Aquest percentatge es tradueix en 10.355 lleidatans que van patir la duresa de la dictadura en diversos indrets de Catalunya. L'estudi apunta l'origen per comarques d'aquests catalans. Així, un 25% dels lleidatans afectats per la dictadura, 2.601 persones, eren del Segrià, mentre que la segona comarca és la Noguera amb 1.340 persones (13%) i la tercera les Garrigues amb 1.186 persones (11%).
A la part baixa d'aquesta taula s'hi veuen les zones del Solsonès, la Vall d'Aran i l'Alta Ribagorça.
Quadre on indica l'origen dels represaliats lleidatans durant el franquisme
Aquestes dades es complementen amb el del nombre de persones que van ser atacades per les forces franquistes en territori lleidatà (independentment de l'origen de les víctimes). Així, es veu com la xifra augmenta lleugerament respecte la dada de lleidatans represaliats. Un total de 10.849 catalans van suportar els embats de la dictadura en territori lleidatà, el que suposa un percentatge del 14%. D'aquests, un total de 389 van ser executats.
L'afectació per territoris de la represàlia franquista a Catalunya
3.358 execucions després d'un judici sumaríssim a Catalunya
A Catalunya, des de l'entrada de les tropes rebels al Principat, el 1938, fins al final de la Transició, el 1980, es van incoar 81.966 procediments judicials militars a 78.331 persones, 70.470 homes i 7.718 dones. La majoria dels procediments, un 96,22%, van tenir lloc durant els primers anys de la dictadura, període àlgid de la repressió, la fi del qual coincideix amb la derrota de Hitler i Mussolini a la Segons Guerra Mundial el 1945.
Així, la repressió per períodes comprèn els 4.629 procediments durant la Guerra Civil (1936-38); els 74.235 procediments durant el període blau (1939-45); els 1.977 procediments durant l'autarquia econòmica (1946-52); els 369 durant el nacionalcatolicisme (1953-58); els 277 durant el desenvolupisme (1959-65); els 98 durant l'aperturisme (1966-69); els 144 durant el franquisme tardà (1970-75), i els 237 durant la Transició (1975-80).
Els principals delictes contra el règim tipificats durant el franquisme a Catalunya van ser el de rebel·lió o adhesió a la rebel·lió militar (32.740 procediments) i el d'auxili a la rebel·lió militar (26.807 procediments). La pensa que més es va imposar en el total dels procediments va ser de dotze anys i un dia de reclusió temporal (en 11.449 casos).
La majoria de persones processades per la dictadura a través de procediments judicials militars eren homes amb una edat compresa entre els 21 i els 50 anys, essent-ne majoria els que tenien entre 31 i 40 anys.
Del total de 4.411 condemnes a mort que es van dictar a tot el Principat, van ser 3.358 els casos en que els processats foren executats. D'aquests, una àmplia majoria eren homes (3.341) i 17 dones. El percentatge més alt d'execucions es va produir entre els anys 1939 i el 1940.
De les 3.358 persones que foren executades, en més d'un 83% se'n coneix la seva filiació política i/o sindical. Més del 47% de les persones executades reconeixia, o se les acusava, d'haver pertangut a la CNT –sindicat hegemònic entre els treballadors de Catalunya– en algun moment. La UGT, amb prop d'un 18,5%, és el segon sindicat en què els executats se'ls havia acusat, o havien declarat, militar-hi en algun moment; seguida per la Unió de Rabassaires, amb un 5,93%.
En relació a les filiacions polítiques de les persones executades pel règim a Catalunya, el partit majoritari fou ERC, amb 498 persones; seguit de la FAI, amb 418 persones executades que declaraven militar-hi; el PSUC, amb 176 persones; i el POUM, amb 149.
