Un veí de Terrassa torna al pis del qual va ser desnonat per la «falta de solucions» de l'Ajuntament

La PAH reclama un lloguer social perquè l'Ibu "pugui viure dignament"

Publicat el 10 de juny de 2021 a les 09:00
Un mes enrere, els Mossos d'Esquadra, amb un fort desplegament, desnonaven l'Ibu i el seu company del pis que ocupaven al carrer Girona, del barri de Sant Pere Nord de Terrassa. En un desnonament que la  Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) qualificava de "desproporcionat i salvatge". 

El desallotjament forçat de l'habitatge arribava sense alternativa, i el jove, d'origen senegalès, es veia obligat a anar a viure a casa d'un amic. Ara, però, ha tornat al mateix pis, que després del desnonament va quedar buit. Es tracta d'un habitatge propietat d'un gran tenidor com és la SAREB. L'Ibu demana accedir a un lloguer social "per poder viure dignament", segons expliquen fonts de la PAH a LaTorre un cop coneguda la notícia.

El jove va tornar al pis el 28 de maig, però fins ara no s'ha fet públic. El 31 l'Ajuntament li comunicava que es trobava d'espera per ocupar un llit en un alberg municipal, i l'1 de juny li confirmaven la plaça. Aleshores, però segons la PAH "ell ja tenia una solució". Aquesta mesura, però, consideren que "no soluciona tot el problema". El seu desnonament havia estat el 12 de maig, i si no hagués estat pel seu amic, diuen, "hauria dormit en un parc". La seva tornada, asseguren, ha comptat amb la llum verda dels veïns, "contents per l'ajuda i aportacions que brindava a la comunitat".
 

Davant d'aquest context, fonts de la PAH lamenten que "hagin hagut de reallotjar-lo" ells mateixos després d'"alliberar" novament l'habitatge. "La falta de solucions" de l'administració, afirmen, ha provocat que tornar a entrar al pis fos "l'única manera eficaç" de tenir un sostre. L'Ibu, segons ha pogut saber aquest mitjà, no té cap ingrés.

El jove havia ocupat l'habitatge, propietat de la SAREB, feia més de cinc anys després que l'alliberés la PAH Terrassa, i ara, lamenten, havia estat desnonat malgrat la moratòria estatal vigent fins al 9 d'agost i "abandonat" pels serveis municipals. En la mateixa direcció, critiquen que durant l'últim any calculen "haver intervinut" en més de 50 desnonaments i cada setmana tenen constància d' "almenys cinc o sis".

A finals d'abril, en una reunió entre la PAH i l'Ajuntament de Terrassa, es va acordar la creació d'una unitat antidesnonaments. Aquest equip, segons la plataforma manifestava a LaTorre, és necessària perque les famílies "no se senten acompanyades i sí desbordades durant l'amenaça de desnonament". A més, conclou, arriba el dia del desnonament, i "ningú de l'Ajuntament arriba al lloc quan és l'hora de la veritat". Així, aquest grup especialitzat vetllaria pels interessos de les famílies afectades.

E
n declaracions a aquest mitjà, Guillem Domingo, portaveu de la PAH, assegurava que a la meitat del mandat, el govern municipal "ha de prendre mesures per protegir les famílies". Si no és així, afegeix, "es demostrarà que la crisi d'habitatge no era una prioritat" durant la present legislatura. El nou instrument entraria abans del 2021, segons van manifestar fonts municipals a l'esmentada trobada.

[noticia]77995[/noticia]
[noticia]77869[/noticia]