La Mesa de la X legislatura. Foto: Oriol Campuzano

La Mesa de la X legislatura repeteix presidenta, i com a vicepresidenta primera també tindrà una dona. La majoria són advocats, hi ha una filòloga catalana i un expert en comunicació. Analitzem quines són les seves biografies.

Una jurista, primera Presidenta

Núria de Gispert té el mèrit d'haver estat escollida la primera dona presidenta del Parlament. Ho va ser la legislatura i aquesta ho tornarà a ser. De fet, malgrat els canvis que puguin existir després de les passades eleccions, si una cosa tenien clara els de CiU és que amb "Núria de Gispert no es negociava" i més després de la brevetat de la IX legislatura. De Gispert ha estat i serà diputada en quatre legislatures i ha estat consellera en tres ocasions.

Persona de la màxima confiança del líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida -avui se li ha dirigit des de la tribuna amb un "amic Duran", ha ocupat gairebé tots els càrrecs a Unió Democràtica de Catalunya. Com a presidenta no ha destacat especialment pel seu coneixement del reglament parlamentari, per haver parlat en castellà en un plenari i per l'absurditat de prohibir pronunciar l'expressió "Espanya ens roba" a l'hemicicle.

Ara bé, la seva postura ha estat afable i, fins i tot, va mostrar una fermesa institucional amb els retrets i les crítiques que l'exdiputat de SI, Alfons López Tena li dedicava. De Gispert, que esmorza cada dia un suc de taronja, ha evolucionat cap a el sobiranisme recordant que el seu partit no pot ser "antiindependentista" i tot a què aspira a "una nació plena" també parla "d'assolir unes diferents relacions amb Espanya".

Anna Simó i Castelló, de filòloga a vicepresidenta primera

Nascuda el 26 de juliol de 1968 als Alamús (Segrià), és llicenciada en filologia catalana i postgraduada en planificació lingüística per la Universitat de Barcelona. Una característica que fa valer en el seu domini gairebé perfecte dels pronoms febles. Simó, que ha sobreviscut als canvis en la direcció d'ERC enceta la seva tercera legislatura com a diputada.

L'exconsellera de Benestar i família en el primer tripartit ha estat mare fa just dos mesos d'un nen, l'Ermengol, que fa créixer en el seu reivindicat Hospitalet del Llobregat, ciutat d'on ha estat regidora.

Parlamentària dura, -les seves intervencions en la comissió d'Ensenyament en són una mostra tangible- Simó la sap llarga però no pot amagar (ni vol) ni quan està indignada ni quan una pregunta capciosa de la premsa li arrenca un somriure. Si bé és poc aprofitable per a les entrevistes, massa disciplinada, en el terreny de la distància curta juga molt bé. 

Lluís M. Corominas i Díaz, vicepresident segon "El Conyac"

"És més veterano que el conyac", diuen de Lluís Corominas d'aquí el sobrenom "d'El conyac". Després de la marxa d'Higini Clotas, Lluís Maria Corominas és el més veterà de la Mesa. De fet, ha estat el puntal de Núria de Gispert quan aquesta no tenia les coses gaire clares. Neix a Castellar del Vallès l’any 1963, municipi del qual en va ser alcalde del 1992 al 2004, és pare de dues filles i llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Al Parlament ha estat diputat des de l’any 2003 i a CDC sempre ha estat en el politburó, a l'aiguat de la cuina del món local i del territori. Corominas va dirigir la darrera campanya electoral de CiU. Home conscient de la importància dels passadissos és permeable a la premsa, té sentit de l'humor, juga extraordinàriament bé a bàsquet i té un secret molt ben guardat que li permet sempre porta les ulleres molt netes.

Miquel Iceta i Llorens, secretari primer, l'incombustible cervell del PSC

"No hem de ser un nou PSC, hem de tornar a ser el PSC", reclamava aquest diumenge en el consell nacional del seu partit l'incombustible Miquel Iceta i Llorens, nou secretari primer de la Mesa a l'espera de ser el proper candidat dels socialistes al Parlament Europeu.

Nascut a Barcelona el 17 d'agost de 1960 és un home dotat d'un cervell  polític privilegiat. Hàbil, astut i d'extraordinari sentit de l'humor, milita a Nicaragua des del 1978 i ha fet gairebé tots els papers de l'auca dins el partit. De fet, va intentar liderar-lo en el procés del darrer congrés, però albirant les seves poques expectatives va renunciar a la lluita i ara és president de la Fundació Rafael Campalans.

Diputat des de la VI legislatura, ha estat ponent de l'estatut i portaveu del grup parlamentari socialista, exregidor de l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat així com director del departament d'anàlisi del gabinet de la presidència del govern espanyol de l'any 1991-1995. Lector incombustible, eficaç usuari de les xarxes socials té una facultat difícil de trobar en la panoràmica política: el sentit de l'humor.   

Pere Calbó i Roca, secretari segon

El popular Pere Calbó va néixer Barcelona al 1970, tot i que exerceix d'igualadí i és advocat. És regidor a l’ajuntament d’Igualada pel Partit Popular de Catalunya (PPC), on fa de portaveu des del 1995, i on ha estat tinent d’alcalde i regidor de promoció econòmica.

Afiliat al PPC des del 1992, n’és secretari d’organització des del 2008. També ha estat assessor a l’Ajuntament de Barcelona del 1999 al 2010. Al Parlament és diputat des del juny del 2010 (VIII legislatura) i, el gener del 2012 va ser elegit secretari primer de la mesa en substitució de Jordi Cornet.

Home lleial a la direcció del partit, és amable en el tracte i molt contundent en les seves exposicions, com exemple, les seves intervencions en la comissió d'Interior.

Josep Rull i Andreu, secretari tercer, "L'home SNP"

El secretari tercer de la Mesa és un terrassenc nascut el 2 de setembre de 1968, Josep Rull i Andreu. És llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona i advocat de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa, ciutat de la qual n'és regidor. Diputat al Parlament des del 1997, ja fou secretari tercer durant IX legislatura.

Actualment és secretari d'Organització de CDC, és a dir, enginyer en cap d'un partit que ha virat cap el sobiranisme, ideologia de la que és un fervent seguidor. Rull, que té una estelada al despatx i és un tintinòleg declarat, destaca per una oratòria fluïda i convincent, una sensatesa a prova de bomba, una capacitat de treball encomiable i un coneixement de GPS de la infraestructures de Catalunya. De fet, l'exconseller de Política Territorial i Obres Públiques, el socialista Joaquim Nadal, l'esmentava com el diputat que voldria tenir a les seves files.

Independentista declarat és un seguidor amatent de l'Scotish National Party, un partit que vol catalitzar el sentiment sobiranista.

David Companyon i Costa, secretari quart

El coordinador de l’àrea de comunicació d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), és el nou secretari quart de la Mesa. De 52 anys d'edat i pare de tres fills és un tipus descaradament obert, simpàtic i obertament marxista. És conseller d’ICV-EUiA al districte de Gràcia, de Barcelona.

Ha estat director de màrqueting i projecció exterior d’Adigsa, i director de comunicació i relacions exteriors de l’Incasòl. Està afiliat al sindicat de CCOO i és membre de l’Associació de Veïns de la Vila de Gràcia i d’altres entitats socials del barri.