La Universitat de Lleida ha estat la seu d'unes jornades sobre el desenvolupament territorial de les terres de Ponent. Les va organitzar la càtedra Repsol de Competitivitat i Desenvolupament Regional  i entre els ponents hi van figurar economistes, geògrafs, empresaris i pagesos. D'entre aquests últims hi havia Josep Maria Escribà. Pagès de Belianes, petit productor d'oli i amb una força i lucidesa discursiva que, fent tàndem amb el geògraf Ignasi Aldomà, ha estat capaç els darrers anys de canviar la lògica victimista de les institucions lleidatanes enfront de Barcelona, amb el manifest de Vallbona primer i el lobby Compromís per Lleida després com a aglutinadors d'aquest canvi de mentalitat.
 
Escribà i Aldomà proposen un nou pla Cerdà a Catalunya: un trencament de les muralles mentals que separen Barcelona de la resta del país per tal que el país funcioni com una autèntica xarxa horitzontal d'intercanvi econòmic, cultural i creatiu, i en el qual les terres de Ponent siguin la Califòrnia d'un país que encara no ha fet el seu go west particular.
 
Durant les jornades de la UdL Escribà va tornar a perfilar aquesta proposta. Però hi vaig percebre menys entuasiasme que altres vegades. I un cert cansament. Les seves idees troben adeptes a Ponent i també generen atracció en alguns cercles barcelonins. Però no hi ha realitzacions efectives. I ja han passat set anys des de Vallbona. Barcelona no fomenta cap nou repartiment horitzontal de cartes econòmiques i culturals del país, sinó que camina cap a un país radicalment radial, i des de Lleida les institucions no abandonen la tendència al victimisme paral·litzador.
 
Ildefons Cerdà va poder desenvolupar un pla urbanístic que relligava de forma horitzontal els pobles del pla a través d'un Eixample igualitari. La ciutat superava les muralles de la ciutat vella i s'expandia cap al món industrial i de serveis com a nova capital europea. Fa 150 anys el desenvolupament industrial i la salubritat urbana havien convertit la ciutat dins de les muralles en una olla a pressió. Actualment, la crisi ha apaivagat la crisi d'infraestructures de mobilitat i ambientals de l'àrea de Barcelona  Relligar el país ja no és urgent. Cerdà, sembla ser, haurà d'esperar.