No passa gaire sovint que hom tingui l’oportunitat que li confirmin que té raó. En aquesta ocasió a l’amable regidora Montse Parra li han bastat tan sols uns dies per fer-ho. Vagi per endavant el meu més humil i sincer agraïment.
 
En un article anterior raonava, amb arguments que no repetiré, perquè plantejar ara un Pla estratègic de cultura a Lleida era un camí envers el no res. No sé pas que haurà succeït però no m’han fet cas. Sembla que m’hauré d’esmerçar-me més i millorar les meves dots de seducció. Fixa’t que la meva argumentació era sòlida i precisa com el clatellot del vicari a un nen de postguerra però res, finalment el pla s’ha encarregat. La premsa de la ciutat així ens ho conta.
 
L’encàrrec s’ha fet a l’empresa “ICC Consultors Culturals” -a partir d’ara Els Intrèpids- bons professionals de llarga trajectòria, bregats en mil batalles i hàbils en el subtil art de la doma clàssica de polítics. De  ben segur que saben on es fiquen.  El repte que els hi ha delegat –i pel qual perceben uns legítims 17.300€ més iva- consisteix en “establir contactes amb els agents i les entitats culturals de la ciutat i elaborar un document que analitzi la realitat cultural de la ciutat, els seus equipaments, activitats i industries culturals”.
 
Breu apunt terminològic. Un Pla estratègic és un document on a partir de l’ anàlisi de context  se’n deriva una proposta d’acció. Un Mapa cultural és un retrat de la situació actual sense proposta d’acció. El que proposa fer l’Ajuntament és un Mapa de recursos i agents culturals de la ciutat no pas un Pla. Senyories, sense rigor en els termes no anirem enlloc i no ens entendrem. Fem el favor.
 
Breu apunt ufològic: Això d’ ”establir contactes amb els agents i les entitats de la ciutat” em fa pensar amb “Encuentros en la tercera fase”.  M’imagino a Els Intrèpids xiulant “Re-Mi-Do-do-Sol” per Lleida cercant establir contacte. Tot plegat molt coherent amb els darrers anys de política cultural de la ciutat on “els agents culturals” han estat vistos com poca cosa més que selenites ignots. L’Ajuntament no sap qui són ni que pensen. Malament anem si ha de venir una empresa a fer la feina que es suposa que l’Ajuntament hauria de fer d’esma.
 
Tot seguit la regidora es explica els motius “els plans estratègics els elaboren les empreses especialitzades perquè garanteixen objectivitat”. Àngela Maria! La regidoria no pot ser objectiva!. Es confessen culpables de no ser-ho com el nen que amb els morros bruts de xocolata confessa haver llepat el pastís. Entendridor. Ho dieu en veu alta i ens queden tan amples.
 
Però no cal patir, Els Intrèpids tan sols faran de topògrafs. Com molt pertinentment la regidora va precisar, “el pla estratègic farà una “fotografia” de la realitat de la ciutat, però no serà la firma la que marqui les línies de la política cultural”. Dels agents culturals de la ciutat ja ningú se’n recorda. La cosa no se n’anirà de mare, ho tenen lligat i ben lligat. La política cultural a fer la defineixen i la definiran ells. El mal anomenat Pla estratègic no serà més que una foto i tot apunta que aquesta serà una selfie. Que no es digui que no anem a la moda.
 
Per evitar qualsevol sospita insisteix en l’argument  “Ells són una eina que ha de donar-nos dades i informació i que pot ajudar-nos a prendre decisions, encara que les finals seran nostres.”. Ras i curt, el que ens ve a dir, amb humilitat i certa barra, és que ells, malgrat dirigir la regidoria durant anys i panys, no disposen ni de les dades ni de les informacions. Ja em direu que es fa en aquella casa. Sospito que els tècnics en saben molt més del que els caps polítics es poden arribar a suposar. La tendresa em brolla per les orelles. Han gestionat la cultura de la ciutat a cegues. A la babalà. 
 
Conclusió, qui es pensi que la iniciativa present d’endegar un mal anomenat Pla estratègic ens durà a definir entre tots plegats la política cultural de la ciutat s’equivoca. La política cultural la defineixen i definiran ells. Qui esperi que aquest sigui el primer pas per a constituir un Consell de la Cultura amb capacitat d’acció que vagi més enllà d’organitzar un vermut els diumenges, també s’equivoca. I aquell que us continuï dient que a Lleida s’està fent un Pla estratègic de cultura, us enganya.