L'objectiu és estudiar les seqüeles de Covid-19 persistent, fer un diagnòstic de les causes i trobar tractaments per a combatre-les. La iniciativa compta amb la participació de l'esmentat grup de recerca, la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i psicòlegs de 22 hospitals, 20 dels quals catalans i públics.
LaTorre ha parlat amb Garolera poques setmanes abans de l'inici del Nautilus per conèixer les claus d'un projecte que la seva coordinadora considera "essencial" tenint en compte la desconeixença de la segona fase de la Covid, el que vol donar resposta a preguntes "urgents" per millorar la qualitat de vida dels afectats.
- Què és el Nautilus?
- És un projecte que pretén estudiar els canvis cognitius, emocionals i funcionals que experimenten els pacients després de passar la Covid-19. Sabem que el virus afecta el sistema nerviós central, però no sabem per què afecta determinats perfils, i a altres no. Per això volem conèixer la relació entre el què, el com i el qui en els símptomes persistents en la malaltia.
- Com es durà a terme?
- S'analitzaran 630 persones a 22 hospitals (20 catalans i públics, un d'Andorra i un de Madrid). D'aquests, 420 han tingut Covid-19 i presenten símptomes persistents, i 210 són sanes. Així compararem resultats. Recollirem variables cognitives, conductuals, qualitat de l'olfacte, estat cardiovascular...
- Amb els resultats, que es vol aconseguir?
- Pretenem identificar els factors determinants i dissenyar tractaments per prevenir i intervenir de forma personalitzada en els pacients. Identificarem subgrups en els pacients en funció dels símptomes, per després trobar mecanismes per ajudar-los. L'objectiu és saber què els hi passa, perquè els hi passa, i com els podem ajudar a millorar.
- Quin paper juga la intel·ligència artificial al Nautilus?
- És l'instrument fonamental per analitzar les dades i així identificar els perfils dels pacients i detectar les variables decisives pel que fa als símptomes que presenten.
- Quan arribaran els fons i quan començarà el projecte?
- Els diners arribaran molt aviat, abans de dos mesos. Per ara, ja estem reclutant pacients i organitzant els equips, i aquest mateix juliol reunirem amb totes les parts involucrades. Al setembre, creiem que podríem tenir ja les primeres mostres. Ha arribat el moment de fer realitat el projecte, és ara i tenim pressa.
[noticia]78312[/noticia]
- Quines són les principals seqüeles que presenten els pacients que participaran de l'estudi?
- Existeixen seqüeles emocionals, cognitives i físiques. Els símptomes més habituals són la tensió alta, la falta de concentració, l'ansietat, l'insomni, les al·lucinacions, la falta de memòria, la fatiga, les dificultats per parlar. Ens trobem davant de persones incapacitades per dur a terme activitats laborals.
- Quin és el perfil de les persones afectades?
- Solen ser persones joves i de mitjana edat, d'uns 40 anys, sense afectacions prèvies; gent activa social i laboralment que ara té dificultats per tenir una vida normal. Són pacients a qui la Covid-19 els ha canviat, a pitjor, la vida.
- Per què creu que és important desenvolupar aquest projecte?
- És essencial donar resposta a preguntes que necessiten ser contestades urgentment. Fins ara ens hem centrat a aconseguir que la gent sobrevisqués a la Covid-19 i a trobar vacunar. Ara, el problema se centra en les persones amb seqüeles a llarg termini, que persisteixen almenys 12 setmanes després de superar la malaltia. És important ajudar-los perquè els afecta profundament la vida quotidiana, i podríem estar parlant d'un 10% o més dels pacients de total de coronavirus.
- Coneixem poc el virus de la Covid-19 després d'un any i mig?
- Poc no, molt poc. La fase aguda encara la coneixem prou, però de les seqüeles i els seus motius encara no en sabem pràcticament res. És quelcom que està passant actualment i encara en tenim poques dades. Tenim enquestes i dades per fer-nos-en una idea, però necessitem explorar el perquè de les seqüeles i els perfils més propensos a patir-ne.
- Què té aquest projecte, a ulls d'una de les seves impulsores, per ser un de la trentena de seleccionats?
- Som un equip multidisciplinari i sòlid que combina psicologia, neurociència i intel·ligència artificial. Hem aglutinat els departaments de neurociència de 22 hospitals, i podem reclutar una mostra important i representativa. Ens ho mereixíem perquè és un dels projectes més ambiciosos que s'han fet fins ara sobre les seqüeles de la Covid-19.
- Quin és l'equip humà i logístic del projecte?
- Entre els psicòlegs dels departaments de neurociència dels hospitals, el personal de neuroimatge de la facultat de Medicina de la UB i el departament d'Intel·ligència Artificial de la UB, i el grup de recerca, conformem un equip d'unes 60 persones com a mínim.
- Quan esperen tenir uns resultats ferms?
- El finançament ens cobreix per tres anys. Entre el primer any o any i mig volem tenir tota la mostra per després centrar-nos en l'anàlisi i les conclusions. Tenim molta feina malgrat que vam començar a treballar l'abril del 2020.
- Sense la Marató, es podria realitzar?
- Si projectes tan necessaris com aquest no es duen a terme, sovint és pel finançament. És per això que reconeixem la importantíssima feina de la Marató i agraïm la solidaritat de totes les persones que van fer-hi una donació. La tasca d'aquesta iniciativa és d'un valor incalculable i li devem una gran part.
- I després, tindrà una segona part?
- És la nostra intenció. En aquesta primera fase ens finançarem amb els 400.000 euros de la Marató, i per a la segona fase, anomenada Nautilus Rehab, ja estem buscant fons. L'objectiu és oferir una rehabilitació tant cognitiva com física als qui pateixen seqüeles persistents.
