Els partits treuen tota la seva artilleria publicitària en èpoques d’eleccions. Per alguns és la oportunitat de donar-se a conèixer per primer cop ja que, tot i ser partits extraparlamentaris, els mitjans de comunicació els hi presten alguns minuts d’atenció. Alguns en saben treure el màxim profit d’aquesta situació i descobrim organitzacions que mai haguéssim dit que existien. En alguns casos, millor que no ho haguéssim sabut mai.
Però també és l’oportunitat per descobrir noves ideologies i pensaments i fins i tot partits que ens sorprenen per la seva forma d’organitzar-se, per la seva capacitat de comunicar o per haver mobilitzat en poc temps a tota una gernació. De tot se’n pot treure una lectura positiva. La majoria ens queixem que les campanyes electorals són avorrides, sempre es diu el mateix, s’exageren les propostes, es critiquen els uns als altres i en general aporten poques novetats.
En alguns casos evidencien situacions que fan allunyar el ciutadà de la política. Tot i això és una bona ocasió per conèixer aquelles persones que ens representaran al Parlament. Aquells que en un moment donat hauran d’escoltar què demana el carrer i hauran d’empassar-se més d’un estirabot si després no compleixen amb els compromisos adquirits.
També és cert que aquesta nostra democràcia podria ser més perfecte i participativa. Que realment fossin els representants del territori els que ens expliquessin les seves intencions o a demanar-nos amb quins objectius han de treballar. Si més no, la campanya serveix per plantejar-se totes aquestes qüestions.
No compararíem el nostre sistema electoral amb el model americà o amb les eleccions angleses o suïsses, si no estiguéssim en plena campanya per a les votacions. Això també ens permet queixar-nos de qui ens ha governat, de que ho continuaran fent malament, que si tots són iguals i de que no ens tornaran a demanar què volem fins d’aquí a quatre anys.
Però pensem que votar és una gran oportunitat per a la nostra manera d’organitzar-nos. Una acció per la qual moltes generacions han lluitat i moltes d’altres ho continuaran fent per millorar-la. Alguns encara no ho han paït!. Un fet singular ple de connotacions vitals. Una oportunitat per descobrir tots els canals de participació, alguns dels quals infrautilitzats.
Si avui hi ha joves que els costa comprendre els estralls d’una dictadura, a d’altres mons els és del tot incomprensible què és escollir un Parlament. Mentre alguns lluiten per millorar la participació en una societat democràtica d’altres són empresonats i executats per voler expressar allò que pensen en una papereta. Sigui com sigui, aprofitem que tenim l’oportunitat d’expressar-nos en llibertat com a homenatge i record de tots aquells que no ho poden fer.
Però també és l’oportunitat per descobrir noves ideologies i pensaments i fins i tot partits que ens sorprenen per la seva forma d’organitzar-se, per la seva capacitat de comunicar o per haver mobilitzat en poc temps a tota una gernació. De tot se’n pot treure una lectura positiva. La majoria ens queixem que les campanyes electorals són avorrides, sempre es diu el mateix, s’exageren les propostes, es critiquen els uns als altres i en general aporten poques novetats.
En alguns casos evidencien situacions que fan allunyar el ciutadà de la política. Tot i això és una bona ocasió per conèixer aquelles persones que ens representaran al Parlament. Aquells que en un moment donat hauran d’escoltar què demana el carrer i hauran d’empassar-se més d’un estirabot si després no compleixen amb els compromisos adquirits.
També és cert que aquesta nostra democràcia podria ser més perfecte i participativa. Que realment fossin els representants del territori els que ens expliquessin les seves intencions o a demanar-nos amb quins objectius han de treballar. Si més no, la campanya serveix per plantejar-se totes aquestes qüestions.
No compararíem el nostre sistema electoral amb el model americà o amb les eleccions angleses o suïsses, si no estiguéssim en plena campanya per a les votacions. Això també ens permet queixar-nos de qui ens ha governat, de que ho continuaran fent malament, que si tots són iguals i de que no ens tornaran a demanar què volem fins d’aquí a quatre anys.
Però pensem que votar és una gran oportunitat per a la nostra manera d’organitzar-nos. Una acció per la qual moltes generacions han lluitat i moltes d’altres ho continuaran fent per millorar-la. Alguns encara no ho han paït!. Un fet singular ple de connotacions vitals. Una oportunitat per descobrir tots els canals de participació, alguns dels quals infrautilitzats.
Si avui hi ha joves que els costa comprendre els estralls d’una dictadura, a d’altres mons els és del tot incomprensible què és escollir un Parlament. Mentre alguns lluiten per millorar la participació en una societat democràtica d’altres són empresonats i executats per voler expressar allò que pensen en una papereta. Sigui com sigui, aprofitem que tenim l’oportunitat d’expressar-nos en llibertat com a homenatge i record de tots aquells que no ho poden fer.
