Reprenc els articles d'opinió després d'uns dies de vacances que han finalitzat amb alguns dels principals objectius acomplerts: família, repòs, turisme i desconnexió. No ens podem queixar, però ara toca el retorn a la normalitat, relativa, com sempre, informativament parlant en ple mes d'agost.
 
La vista ja està posada al setembre, que no només serà potent al nostre ofici per l'esdevenir dels comicis plebiscitaris del 27 sinó que a Lleida haurem d'afrontar altres reptes informatius com la cobertura de grans esdeveniments com FiraTàrrega. Això no obstant i retornant a les esperades eleccions a casa nostra, val a dir que després d'uns dies fora d'òrbita, la sensació que m'emporto poques hores després de baixar al món real, és que al final prendrem mal!
 
I sí, és ben cert aquí cal ser crítics i admetre amb tots els seus ets i uts que bona part de la culpa la tenim els mitjans de comunicació, per empastifar, remenar i intentar exprimir al màxim qualsevol petita declaració al respecte de les llistes i els candidats aquí i allà. Perquè no pot ser que a aquestes alçades de la pel·lícula estiguem posant en qüestió que un president de l'ANC vulgui tornar a plantejar una consulta pactada amb l'Estat, o que furguem incansablement entre els candidats de la llista del Juts pel Sí per saber si estan o no d'acord amb què Mas serà el president l'endemà del 27-S si guanyen (això ja se sabia des del primer dia en què es va presentar la llista en qüestió). També (els mitjans), ens atrevim a plantejar que la CUP no descarta un pacte amb ICV-Podemos si aquests darrers donen suport a una ruptura total amb Espanya, quan tots som conscients que això és impossible que acabi passant.
 
Val més que ens asserenem tots plegats una mica, perquè que el mes d'agost està caracteritzat per una profunda sequera informativa ja ho sabíem de fa dies. Per tant, potser seria millor que aprofitéssim el 'gaudí' d'aquesta relativa tranquil·litat de convocatòries i agendes per agafar força, preparar l'estratègia i entomar amb les millors condicions possibles el que serà amb tota seguretat una de les tardors més apassionants que hem viscut mai en els nostres oficis, i perquè no també en les aspiracions individuals i col·lectives.