Passió per la terra i pel ferro: Linyola, capital del tractor

Amb més de 350 tractors per a 2.700 habitants, el poblde de Lleida converteix la maquinària agrícola en símbol d’identitat, orgull i futur per a la pagesia local.

  • Un jove aprenent de tractorista -
Publicat el 15 de juliol de 2025 a les 12:04

La demarcació de Lleida s’ha situat, un cop més, al capdavant del rànquing estatal de vendes de tractors. Durant el mes de maig es van matricular 109 vehicles agrícoles nous al territori, gairebé el 10% del total registrat arreu d’Espanya (1.112 unitats). Aquesta dada reafirma el pes específic que continua tenint l’activitat agrària a Ponent i el compromís del sector amb la modernització del camp.

Tot i aquest impuls renovador, no tots els agricultors han pogut beneficiar-se de les ajudes del pla Renove, destinat a fomentar el relleu de maquinària agrícola antiga per vehicles més eficients i sostenibles. El Ministeri d’Agricultura hi va destinar 9,5 milions d’euros, però el termini per sol·licitar-ne l’accés es va tancar només 12 minuts després d’obrir-se per l’allau de peticions. Un fet que ha generat malestar entre molts professionals, que reclamen més dotació i una tramitació menys frenètica.

Més enllà de les xifres, hi ha municipis que expliquen en primera persona aquesta relació tan arrelada amb la maquinària agrícola. Linyola, al cor del Pla d’Urgell, n’és un cas paradigmàtic. En aquest poble de poc més de 2.700 habitants, circulen més de 350 tractors. És a dir, pràcticament un per cada vuit veïns. Però aquí el tractor no és només una eina de treball: és un símbol, una peça identitària i una icona que connecta passat, present i futur.

Molts veïns de Linyola veuen els tractors com una extensió de la seva història familiar. Representen el pas de la tracció animal a la mecanització, un canvi que va transformar el ritme de vida al camp i que encara avui marca el dia a dia de la comarca. La cultura agrícola hi és tan viva que ha permès, fins i tot, que molts joves optin per quedar-se al poble, treballant en explotacions familiars o emprenent nous projectes vinculats a la terra i la ramaderia.

En plena crisi del sector per l’augment de costos, les sequeres i la incertesa econòmica, exemples com el de Linyola posen en valor la persistència de l’agricultura com a model de vida i de futur. I Lleida, amb la seva aposta decidida per renovar el parc de maquinària, continua sent una referència clara en aquest camí.