Miquel Noguera, tresorer de L'ANC Terrassa Foto: J.M.O.

Miquel Noguera Batlle és el tresorer i membre del secretariat de Terrassa per la Independència/Assemblea Nacional Catalana i apoderat regional al Vallès Occidental de la campanya "Signa un vot". És funcionari públic i mig seriosament mig en broma diu que potser perillaria el seu lloc de treball si es perdés el referèndum sobre la independència. Sempre ha somiat en una Catalunya lliure i ara veu l'existència de tots els ingredients perquè sigui possible, i per aquesta raó hi esmerça tots els esforços.

Com va als barris de Terrassa i a la resta de la comarca la recollida de signatures per la independència?
Bé, bé, tot i les vacances d'estiu, que han portat uns moments de repòs. Als municipis petits de la comarca s'ha aprofitat aquest període i les festes majors per muntar-hi taules. A Terrassa portem més de 1.000 signatures recollides, i a Sabadell una xifra semblant, i segueixen augmentant.

Hi ha un signant tipus?
He de dir que no. Hi ha gent molt diversa: des de persones joves fins a persones grans i de totes les edats i condicions.

Té cap anècdota remarcable per explicar?
Em ve al cap el cas d'una noia terrassenca que venia en nom de la seva mare, amb Alzheimer avançat que no li permet ni moure's de casa i que fa que fins i tot el DNI el tingui sense una signatura. Però ella volia sumar-se a la iniciativa de "Signa un vot" fos com fos. La filla ens deia que sempre signava ella els documents oficials de la seva mare. No pots dir-li a la senyora gran que no pot veure complert el seu desig. Es va fer constar en acta i ara la junta central que decideixi què cal fer.

La recollida de signatures funciona a la ciutat tal com s'esperava l'ANC?
Jo crec que sí. El dia de la presentació ja va ser tot un èxit. I després vàrem viure del boom. Posteriorment es va començar a posar la taula a la plaça Vella i en d'altres indrets de la ciutat. En una taula es poden recollir més de 100 signatures.

I incidents remarcables amb antiindependentistes?
No, cap. Només que una pancarta que es va penjar a la zona del Doré va desaparèixer. Ningú s'ha mostrat violent.

Això vol dir que als unionistes de Terrassa no els interessa saber el que s'hi cou?
Possiblement. De vegades arriba algú i diu que no l'acaba de convèncer, però poca cosa més. Vénen més indecisos que contraris a la independència. Xerres una estona amb ells i, tot i que no signen, crec que s'enduen una bona impressió.

L'independentisme terrassenc ha crescut de manera  exponencial en els darrers anys, però què li diu la seva intuïció, prou per ser majoritari el sí en un referèndum?
En les darreres eleccions municipals els partits que havien parlat d'independència ja es van acostar al 50 per cent, i segurament es sobrepassava afegint-hi els sobiranistes del PSC i d'ICV-EUiA. I el nombre de persones que s'afegeix al discurs sobiranista sens dubte que ha anat a més. Ara a Terrassa es guanyaria un referèndum. Sobretot, si a la gent la poses davant d'una pregunta. El sí a la independència seria majoritari, tot i que s'ha de buscar que el suport vagi molt més enllà.

També pensa que l'independentisme ha ampliat la seva base social i ha arribat a sectors impensables?
Conec gent de Terrassa que mai s'hauria imaginat que es convertirien en sobiranistes. Em pensava que les seves idees anaven per un altre costat. Parles amb ells i diuen que fa un any pensaven diferent però afirmen que ja n'estan farts.

De què estan farts?
He copsat que hi ha un sentiment de dignitat. Ja no és només per un tema cultural, social, econòmic o nacionalista, que també. La gent creu que no ens poden deixar trepitjar més. Diuen que se'ns maltracta, que Espanya no es porta bé, i que això s'ha de tallar d'alguna manera.

Qui ho diu?
Fins i tot aquella gent que va venir en les onades migratòries dels anys 50 i 60 del segle XX. I t'ho diuen en català i en castellà, tant s'hi val: "Ja n'estem farts, vàrem lluitar contra el franquisme i en favor de la democràcia i ara vaig al poble on vaig néixer i em tracten de mala manera. No és de justícia".

Independentistes creats des de Madrid?
Efectivament. I perquè saben que els seus fills i els seus néts viuran a Catalunya i volen el millor per a ells. Potser hi ha encara en alguns sectors desconeixement de la història del país, i quan la coneixen se sumen al sobiranisme. Tot i que els darrers llibres, la commemoració del 300 aniversari de l'11-S del 1714 i la informació que hi ha arreu han ajudat, i molt, que tothom es faci una veritable composició de lloc.

Escòcia és reconeguda al món i s'entén el seu dret a decidir per raons culturals. Quina és l'aposta que hem de fer a Catalunya?
A l'exterior ho tindrem guanyat o perdut segons l'opinió que tingui del procés l'obrer alemany després d'arribar a casa, beure's una cervesa i veure a la televisió què passa a Catalunya. Si ell és capaç d'interpel·lar-se i fer-se'n creus, que hi hagi una situació com la del Principat, a Europa tenim les coses ben encarades. Si el que veu és el que podria veure en un barri o una ciutat del seu país, no hi tenim res a fer si associa Catalunya a violència.

Parla de violència, la imatge que vol donar l'unionisme de l'independentisme?
El nostre discurs ha de ser antiviolent passi el que passi. De cara a l'exterior el discurs econòmic també és important, i hi ha icones culturals que hem de fer servir. I s'ha de reconèixer que Escòcia parteix amb avantatge. Els britànics els han permès mantenir la seva nacionalitat. L'Estat espanyol sempre s'hi ha mostrat refractari.

Són errades dels governs espanyols?
Penso que sí. Durant anys no se'ns ha permès ser catalans, o bascos. Ens tracten malament.

Sempre ha estat independentista, però per vostè quan era jove la llibertat de Catalunya era un somni, una utopia. Podem dir que ha evolucionat?
I tant. Veia la independència com una cosa llunyana, tot i que sempre hi he treballat per aconseguir-la. I ara crec que és possible. I estic convençut que estem en un moment  clau de la història.

O ara o mai?
Tampoc és ben bé això, però si ara no ho aconseguim hauran de passar algunes generacions abans de tornar a estar en un moment com l'actual on disposem de les millors condicions i de tots els elements. Per sort, s'han conjugat els factors que fan viable la independència. Aprofitem-ho o els meus fills tampoc ho veuran. Ara tenim l'oportunitat. Per mi sí que és ara o mai. Per Catalunya no, atès que si ha resistit 300 anys en pot aguantar 300 més.

Els factors hi són i hi ha un país il·lusionat, tot i que no diria que molts aspectes s'han mercantilitzat?
Hi ha de tot. Hi ha samarretes oficials, semioficials... El català és marxant i es busca la vida. El comerciant ha vist l'oportunitat i s'hi ha abocat. Em sembla perfecte. La gent és lliure de comprar o no xancletes, clauers, estelades,  gorres i el que calgui. És inventiva i iniciativa i així ha funcionat Catalunya al llarg dels segles.

A Terrassa els partits i les entitats han respost com s'esperava a les crides de l'ANC?
Sí, sens dubte. Jo que porto barret, davant d'ells, me'l trec. Hi ha entitats que no ens donen suport directament però que no tenen problemes a transmetre els missatges als seus associats, sense posicionar-se.

A Terrassa hi ha moltes entitats prosocialistes antisobiranistes?
Entre les grans, no. I repeteixo, en general cap entitat ens gira l'esquena. Estem contents amb la resposta.

Vostè se sent antiespanyol?
No. Espanya té tot el dret a existir. Li tinc un respecte total. He parlat amb molts espanyolistes i no hi ha cap problema.

En un referèndum n'hi ha prou de guanyar amb un 50 més 1?
N'hi ha més que suficient. Girem la truita. N'hi ha prou de guanyar una consulta amb un 49? Si és un 60 o un 70, fantàstic i més força tindrem. És que d'una altra manera no anem bé. Però amb la majoria n'hi ha prou.

Què els diria als que afirmen que la demanda d'independència genera una fractura social a la societat?
Que no és veritat. No entenc quins arguments hi posen. Tothom pot pensar el que vulgui. És la gràcia de la democràcia. Hi ha gent que està a favor del divorci i de l'avortament i persones que hi estan en contra, i no provoca pas fractura social. No hi ha cap tipus d'enfrontament i de divisió. Si callem donem la raó als altres. Donar la nostra opinió no genera fractura social. Ells fan el mateix, explicar el que pensen a la gent del carrer.
En tot cas, qui crea divisió són els unionistes. El seu discurs va per aquí, quan parlen de vetos internacionals si Catalunya és independent. Ells volen les barreres, nosaltres no, cap ni una. Un exemple clar el tenim amb Gibraltar.

Gibraltar no crea tensions?
No. La gent del penyal no posa barreres, són els espanyols, com veiem aquests dies a través de la televisió.

I si finalment el procés independentista acaba en un fracàs, què passarà?
La veritat és que serà dur. Jo m'hi jugo fins i tot el lloc de feina. Tot i que no serà fàcil que em facin fora, potser. Però no perdrem el referèndum, n'estic convençut.