Quan es construïa l'aeroport de Lleida-Alguaire, una de les preguntes més freqüents a les rodes de premsa era què passaria quan a l'hivern l'espessa boira lleidatana caigués sobre la plana i cobrís d'un gris impenetrable tot el paisatge de Ponent, incloent-hi la pista d'enlairament i aterratge de les aeronaus. La resposta de la Generalitat era sempre la mateixa: cap problema, està tot previst, Alguaire estarà dotat del sistema tal que ja funciona en l'aerport pasqual del nord d'Europa i tot anirà rodat i els avions s'alçaran entre la boira sense cap problema.
 
Com sol passar, els tecnicismes acontentaven als diaris, que donaven per bones les explicacions sense haver de fer més comprovacions. L'aeroport va engegar un hivern i de seguida es van produir els primers vols cancel·lats. Però al cap d'un any de funcionament amb rutes subvencionades, la realitat es va estendre sobre la plana d'Alguaire, la Generalitat va enretirar bona part dels ajuts i les rutes europees (a Paris, Milà, Frankfurt i Palma) van desaparèixer entre la boira de la crisi.
 
Era la boira econòmica la que ens havia de preocupar. No només amb Alguaire. L'últim que hauríem de fer autoflagelar-nos a Ponent pels cent milions abocats allà. Els anys anteriors a la crisi jo treballava a Barcelona i em vaig fer un fart d'explicar inauguracions de nous serveis i infraestructures finançats per una bombolla econòmica a punt d'esclatar. El bícing de la ciutat de Barcelona, amb 15 milions de dèficit anual des del seu inici, mai ha estat posat en qüestió. La nova terminal d'El Prat, que ha deixat l'antiga infrautilitzada, es justificava llavors pel creixement imparable dels usuaris i la importància estratègica com a país de tenir camp per córrer en connexions amb el món. Si allò ara no es discuteix, per què no deixar també marge per córrer a Ponent amb les seves futures connexions aèries?
 
Aquest diari explicava ahir que els esquiadors britànics continuen arribant a Alguaire, però marxen passen de llarg de les estacions catalanes i es dirigeixen cap a Andorra. La Generalitat, que gestiona l'aeroport, ho veu amb una certa impotència, sense poder fer-hi res concret per evitar-ho. De moment. La boira econòmica escamparà, i quedarà una infraestructura de dimensions modestes però interessant si se sap aprofitar.