que basava aquesta afirmació a partir només de les dades de 200 empreses de l’Estat nord-americà d’Illinois”, va explicar Tàpies. L’estudi fet per ell, i basat en les empreses que facturaven més de 50 milions el 2005 a l’Estat espanyol, revela que les familiars tenen una antiguitat mitjana de 35 anys, mentre que aquesta longevitat és de 31 anys en les empreses convencionals. També destaca que el 14% de les empreses familiars han tingut una vida empresarial superior als 60 anys, davant de l’11% de les empreses convencionals que han assolit aquesta fita.
Les empreses no familiars facturen més –diu l’estudi–, amb un volum de negoci mitjà de 519 milions –s’inclouen a la mostra companyies com Telefónica i Repsol– contra els 215 milions dels negocis de caràcter familiar. Tanmateix, “la longevitat no ha de correspondre’s amb la facturació”, creu el professor, que va recordar que l’empresa que tanca el rànquing d’antiguitat, El Corte Inglés, és la que encapçala el de volum de facturació, amb més de 15.000 milions de volum de negoci el 2005; mentre que Codorniu, la més antiga de l’Estat espanyol, ni tan sols surt en el rànquing. “Són sectors diferents”, va comentar Tàpies. Entre les empreses familiars també n’hi ha d’expansives i de les que trien un nínxol d’exclusivitat.
En els últims anys, el nombre de noves empreses familiars que facturen més de 50 milions ha caigut, segons Tàpies, “per l’efecte d’apalancament; les convencionals s’han endeutat més per créixer més ràpid, per les exigències del capital risc”, mentre que les familiars “s’estimen més contenir-se en temps de crisi”.
L’empresa familiar és també la forma de propietat més extensa en el món econòmic mundial. Tàpies basa aquesta afirmació en l’estudi fet per Family Business Network el 2008, en què es deia que el 91% de les empreses de Finlàndia, el 83% de les de França, el 79% de les d’Alemanya i Suècia, el 73% de les d’Itàlia, el 65% de les del Regne Unit i el 61% de les d’Holanda són familiars. En l’estudi publicat de Tàpies es comenten diversos casos, realment sorprenents, de companyies amb diversos segles d’història.
Casos espectaculars
Un dels casos que criden més l’atenció és el de la companyia hotelera japonesa Houshi Ryokan, l’empresa familiar més antiga del món, fundada l’any 718 per Garyo Houshi. Ara, 1.290 anys després, l’empresa continua en mans de la família, que ja està en la 46a generació.
Un altre dels exemples de l’estudi és l’empresa d’origen anglès Creed Perfumes, creada el 1760 a Londres per James Henry Creed, que ha sabut combinar el seu creixement limitat amb l’exclusivitat, el que es coneix per estratègia de nínxol. Les fragàncies del mestre perfumista Creed, que ofereixen una imatge d’elit i refinament, el van convertir en el favorit de la cort britànica i de moltes corts d’Europa, des de Napoleó II i l’emperadriu Eugènia de França a Franz Josef i Elisabeth, de l’Imperi Austrohongarès.
L’empresa, que avui està en mans de la sisena generació, ha aconseguit tenir 200 fragàncies úniques i exclusives, elaborades artesanalment com fa gairebé 250 anys, que han perfumat Winston Churchill, Humphrey Bogart, Grace Kelly, Jacqueline i John F. Kennedy i Audrey Hepburn, entre molts altres personatges famosos.
Tal com el professor Tàpies diu en l’informe, hi ha històries empresarials que “permeten comprovar un cop més que la longevitat de les companyies sempre està acompanyada dels mateixos paràmetres: la unitat de la família, el seu compromís amb el projecte empresarial i la capacitat per innovar i adaptar l’empresa als canvis de l’entorn, renovant constantment la companyia, però mantenint una filosofia pròpia com a estendard”.
