Vindran nous temps, noves promeses, nous èxits, però de moment aquest diumenge a la Marxa Beret d’esquí nòrdic, enmig d’una catifa blanca plena de gom a gom d’esquiadors ansiosos per fer lliscar l’esquí i començar la cursa destacaran per damunt de tot, els esquís de la millor fondista de tots els temps a nivell estatal: Laura Orgué. Aquesta igualadina de 28 anys, afincada des de fa deu a l’Alt Urgell, dirà adéu a una carrera que l’ha portat a escriure amb lletres d’or la història de l’esquí de fons del nostre país, com mai abans no ho ha fet ningú. 
 
Potser no és casualitat que hagi escollit la Marxa Beret per acomiadar-se. Aquí va encetar la seva carrera l’any 2007 proclamant-se campiona estatal en 30 km. I després  ja, imparable. Un bon regust de boca on deixar la darrera petjada blanca.
 
Conscient, però que l’esquí nòrdic a casa nostra no és un esport de masses i encara menys mediàtic, malhauradament, perqué si ho fós no hauria d’explicar certes obvietats de la seva brillant carrera, i el seu nom tindria el mateix ressó que podríem trobar en esportistes d’altres esports on es mouen xifres milionàries que fan perdre el sentit,  apuntaré tres dades: 10 posició en els Jocs Olímpics a Sotxi el 2014, 3è posició en 10 km al Campionats del Món del 2009 i “top ten” en un total de 48 curses de Copa d’Europa.  
 
La collita d’èxits és llarga i no és feina fàcil en un esport on s’entrena més fora de casa que a casa. El temps sempre mana, i aquí no neva tan com voldríem i encara menys cada temporada. Ës cert que amb els anys l’esquí nòrdic ha aconsenguit guanyar-se un raconet en la graella de les televisions, en les pàgines dels diaris o en el micròfond’algunes ràdios…, però el camí és llarg i lluny queden, encara, els minuts que es dediquen a la promoció d’aquest esport en la majoria de mitjans, si els comparem amb d’altres més mediàtics. 
 
Per aquest motiu, potser avui a alguns no familiaritzats amb aquest esport, quan llegiu aquest article, el nom de Laura Orgué tal vegada no us digui res. Tan de bo m’equivoqui, perquè voldrà dir que deu anys després de l’inici de la seva carrera, alguna cosa ha canviat i la millor fondista dels nostres temps, tancarà una etapa en el nòrdic amb doble èxit: per un costat el professional i personal i de l’altra banda el reconeixement mediàtic i de masses d’un esport on l’esforç, la dedicació, la superació, l’entrenament, la desesperació per manca de recurssos… l’eleva al més alt del podi esportiu. 
 
Així doncs, diumenge, Laura Orgué, sota els crits embogidors de up up up, no et direm adéu, sinó fins aviat, perquè esperem retrobar-te ben aviat en nous reptes ja sigui en l’esquí de muntanya, en les curses verticals o de muntanya que faran que el teu nom no deixi d’escriure nous èxits en la història de l’esport català.