Mariona Vigués i Montse Saludes han estat les encarregades de reconstruir, a través dels relats de terrassencs i terrassenques i les seves fotografies personals, què marcava la tradició quan algú moria a la ciutat de Terrassa.
El document repassa els rituals mortuoris en clau local, des de l'avís al metge i al capellà quan hi havia un malalt molt greu fins a la indumentària que embolcallava el ritus del dol i les festes relacionades amb la mort. També repassa la funció dels tocs de campanes, algunes experiències terrassenques i el llegat que ha quedat a la ciutat, com ara el Passatge del Sagrament, ara un carreró sense sortida al barri de Pere Parres. Antigament era un dels camins que es feien servir per anar de l'església de Sant Pere fins a les masies de Ca n'Aurell, Can Poal o Ca n'Amat, vorejant el terme de Terrassa per no ultrapassar territoris d'una altra parròquia, en aquest cas la del Sant Esperit.
El darrer viatge és la segona part, “el germà petit” com diuen les autores, del primer llibre elaborat per l'Arxiu Tobella, Els jardins de la memòria, en què es feia un recorregut pels cementiris de Terrassa. Per a l'elaboració d'aquesta segona part, les autores han mantingut converses amb moltes persones ara d'edat avançada, que van viure enterraments del segle passat i que conserven encara molts records, fotografies i peces úniques que formaven part de la quotidianitat de la mort, com ara les tovalloles de combregar, peça de roba que defineixen així: “peça que es col·locava sobre el llençol blanc i net del pit del moribund i servia especialment per l'instant en què aquest havia de rebre la comunió; acostumava a tenir delicats i finíssims brodats de motius religiosos”.
Ha estat, doncs, un document elaborat a partir de la participació ciutadana, que ha fet recuperar expressions com “anar a can Torrella”, expressió terrassenca que volia dir “morir, ésser enterrat”, ja que el cementiri estava situat als terrenys d'aquesta família. El llibre també conté una gran quantitat de fotografies, moltes de caire històric, entre les que destaca el costum de fotografiar els morts, fins i tot algunes fotografies de nadons difunts, imatges que ara ens esgarrifen però que formaven part de la normalitat.
Ahir es va fer la presentació del llibre a la Casa Alegre de Sagrera amb la presència de les autores i d'un gran nombre d'autoritats, així com moltes de les persones que han col·laborat en l'elaboració del llibre, ja sigui cedint fotografies o explicant les seves vivències o les dels seus avantpassats.
El document repassa els rituals mortuoris en clau local, des de l'avís al metge i al capellà quan hi havia un malalt molt greu fins a la indumentària que embolcallava el ritus del dol i les festes relacionades amb la mort. També repassa la funció dels tocs de campanes, algunes experiències terrassenques i el llegat que ha quedat a la ciutat, com ara el Passatge del Sagrament, ara un carreró sense sortida al barri de Pere Parres. Antigament era un dels camins que es feien servir per anar de l'església de Sant Pere fins a les masies de Ca n'Aurell, Can Poal o Ca n'Amat, vorejant el terme de Terrassa per no ultrapassar territoris d'una altra parròquia, en aquest cas la del Sant Esperit.
El darrer viatge és la segona part, “el germà petit” com diuen les autores, del primer llibre elaborat per l'Arxiu Tobella, Els jardins de la memòria, en què es feia un recorregut pels cementiris de Terrassa. Per a l'elaboració d'aquesta segona part, les autores han mantingut converses amb moltes persones ara d'edat avançada, que van viure enterraments del segle passat i que conserven encara molts records, fotografies i peces úniques que formaven part de la quotidianitat de la mort, com ara les tovalloles de combregar, peça de roba que defineixen així: “peça que es col·locava sobre el llençol blanc i net del pit del moribund i servia especialment per l'instant en què aquest havia de rebre la comunió; acostumava a tenir delicats i finíssims brodats de motius religiosos”.
Ha estat, doncs, un document elaborat a partir de la participació ciutadana, que ha fet recuperar expressions com “anar a can Torrella”, expressió terrassenca que volia dir “morir, ésser enterrat”, ja que el cementiri estava situat als terrenys d'aquesta família. El llibre també conté una gran quantitat de fotografies, moltes de caire històric, entre les que destaca el costum de fotografiar els morts, fins i tot algunes fotografies de nadons difunts, imatges que ara ens esgarrifen però que formaven part de la normalitat.
Ahir es va fer la presentació del llibre a la Casa Alegre de Sagrera amb la presència de les autores i d'un gran nombre d'autoritats, així com moltes de les persones que han col·laborat en l'elaboració del llibre, ja sigui cedint fotografies o explicant les seves vivències o les dels seus avantpassats.
