La ciutat de Balaguer ha viscut avui un dia clau per al seu patrimoni i la seva identitat col·lectiva. La Paeria ha presentat el Projecte de Recuperació Integral del Pla d’Almatà, una iniciativa a tres anys vista (2026-2028) que compta amb una inversió de 6.125.000 euros i amb la col·laboració del Govern de la Generalitat. L’objectiu és recuperar, preservar i posar en valor un dels jaciments arqueològics més importants de l’Al-Andalus, origen i cor fundacional de la ciutat.
La paera en cap, Lorena González, ha qualificat el projecte com a “un projecte de país”, destacant-ne la dimensió patrimonial, social i educativa: “El Pla d’Almatà és el bressol de Balaguer i un espai únic que volem obrir al món. És una inversió de futur, d’oportunitats per als joves i d’orgull col·lectiu. Som davant una aliança institucional sòlida que farà del Pla d’Almatà l’Empúries de Ponent.”
El conveni signat entre la Paeria i el Govern estableix un full de ruta comú per a la promoció, difusió i recerca del jaciment. La consellera de Cultura, Sònia Hernández, ha subratllat que aquest acord representa “una primera pedra per saldar el deute històric amb el jaciment i amb el territori”: “Balaguer conté una de les claus per entendre els orígens andalusins del nostre país. Estimar Catalunya no vol dir negar el seu passat musulmà. La nostra identitat és fruit de la diversitat i la multiculturalitat, i la cultura no és un luxe: és un patrimoni viu que hem de preservar amb rigor i recerca.”
La directora del Museu de la Noguera, Carme Alòs, ha recordat que el Pla d’Almatà és “la zona zero de Balaguer”, el seu punt d’origen: “El jaciment conserva 27 hectàrees del nucli original i prop de 700 metres de muralla amb 24 torres. Fundada com a campament militar islàmic al segle IX, la ciutat va prosperar fins a l’assalt de 1105, quan va quedar abandonada. Avui la fem renéixer.”
Un projecte amb cinc àmbits d'actuació
El projecte preveu cinc grans àmbits d’actuació: millora de la protecció del jaciment, estudi i restauració de la muralla, adequació de l’espai per a la visita pública, millora dels accessos i itineraris dels visitants i creació de “l’Ull de la Història”, un nou espai immersiu de divulgació.
Segons Marina Miquel, subdirectora general de Patrimoni, el pla “no comença de zero, sinó que s’edifica sobre quaranta anys de recerca arqueològica” i segueix les directrius del Pla Director del 2010. Entre les intervencions més destacades hi ha la retirada parcial de la trama urbana que cobreix part del jaciment, la recuperació progressiva de les trames urbanes originals i la construcció d’un edifici de 564 metres quadrats que acollirà espais de recerca, tallers, magatzems i una sala d’experiència immersiva i realitat virtual.
Amb aquest projecte, Balaguer no només rescata les seves arrels, sinó que es posiciona com a referent de recerca i difusió del patrimoni andalusí a la Mediterrània occidental. El renaixement del Pla d’Almatà vol ser, en paraules de González, “una aposta compartida per la memòria, la cultura i el futur de tot un país”.
El Pla d'Almatà i els orígens de la ciutat
El Pla d'Almatà és el jaciment d'època andalusina més gran que es conserva a Catalunya i un dels principals de l'antiga al-Andalús, el país que àrabs i berbers van fundar a la península Ibèrica al segle VIII. Les restes arqueològiques del Pla d'Almatà corresponen a un dels barris de medina Balagî, una important ciutat de nova planta, perfectament planificada, que comença a créixer a partir del segle IX.
Així, el Pla d'Almatà va ser el nucli originari de Balaguer. Estava envoltat per una muralla, de la qual se'n conserven uns 700 metres, construïda amb carreus de pedra sorrenca a la base i un pany de muralla superior realitzat amb encofrats de tàpia. A intervals irregulars s'alternaven 27 torres massisses. Medina Balagî disposava de la mesquita aljama, l'assoc o mercat, i l'alcàsser o residència de l'autoritat local, a més de comptar amb banys públics i alfòndecs, una mena d'hostals on es podien allotjar els comerciants, les mercaderies i els animals de transport.
Les restes arqueològiques del Pla d'Almatà es troben distribuïdes en carrers, els quals dibuixen una ciutat regular i ordenada, amb zones residencials, zones industrials, zones de cultes i cementiris. La mesquita aljama, o mesquita major, estava situada on actualment es troba el santuari-basílica del Sant Crist.
