Les eleccions municipals del mes de maig ja són a tocar i com sempre, en el moment de formar llistes i escollir candidats, puja la temperatura als despatxos de les agrupacions locals del partits, els mòbils treuen fums i els punyals van que volen. Alguns fins i tot per fer-se l'hara-kiri abans que siguin els altres els que els expulsin de la llista dels elegits. Ningú no vol quedar-se fora, i menys perquè els altres el fan fora..
 
A Lleida han trascendit de la interioritat dels despatxos un parell d'episodis interessants. El més vistós, el del fins ara regidor del PP Xema Solé. És artista, humorista i mag, el Mag Solé, i per poder exercir millor la seva professió ha decidit no presentar-se més. Però, com a bon artista, abandona la funció política amb un darrer número espectacular, trencant en púbic la baralla i enviant el seu partit a pastar fang en un dur comunicat: ha criticat les “maneres dictatorials” del partit, la seva corrupció, la manera com ha gestionat el procés sobiranista català i les polítiques fiscals del govern de Mariano Rajoy.
 
La socialista Marta Camps, tinent d'alcalde i titular de la poderosa (tot i que darrerament no tant) àrea d'urbanisme, es va sincerar en una entrevista en aquest digital sobre el refredament de les relacions personals amb l'alcalde Àngel Ros. Durant aquest mandat, Ros ha anat canviant de mà dreta, promocionant Montse Mínguez i protagonitzant algun petit xoc en públic amb Camps, que a més no s'ha acabat d'alinear del tot amb Ros en l'aposta del paer de convertir-se en referent de l'ala catalanista del partit per saltar al primer pla de la política catalana. Ara Ros ha de fer la seva llista, però Camps, que presideix l'agrupació local de Lleida, també hi tindrà alguna cosa a dir. El pacte entre els dos és inevitable, si es vol evitar un xoc preelectoral sonat dins les files del partit que aspira a repetir govern.
 
Tot això no fa res més que animar el cansí debat de les llistes obertes. No ho faran mai, els partits actuals. Els responsables dels aparells guanyen adeptes i fidelitats internes gràcies a tenir el control de l'aixeta dels càrrecs institucionals, en lloc d'obrir-lo a la ciutadania i que siguin els electors els qui diguin quina és la persona més adequada per seure al ple de l'Ajuntament.