Que entrava xafant fort ja es sabia, s’intuïa…. Ada Colau no ha decebut, si més no al seu electoral. Ha fet honor al seu programa. Rotunda negativa, unilateral a la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern 2026. Llàstima que no hagi continuat també amb el tarannà que ha liderat durant tota la campanya, on la paraula consens i diàleg…, l’he escoltat per activa i per passiva, però invisible en aquesta decisió.
 
Decisió per la directa, sense consultar, ni informar als agents implicats. La candidatura era Barcelona-Pirineus, però serà que el Pirineu com ja ha passat en altres ocasions –i aquí no excloc a cap partit polític-, un altre cop sense veu ni vot. He llegit a les xarxes que en el seu dia tampoc es va consultar al territori sobre si es volia o no la candidatura, defensant així la decisió de Colau. Certament, però no sóc jo la que va dir, sinó Colau, que la seva seria una manera de fer política diferent, doncs ara era l’hora de fer honor a les seves paraules.

Ser alcaldessa de Barcelona no deu ser feina fàcil, suposo que això ja ho sabia, sinó no hagués pujat en aquesta muntanya russa a la qual tot sovint ens té acostumada la política. Però és que el seu ajuntament no és un qualsevol. És l’alcaldessa de Barcelona ciutat Sí, amb unes prioritats també, però espero que recordi que també és l’alcaldessa de la capital de Catalunya i això té una connotació: visió amplia, generosa del territori…, i el Pirineu també forma part d’aquest territori que es diu Catalunya.
 
Barcelona té una marca, la marca que en aquest cas avalava els Jocs Olímpics d’Hivern. Projecte complicat, dens, faraònic, incomprès, ple d’interessos, volada de coloms… Amb un dia he llegit de tot sobre la candidatura, vull dir, la no candidatura.

Des que ha sortit la notícia, les xarxes han bullit. Les he mirat i remirat, opinat i contraopinat. N’hi ha que diuen que liderem nosaltres sols el projecte, perquè Barcelona no hi pinta res,  que té altres prioritats, que és la mamella d`uns quants que volen tocar or…., que no ho fem o que ho fem amb Andorra, i ara Lleida també s’apunta vaig llegir ahir d’Àngel Ros. Varietat  d’opinions, ampli i llarg debat que calia encetar.
 
Em fa gràcia, però que cadascú faci servir la capitalitat de Barcelona quan i com li convé segons la conveniència, segons bufa el vent.  Ho sento, però els Pirinencs no som titelles, tenim veu i vot. Podem opinar: fer jocs o no fer-ne,  parlar de prioritats d’uns i dels altres, però a mi les decisions del “mando y ordeno” no m’agraden, siguin de la Colau o del partit polític que siguin, i en aquest cas ella no ha marcat massa la diferència amb la resta de polítics.

Si hem predicat diàleg i consens complim-lo , perquè ara mateix el que veig és un decisió populista, amb una visió molt limitada i per res generosa amb el  territori, plena de prejudicis, o no és el Pirineu català, també unes muntanyes mediterrànies?. El territori també té dret a dir-hi la seva. I ara el Pirineu es queda sense Jocs Olímpics d’Hivern?