Miki Santamaria, tocant el baix Foto: C.B.

Guevara, Los Discípulos de Otilia o els grups tribut Sultans of Swing i Californicators són alguns dels projectes del terrassenc Miki Santamaria (1985). Es va iniciar a casa seva amb un piano i la seva inquietud autodidacta i els estudis de l'ESMUC han fet la resta.  Toca el baix, la guitarra, els teclats, es defensa amb la bateria i ja s'atreveix amb l'ukelele. Admira James Jamerson, autor "de les increïbles línies de baix" de la Motown (Marvin Gaye o Stevie Wonder) i destaca "el nivell de comunicació que va assolir Mark Knopfler amb la guitarra. Tècnicament, tothom pot tocar com ell, el que és difícil és crear-ho".

Viu de la música des del 2007 (quan va començar amb La Carrau) però últimament fa mans i mànigues per trobar concerts. "Als músics ni se'ns reconeix com a treballadors, estem a l'epígraf dels artistes i els toreros". La pujada de l'IVA fa que es plantegi emigrar però mentrestant té entre mans un projecte de Coca-Cola amb Lídia Guevara i vol "aprendre el màxim".

"M'expresso millor amb el baix que amb les paraules", diu Miki Santamaria, capaç d'alternar concerts acústics amb d'altres més esbojarrats com els del grup tribut dels Red Hot Chili Peppers.

La música està poc valorada?
La gent s'ha acostumat a no pagar per la música. Als concerts cobres 5 euros, el que val una copa, i a la gent li tira enrere. Som músics i ens encanta tocar però necessitem viure d'això. És un treball digne, en aquest país la cultura musical no funciona.

Abans només podien ser músics uns quants i ara sembla que, amb les noves tecnologies, qualsevol ho pugui ser.
Ara penges una cançó a Itunes i estàs competint amb milions d'artistes. Abans hi havia el filtre de les discogràfiques que t'imposaven el que havies d'escoltar. Els que acaben triomfant acaben sent els que tenen més capacitat de promoció. És el mateix però s'ha de ser viu per saber què funciona, ara ja no té sentit trucar a la porta d'una discogràfica.

I abans t'escoltaves el CD fins que te'l sabies, ara la música és com un arxiu, una icona més a l'escriptori, i la gent acumula però no aprofundeix...
Sí, ara és molt difícil que t'agradi una cosa concreta i hi aprofundeixis. Està bé perquè tens més accés a la música però falta profunditat. La gent s'acaba movent per modes, sembla que hi hagi l'element social de la tribu, de sentir-se part d'un grup que li agrada quelcom determinat. De grups com Manel o els Amics de les Arts n'hi ha molts; ells han sabut reunir molta gent que sembla que vagi a veure'ls més per viure la festa que per una altra cosa.

Què falta a l'escena catalana?
Que surti un grup que opini, no  com Manel o els Amics de les Arts, que parlen que surten de casa i van a comprar el pa o a la platja i s'ho passen bé. Que parlin del que s'ha de parlar, que conscienciïn la gent. Trobo a faltar moviment  com el de la Nova Cançó. Hi ha molta oferta però falta més contingut reivindicatiu d'acord amb la realitat i no evadir-se'n.

El baixista és la columna vertebral però és poc mediàtic...
Valdés no serà mai Pilota d'Or però és molt important. M'agrada ser el qui cuina la història i ja sortiran els altres a les fotos. M'ho passo molt bé fent que la música camini, el baix està entremig, pot jugar amb tothom. La gent que vulgui reconeixement i fama que no triï el baix.

En els grups tribut, s'ha de ser fidel a la banda original?
Hi ha grups tribut i grups clònics. Quan abuses del teatre es torna fals. Sóc més partidari d'agafar la idea, l'essència, agafar els temes i tocar-los amb la teva energia, fer-los teus.

L'art és subjectiu?
Hi ha una part objectiva bastant palpable, veus si una cosa agrada o no, evidentment és subjectiu perquè el fa l'artista segons la seva visió. Els artistes que realment funcionen són els que connecten amb els altres, l'art no té sentit si no tens algú que et miri, necessites un feedback. El que escolta, el que opina i el que balla són molt importants, donen sentit al que fas. Jo puc estar a casa tocant hores i hores i no fa falta que m'escolti ningú, m'ho passo bé, però la interacció amb el públic et fa millor artista.