EolicCat amenaça de demandar al Govern per inacció i danys patrimonials. L'associació d'empreses eòliques ja ha iniciat una reclamació per manca d'acció de la ponència de renovables des del 2019, que es convertirà en un recurs judicial. A més, estudien portar a la justícia la retroactivitat del nou decret llei "més restrictiu" i que pot "posar en risc" els projectes en tramitació.

La norma estableix que els nous criteris s'aplicaran als projectes que no han passat a informació pública, cosa que vol dir a tots, denuncien, perquè "no ha passat ningú" en dos anys. "Els promotors estem indefensos", ha denunciat el responsable jurídic de la patronal, Joan Perdigó, que ha xifrat en 150 milions els danys patrimonials a les companyies del sector.

Tot i celebrar que el decret llei 24/2021 no imposi una moratòria al desplegament de renovables, la patronal es mostra molt crítica amb un decret que "posa traves" als promotors i "posa en risc" la transició energètica.

A més, EolicCat veu inconstitucional que els efectes retroactius que estableix la disposició transitòria segona del decret llei s'apliquin a tots els projectes que no han superat el tràmit de la ponència. Per això, preveu que els promotors iniciïn processos judicials contra el Govern quan s'apliqui a projectes en tràmits restriccions com la distància mínima o minimitzar l'afectació sobre els connectors ecològics i les espècies amenaçades.

Segons els càlculs de la patronal, els promotors perdran 500.000 euros de mitjana per projecte pel canvi regulador, on s'inclou el cost d'elaboració del projecte tècnic i el cobrament de les taxes per a tramitar. En total, la quantitat s'enfila fins als 30 milions d'euros. A més, cal afegir la reclamació per possible pèrdua dels avals dipositats per garantir els drets de connexió a la xarxa i que són de 40.000 euros per megawatt. Ara mateix, els avals de les iniciatives presentades a la ponència són de 120 milions d'euros.

El procediment d'avals està regulat per un decret estatal. Un cop feta la sol·licitud, es reserva el punt de connexió i el promotor té un termini determinat per tramitar el projecte. EolicCat lamenta que "aquesta norma estatal xoca amb la inactivitat de la Generalitat a l'hora de demanar expedients". "El que no pot ser és que tingui el risc que t'executin els avals perquè la Generalitat no fa la seva feina", ha subratllat el president d'EolicCat, Víctor Cusí.

La patronal també adverteix que a banda dels 3.000 MW que han començat el tràmit a la ponència n'hi ha 1.500 més que no van rebre resposta en 90 dies, cosa que s'interpreta com a "silenci positiu" i també podrien reclamar una indemnització.

Tot plegat, afegeixen, dificulta encara més el desplegament d'energia renovable i augmenta la dependència energètica a Catalunya quan es tanquin les centrals nuclears, fet que està provocant un augment dels projectes que es volen ubicar a l'Aragó. En total, s'han detectat un total de 8.000 MW eòlics i fotovoltaics que evacuaran a Catalunya a través d'una línia de molt alta tensió d'unes dimensions "com no se n'ha vist mai", ha dit el gerent de la patronal, Jaume Morrón. Aquest escenari demostra que "hi ha una confiança més gran amb la tramitació a l'Aragó que a Catalunya", ha dit Morrón.

Per complir amb l'objectiu de descarbonització del Govern pel 2030, s'haurien de tramitar 1.000 MW a l'any durant una dècada i ara mateix només hi ha 419 MW que han passat a informació pública, ha afegit. Morrón ha remarcat la importància que tenen els projectes desenvolupats a l'Aragó que estan "en competència total" amb els que es desenvolupin a Catalunya.

Per tot plegat, EolicCat ha reclamat als grups polítics que pressionin perquè el decret llei –que es troba en tràmit parlamentari- es converteixi en un projecte de llei i es modifiqui substancialment. "Falta un lideratge polític important per tirar la transició energètica endavant", ha lamentat Cusí.

[noticiadiari]2/225936[/noticiadiari]