[noticia]76815[/noticia]
Una situació que l'activista de Drets Socials, Sònia Aguilera, assegura que s'hauria pogut evitar si l'Ajuntament n'hagués informat. "Va haver-hi buit d’informació", apunta. Durant els mesos d'estiu, LaTorre va conèixer de primera mà el cas de l'Hermínia. En una entrevista a l'immoble on viu, va denunciar la seva situació.
[despiece]
L'Hermínia desperta amabilitat i cortesia. S'asseu ràpidament a la cadira més modesta i deixa les butaques i un sofà -que acabarà ocupant ella per motius d'imatge- per a la resta. Està acompanyada per la Valeria, activista social i membre de d'Espai Drets i Justícia Energètica que ha gestionat la trobada. El seu fill tampoc s'ho vol perdre. Micròfon posat, comença a explicar la seva història, visiblement nerviosa però amb ganes d'explicar una causa "invisibilitzada però a l'ordre del dia".
Va arribar a la ciutat el 2003, des de Bolívia, buscant un futur millor. Fins el 2005 va viure de lloguer, però llavors es va aventurar a pagar una hipoteca de 1.300 euros mensuals. Per tirar endavant, explica, treballava en doble jornada. Després de quatre anys i a causa de desavinences, el seu company li va demanar el 60% que li corresponia per així abandonar el pis, però va aconseguir un acord amb Caixabank, propietaria del pis, per sanejar el deute. El que vindria després, seria molt pitjor.
El 2007 i fins el 2015 va entrar a treballar com a auxiliar de geriatria. Després, a la seva vida, tot es va fer miques. El 2011 va entrar en depressió per la mort del seu pare, patologia que es va aguditzar el 2015. Primer se separava del seu marit i pare del seu fill en descobrir que li era infidel i després d'anys de maltractes físics i psicològics. Poc més tard, patiria un accident laboral cuidant una àvia que la deixaria incapacitada de les cames.
D'altra banda, després d'aconseguir la custòdia exclusiva d'en David, començaria un altre malson: amenaces de mort i de cremar el pis on vivia, acosament i vigilància del nen, maltracte físic en visites -li va arribar a trencar una dent- . Abans de la separació "Vaig aguantar de tot amb l'esperança que en David comptés amb la figura paterna" explica. Llavors, en interposar una denúncia, va aconseguir una ordre d'allunyament.
El pis on viu estava buit i demana un lloguer social. Foto: Albert Alemany
Actualment, l'Hermínia rep una pensió d'invalidesa de 870 euros. La seva exparella, a més de deixar-li un deute de 22.000 euros del pis que van compartir fins el 2015 i un embargament de compte de 2.700 euros al seu càrrec, no li fa arribar els 200 euros que corresponen a la manutenció del seu fill en comú. En David, que ara té nou anys, juga al Sant Cristóbal, activitat per la qual la mare assegura que "va fer un gran esforç, perquè era el seu somni". Tot i això, el nen vol aprendre anglès, i ella li recorda que "ha de ser una cosa o l'altre". Ell, visiblement comprensiu i mentalment preparat, abaixa el cap i anuncia la seva elecció: si tot va bé, al setembre començarà anglès.
Un cop separada, va mantenir el pis de lloguer fins el març del 2018, en què va demanar ajuda per primer cop a Serveis Socials "perquè no arribava a final de mes", explica visiblement emocionada. Aleshores, relata que els propietaris, amb els que mantenia bona relació, "van anar per l'esquena" i la van denunciar quan duïa cinc quotes sense pagar.
D'aquesta manera, la tardor del 2018 va arribar el primer desnonament. "Ja tenia les coses de més valor repartides entre els veïns", explica amb la veu tallada. Però aleshores, en veure-la amb un nen i amb la seva néta -que cuidava entre setmana-, explica que el jutge va donar-li un marge de 20 dies perque busqués allotjament "per no haver-la de treure-la per la força".
Segons Hermínia, va ser la pròpia assistenta social, de la que no en vol dir el nom, qui la va animar a ocupar un pis quan ella li va reclamar solucions. Ella explica que l'hi feia respecte, però davant la falta d'alternatives, es va acabar decidint. Fins que va forçar el pany de la casa on viu, va aguantar uns mesos entre l'anterior pis i el de la seva germana, que comparteix el pis de sota del mateix.
El dia va arribar al maig de l'any 2019. Va escollir aquest immoble "perquè ja el coneixia de quan estava a casa la seva germana". Explica que "no tenia experiència", i va entrar-hi a la una del migdia. Els sorolls i l'indissimulable trasllat van alertar als veïns, que van avisar la policia. Un cop al lloc dels fets, explica que un agent li va dir: "Hauries d'haver entrat de nit". Però ella no va desistir: al cap d'unes hores va trincar el candau i hi va tornar a entrar. Després d' "aguantar" 48 hores -en aquest temps la policia pot desallotjar sense ordre judicial-, es va empadronar com a moradora del pis, en que ha viscut fins ara.
Després d'haver acondicionat i arreglat el pis, defensa que "se'l sent seu", i reclama un lloguer social, que hauria de ser del 10% dels seus ingressos mensuals, tal com dicta la llei 24/2015. Tot i això, com que està acusada d'un delicte d'ocupació, ha estat exclosa de la Taula d'Emergència de l'Ajuntament i assegura "ha esgotat sense èxit" totes les vies administratives. Tanmateix, agraeix a les entitats Espai Dret, la Casal de la Dona, la Casa Galeria, el Consell d'Entitats i Justícia Energètica "per actuar per sobre les seves possibilitats".
L'Hermínia explica que quan va arribar el pis semblava un cementiri brut. Foto: Albert Alemany
En el seu cas, afirma que l'acosament per part dels veïns és recorrent. Això, explica, causava por al seu fill, i és que els crits gratuïts d'"ocupa", les cosses constants a la porta o fins i tot la silicona al pany han estat algunes de les actituds hostils que s'ha trobat fins al dia d'avui. Tot i això, assegura que "no farà ni un pas enrere", al·legant el dret a l'habitatge i recordant que "a Terrassa hi ha centenars de pisos buits", la qual cosa, considera, es tracta d'una "injustícia".
L'estat actual del pis, decorat amb incontables fotos, net i lluminós, assegura que no té res a veure amb com se'l va trobar aleshores: "Semblava un cementiri brut, ruinós". Ara es mostra feliç, però a la vegada intranquil·la.[/despiece]
Després del judici celebrat aquesta setmana, cal esperar la sentència per saber quin serà el futur de l'Hermínia i el de l'altre família enfrontada. Es tracta d'una mare soltera amb dos fills que actualment ocupa un altre pis a Terrassa. Segons l'Hermínia, van rebutjar el pis pel mal estat quan se'ls hi va adjudicar el 2013 i assegura que convidada per ella mateixa a l'entrevista, va declinar la invitació. Fins el 2019 en què hi va arribar ella, l'immoble, propietat de Caixa Penedès, estava buit. De fet, l'activista Aguilera, ha explicat en declaracions a aquest mitjà que "l'altre familia ho està passant molt malament i té una pressió brutal". Actualment estan ocupant a l'espera que es resolgui la via judicial. Aguilera expressa que ha estat un cúmul de la mala gestió municipal.
Per la seva banda, l'advocat i assessor juríc del Consell d'Entitats d'Acció Ciutadana de Terrassa, Joan Tamayo, sosté que "l'habitatge és un dret fonamental que hauria d'anar per davant d'altres dret. D'aquesta manera, recordant que l'Hermínia es troba en una situació d'"extrema vulnerablitat" per ser mare soltera, amb invalidesa, i víctima de violència masclista, assegura que "no pot entendre" perquè no li atorguen un lloguer social.
[noticia]76823[/noticia]
L'habitatge social i l'ocupació a Terrassa, en números
El setembre del 2020, segons fonts municipals, Terrassa comptava amb 372 contractes de lloguer social signats, 23 en procés de signatura, i 44 sol·licituds rebudes. D'altra banda, 203 famílies havien demanat un lloguer social als propietaris; 99 havien estat acceptades i d'aquestes, 29 famílies ja havien estat traslladades. Llegeix aquí les condicions que han de complir els sol·licitants per acollir-se a un habitatge de lloguer a Terrassa.
Segons l'Ajuntament de Terrassa, el 2019 hi havia 1.350 habitatges buits i habitables, però amb propietari assignat. Cap d'aquests era de l'Oficina d'Habitatge, ja que fonts municipals explica que tots estan a la "roda" per ser assignats o ja assignats.
El 2019, el Consistori va rebre 1.093 sol·licituds d'empadronament repartides en 2.195 persones sense acreditar domicili. Fins al 31 de juliol del 2020 se n'havien rebut 688. Tot i que no es pot assegurar, la gran majoria d'aquests es trobarien ocupant un habitatge a la ciutat. Aquestes dades demostren que la ciutat compta amb domicilis per a aquestes persones.
