Reunions al vespre dia sí dia també, grups de whatsapps bullint amb preguntes logístiques, respostes per quedar, comentaris pràctics i d’altres que no ho són tant, bustiades per les cases, hores i hores darrere d’una paradeta de marxandatge, organització de conferències al casal de jubilats del poble, engalanar els arbres i fanals amb cintes grogues, llogar autocars, convèncer indecisos amb un somriure. Hi ha un exèrcit de voluntaris que porten dos anys o més fent aquesta activitat de manera pacient i discreta i que el 9-N van veure recompensats els seus esforços amb una jornada de votació històrica.

Moltes d’ells també van estar darrere de les taules electorals i fent el recompte. A les terres de Ponent, la consulta va comptar amb 2.234 voluntaris oficials, més 757 a les comarques del Pirineu i l’Aran. Encara n’hi havia més de suplents que, en alguns casos, es van mantenir igual allà per si calia fer-hi alguna cosa. Al Pallars Jussà vaig parlar amb alguns d’ells, que es dedicaven a fer de taxistes per portar la gent gran que s’havia de desplaçar per la comarca per votar i no tenia com fer-ho.

A més de l’anàlisi de les dades numèriques, en què es pot concloure que la participació d’un cos electoral de més de 2,2 milions i amb un 80% a favor del sí significa que l’independentisme es  troba capacitat per guanyar un referèndum oficial, cal parar atenció al fet que s’hagi organitzat i executat, amb una mecànica perfecta, unes eleccions  al marge d’un Estat. L’Estat no va existir diumenge, a Catalunya. Van ser milers de ciutadans voluntaris els que executar la feina que normalment fan els Estats, amb una Generalitat cobrint i vigilant de lluny, com les patrulles dels Mossos que, aparcats a distància prudencial dels centres de votació, observaven en silenci com els ciutadans feien la seva elecció.

Fa uns anys  es va posar de moda a les ciutats organitzar el dia sense cotxes. A Catalunya, el 9-N vam celebrar una mena de “dia sense Estat”. Milers de voluntaris organitzant i ajudant darrere les urnes de cartró i més de dos milions votant amb absoluta normalitat i amb la mateixa confiança que ho farien en unes eleccions formals avalades per un Estat. Per passar de l’Estat espanyol a l’Estat català cal passar pel dia sense Estat. Diumenge ho vam fer.