El guitarrista d'origen ucraïnès Estas Tonne ha posat el colofó a la dotzena edició del Festival de Músiques Disperses (MUD) de Lleida amb un concert amb les entrades exhaurides a la Seu Vella, on s'hi han congregat mig miler d'espectadors. L'antiga catedral de Lleida s'ha estrenat com a escenari d'un certamen que s'ha convertit en un referent pels amants del neo-folk a Catalunya i que atreu també públic de la resta de l'estat i cada vegada més de l'estranger.

Segons el director del MUD, Antoni Gorgues, això s'ha fet especialment evident en el concert de Tonne, on prop de 200 persones s'han desplaçat expressament des d'Anglaterra i França a la capital de Segrià per veure un intèrpret excepcional que toca poques vegades en aquests països. Per això assegura que el festival "més que créixer quantitativament, s'estabilitza com proposta de ciutat i es converteix en pol d'atracció i de promoció per a Lleida". El cartell d'aquesta edició ha inclòs tres concerts més des de divendres al vespre i encara hi ha una altra cita pel 5 d'abril, quan es farà el concert del duo Maria Arnal i Marcel Bagés que havia d'inaugurar el festival dijous passat però que es va posposar en suport a la vaga feminista del 8-M. En total, cinc concerts amb vuit artistes i formacions convidats que han atret uns 1.500 amants del folk més atrevit i innovador.

Prop de 500 persones han omplert la nau central de la Seu Vella per gaudir de l'única actuació a Catalunya d'Estas Tonne, el cap de cartell de la dotzena edició del MUD i considerat un guitarrista llegendari i molt carismàtic. En aquesta gira només farà un altre concert a l'estat espanyol, el 14 de març a Madrid. Tonne va néixer fa gairebé 43 anys a la part de la Unió Soviètica que ara és Ucraïna però es considera un "ciutadà del món" que ha viatjat i viscut a multitud de països (Israel, Estats Units, Mèxic, Índia o entre d'altres) i s'ha impregnat de referències culturals d'arreu. Així, la seva música és el reflex d'una gran varietat d'enfocaments artístics i una fusió d'estructura clàssica, tècnica flamenca, arrels gitanes, característiques de paisatges sonors llatins i electrònics.

En declaracions a l'ACN, Tonne ha comentat que el seu camí vital ha fet que se senti "de tot arreu i d'enlloc". Respecte als seus referents, admet que escolta multitud d'artistes perquè que "mai he posat ningú en un pedestal".

Sobre les influències flamenques, afirma que "és un llenguatge que respecto i estimo però no intento imitar-lo sinó que tinc el meu propi temperament que, en definitiva, és la passió per la vida amb tots els seus sabors". I és que el guitarrista entén la música d'una manera molt particular: "no construeixo cançons sinó que per mi tocar és un estat d'ànim que varia segons com em senti en cada moment; el llenguatge de l'ànima s'expressa per si sol”. Per tant, emfasitza que cada concert és diferent perquè "depèn de l'energia del moment, del lloc i del públic, el resultat és un misteri".