De bon matí i a peu de col·legi, el tema de conversa més recurrent era el temps: “Se’ns gelaven les mans penjant els cartells!”, ha explicat l’Anna Maria Ortí, voluntària a la mesa de l’escola TECNOS. El primer votant d’aquest col·legi ha estat en Joan Mulinari, un economista que té clars els motius pels quals ha sortit al carrer en un dels diumenges més freds de l’any: “És una oportunitat per poder dir el que pensem de la situació política i de la relació que volem tenir amb els nostres veïns; penso que ens estan prenent el pèl amb els calers”.
La Sònia i el Carles Montoro s'han desplaçar a votar al col·legi de Vallparadís, on el seu tiet feia de voluntari: “volem un canvi i aquesta és la manera que tenim de dir-ho. Creiem que el canvi ha de ser la independència.”
Feina conjunta
A la seu de l’associació de veïns de Vallparadís, la “cap de col” (així és com anomenen els caps de col·legi) ha estat la Cèlia Ros, i s'ha encarregat d’organitzar els dinou voluntaris que al llarg del dia han fet les tasques necessàries: enganxar cartells, captar gent per anar a votar, portar el cafè o fer entrepans per esmorzar. “Tinc la sensació que si la preparació hagués durat uns dies més, el meu correu electrònic hagués explotat, però penso que l’organització ha estat perfecte”, explicava Ros.
I és que si alguna cosa sorprenia al passejar per Terrassa aquest 23 de gener, era la gran quantitat de gent treballant per a una mateixa causa amb il·lusió i sense cap ànim de lucre. “És al·lucinant, cada cop veig més gent fent coses i n’hi ha que no sé qui són. A la base de dades tenim set-cents voluntaris registrats, però avui hi ha col·laboradors puntuals. Potser en som més de 750 en total!” exclamava bocabadada la Margarida Boada, que s'ha encarregat de coordinar totes les persones voluntàries.
Després d’haver-se implicat en d’altres consultes com ara la de Sant Cugat, a Boada li ha arribat el moment de votar. “Per fi, ja era hora, després de tants mesos de pencar!”, ha manifestat, emocionada, amb el vot a la mà al Casal Anna Murià.
Vot anticipat
N’hi ha que s'han volgut esperar fins avui per exercir el seu dret, però des del 6 de desembre, Terrassa Decideix ja ha estat recollint el vot anticipat amb meses per tota la ciutat aprofitant actes nadalencs, l’afluència de pares a la sortida de les escoles i instituts, o els divendres davant de la mesquita abans i després de l’oració.
La Josefina Oriol ha explicat l’experiència de la recollida de vots davant de la mesquita als seus companys de mesa: “Era per fer una pel·lícula! No he vist cap mesa on es votés tant! Pensa que hi havia cua. Fins i tot un home es va equivocar introduint el no i després em demanava que obrís l’urna per poder canviar el vot!”
El futur
Segons els estatuts de Terrassa Decideix, un cop acabat el referèndum s’ha de dissoldre la plataforma, però Margarida Boada ha expressat l’esperança de poder continuar amb la xarxa de gent que s’ha creat per tal que “no es perdi l’energia que s’ha condensat.”
La Sònia i el Carles Montoro s'han desplaçar a votar al col·legi de Vallparadís, on el seu tiet feia de voluntari: “volem un canvi i aquesta és la manera que tenim de dir-ho. Creiem que el canvi ha de ser la independència.”
Feina conjunta
A la seu de l’associació de veïns de Vallparadís, la “cap de col” (així és com anomenen els caps de col·legi) ha estat la Cèlia Ros, i s'ha encarregat d’organitzar els dinou voluntaris que al llarg del dia han fet les tasques necessàries: enganxar cartells, captar gent per anar a votar, portar el cafè o fer entrepans per esmorzar. “Tinc la sensació que si la preparació hagués durat uns dies més, el meu correu electrònic hagués explotat, però penso que l’organització ha estat perfecte”, explicava Ros.
I és que si alguna cosa sorprenia al passejar per Terrassa aquest 23 de gener, era la gran quantitat de gent treballant per a una mateixa causa amb il·lusió i sense cap ànim de lucre. “És al·lucinant, cada cop veig més gent fent coses i n’hi ha que no sé qui són. A la base de dades tenim set-cents voluntaris registrats, però avui hi ha col·laboradors puntuals. Potser en som més de 750 en total!” exclamava bocabadada la Margarida Boada, que s'ha encarregat de coordinar totes les persones voluntàries.
Després d’haver-se implicat en d’altres consultes com ara la de Sant Cugat, a Boada li ha arribat el moment de votar. “Per fi, ja era hora, després de tants mesos de pencar!”, ha manifestat, emocionada, amb el vot a la mà al Casal Anna Murià.
Vot anticipat
N’hi ha que s'han volgut esperar fins avui per exercir el seu dret, però des del 6 de desembre, Terrassa Decideix ja ha estat recollint el vot anticipat amb meses per tota la ciutat aprofitant actes nadalencs, l’afluència de pares a la sortida de les escoles i instituts, o els divendres davant de la mesquita abans i després de l’oració.
La Josefina Oriol ha explicat l’experiència de la recollida de vots davant de la mesquita als seus companys de mesa: “Era per fer una pel·lícula! No he vist cap mesa on es votés tant! Pensa que hi havia cua. Fins i tot un home es va equivocar introduint el no i després em demanava que obrís l’urna per poder canviar el vot!”
El futur
Segons els estatuts de Terrassa Decideix, un cop acabat el referèndum s’ha de dissoldre la plataforma, però Margarida Boada ha expressat l’esperança de poder continuar amb la xarxa de gent que s’ha creat per tal que “no es perdi l’energia que s’ha condensat.”
