Terrassa va ser un dels municipis de Catalunya que més va patir la repressió franquista. El moviment obrer i polític contrari al règim era força present a la comarca, fet que va intensificar les represàlies del bàndol nacional a aquelles persones que lluitaren per la llibertat i la democràcia.
Al 1939 hi havia 200 terrassencs empresonats a la Model de Barcelona, a banda dels que es van tancar a la presó improvisada de Cal Guix per manca d'espai a l'oficial. El nombre va créixer, però, amb els anys. Entre el 1939 i el 1943 van ser 606 les persones del municipi que van ser privades de llibertat (560 homes i 46 dones).
Entre 1939 i 1943 els franquistes van afusellar 44 persones de Terrassa, 42 d'elles al Camp de la Bota de Barcelona, una a Tarragona i una a Lleida.
Es calcula que uns 1.200 terrassencs van haver de marxar a l'exili a causa de la repressió. Unes xifres que superen la mitjana de tota Catalunya i que van situar al Vallès Occidental a la primera línia de la lluita antifranquista.
Una seixantena de persones que van ser privades de llibertat durant la dictadura han rebut aquest dilluns un homenatge institucional al Vapor Universitari en un acte presidit pel conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, i l'alcalde, Pere Navarro.
Se'ls ha lliurat un diploma signat pel president José Montilla i el conseller Joan Saura, “en reconeixement per la seva contribució a la causa de la llibertat i la democràcia durant la guerra civil i la dictadura franquista”. El text afegeix “Sigui el seu compromís durant aquells anys de foscor exemple de generositat, dignitat, coratge i amor a la llibertat, a la democràcia i a Catalunya per a les generacions posteriors”.
Una acte emotiu al que hi han assistit més de 400 persones i en què s'ha recordat la seva tasca en aquells temps en què ésser d'esquerres i, a sobre, catalanista era un pecat que es castigava durament per les forces del règim. “Temps de desigualtats socials, de tortura, de misèria, però també temps de solidaritat i de coratge. En definitiva, temps horribles i formidables”, Enric Cama, represaliat, historiador i president de la Comissió Cívica per la Recuperació de la Memòria Històrica de Terrassa, ha intentat resumir en una breu però intensa conferència el sentiment, la història i la situació d'una Terrassa, i d'una societat en general, que no fa tant temps que va existir, però que “s'ha intentat esborrar, ocultar, i que, fins i tot durant la democràcia, s'ha mantingut en l'obscuritat”.
“Avui no hem rebut un certificat de jubilació amb honors, avui hem recuperat la dignitat en un reconeixement que portàvem més anys esperant del que va durar el franquisme”, Rafael Zoyo va ser un dels terrassencs represaliats pel règim i aquest dilluns s'ha erigit portaveu de tots els homenatjats. “Tenim l'exigència moral de continuar lluitant per un món més just i amable”, Zoyo ha recordat a tots aquells que, com ell, lluitaren per la democràcia i que ja no hi són i ha instat els presents a fomentar els valors que defensaren en el seu dia com a “l'ADN d'un nou ordre mundial”.
Una tasca que l'alcalde, Pere Navarro, també ha animat a continuar, “us continuem necessitant, per explicar a les noves generacions allò que va passar, per inculcar els valors de la democràcia, la llibertat i la convivència a la joventut”. Navarro ha remarcat que aquest dilluns no només s'ha fet un acte d'homenatge,“s'ha fet un acte de justícia” al donar les gràcies a les persones que han dedicat la seva vida a la lluita, a la defensa d'uns principis.
“És gràcies a aquestes persones que tenim democràcia, a la lluita popular d'aquestes persones anònimes, no gràcies a un pacte polític. El que tenim no ens ho ha regalat ningú”, el conseller d'Interior, Joan Saura, ha remarcat la necessitat de recuperar la memòria històrica a Catalunya, “el temps de la desmemòria s'ha acabat”.
El Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació ha organitzat un total de 25 actes d'homenatge com el que s'ha celebrat a Terrassa arreu de la geografia catalana en una iniciativa demanada i impulsada per l'Associació d'expresos polítics de Catalunya.
Més de 1.700 represaliats del Vallès Occidental, indemnitzats
Des de l’any 2.000, 1.739 veïns del Vallès Occidental (535 de Terrassa) han rebut indemnitzacions del govern català pel temps en què van ser privats de llibertat. A tot Catalunya, més de 22.000 persones han rebut la indemnització, amb un import atorgat total de més de 51 milions d’euros. La major part dels beneficiaris van néixer entre 1910 i 1929, van participar de forma directa en la Guerra Civil i van ser privats de llibertat sense judici ni causa.
Al 1939 hi havia 200 terrassencs empresonats a la Model de Barcelona, a banda dels que es van tancar a la presó improvisada de Cal Guix per manca d'espai a l'oficial. El nombre va créixer, però, amb els anys. Entre el 1939 i el 1943 van ser 606 les persones del municipi que van ser privades de llibertat (560 homes i 46 dones).
Entre 1939 i 1943 els franquistes van afusellar 44 persones de Terrassa, 42 d'elles al Camp de la Bota de Barcelona, una a Tarragona i una a Lleida.
Es calcula que uns 1.200 terrassencs van haver de marxar a l'exili a causa de la repressió. Unes xifres que superen la mitjana de tota Catalunya i que van situar al Vallès Occidental a la primera línia de la lluita antifranquista.
Una seixantena de persones que van ser privades de llibertat durant la dictadura han rebut aquest dilluns un homenatge institucional al Vapor Universitari en un acte presidit pel conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, i l'alcalde, Pere Navarro.
Se'ls ha lliurat un diploma signat pel president José Montilla i el conseller Joan Saura, “en reconeixement per la seva contribució a la causa de la llibertat i la democràcia durant la guerra civil i la dictadura franquista”. El text afegeix “Sigui el seu compromís durant aquells anys de foscor exemple de generositat, dignitat, coratge i amor a la llibertat, a la democràcia i a Catalunya per a les generacions posteriors”.
Una acte emotiu al que hi han assistit més de 400 persones i en què s'ha recordat la seva tasca en aquells temps en què ésser d'esquerres i, a sobre, catalanista era un pecat que es castigava durament per les forces del règim. “Temps de desigualtats socials, de tortura, de misèria, però també temps de solidaritat i de coratge. En definitiva, temps horribles i formidables”, Enric Cama, represaliat, historiador i president de la Comissió Cívica per la Recuperació de la Memòria Històrica de Terrassa, ha intentat resumir en una breu però intensa conferència el sentiment, la història i la situació d'una Terrassa, i d'una societat en general, que no fa tant temps que va existir, però que “s'ha intentat esborrar, ocultar, i que, fins i tot durant la democràcia, s'ha mantingut en l'obscuritat”.
“Avui no hem rebut un certificat de jubilació amb honors, avui hem recuperat la dignitat en un reconeixement que portàvem més anys esperant del que va durar el franquisme”, Rafael Zoyo va ser un dels terrassencs represaliats pel règim i aquest dilluns s'ha erigit portaveu de tots els homenatjats. “Tenim l'exigència moral de continuar lluitant per un món més just i amable”, Zoyo ha recordat a tots aquells que, com ell, lluitaren per la democràcia i que ja no hi són i ha instat els presents a fomentar els valors que defensaren en el seu dia com a “l'ADN d'un nou ordre mundial”.
Una tasca que l'alcalde, Pere Navarro, també ha animat a continuar, “us continuem necessitant, per explicar a les noves generacions allò que va passar, per inculcar els valors de la democràcia, la llibertat i la convivència a la joventut”. Navarro ha remarcat que aquest dilluns no només s'ha fet un acte d'homenatge,“s'ha fet un acte de justícia” al donar les gràcies a les persones que han dedicat la seva vida a la lluita, a la defensa d'uns principis.
“És gràcies a aquestes persones que tenim democràcia, a la lluita popular d'aquestes persones anònimes, no gràcies a un pacte polític. El que tenim no ens ho ha regalat ningú”, el conseller d'Interior, Joan Saura, ha remarcat la necessitat de recuperar la memòria històrica a Catalunya, “el temps de la desmemòria s'ha acabat”.
El Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació ha organitzat un total de 25 actes d'homenatge com el que s'ha celebrat a Terrassa arreu de la geografia catalana en una iniciativa demanada i impulsada per l'Associació d'expresos polítics de Catalunya.
Més de 1.700 represaliats del Vallès Occidental, indemnitzats
Des de l’any 2.000, 1.739 veïns del Vallès Occidental (535 de Terrassa) han rebut indemnitzacions del govern català pel temps en què van ser privats de llibertat. A tot Catalunya, més de 22.000 persones han rebut la indemnització, amb un import atorgat total de més de 51 milions d’euros. La major part dels beneficiaris van néixer entre 1910 i 1929, van participar de forma directa en la Guerra Civil i van ser privats de llibertat sense judici ni causa.
