Lleida és i seguirà sent una ciutat cara. Així ho ha decidit el sentit del vot del PSC, Ciudadanos i la Crida-CUP, a l’hora d’aprovar els impostos municipals del 2016, entre ells, l’Impost Sobre els Béns Immobles (IBI).
 
La majoria de lleidatans i lleidatanes seguirem pagant aquest tribut de forma tan elevada com ho estem fent fins ara, perquè només aquells propietaris de pisos valorats en 30.000 euros podran rebre una bonificació. 
 
Molt progressiu i social això de deixar a la gran majoria sense opció a una rebaixa per a tothom del 2%,  com proposàvem nosaltres amb el consens d’ERC, PP i Comú, trencat per primera vegada en anysamb una inèrcia erràtica. Perquè recordo que tots paguem la contribució.
 
El que més xoca és l’argument de l’equip de govern del PSC al·legant que amb aquesta rebaixa del 2% es deixarien de recaptar un milió d’euros. Ja us ben asseguro que disminuir la pressió fiscal al ciutadà no posa en perill les arques municipals.
 
En canvi, sí que ho posa perpetuar una gestió irresponsable al capdavant de la Paeria.La prova la tenim en la modificació de crèdit que s’ha hagut de fer per pagar 3 milions d’euros en factures no pressupostades que dormien en un calaix i que ara haurem d’assumirels lleidatans. Tots. Aquí sí.
 
Insisteixo, bonificar l’IBI a uns quants no arregla el problema més que greu que tenim a Lleida, que és que els ciutadans estem pagant una contribució molt per sobre del valor que pertocaria. Si els pisos s’han devaluat, l’IBI també hauria de reflectir aquesta realitat.
 
Però aquí ningú no parla que el govern central ha baixat el 18% del valor cadastral ni del consegüent augment del 18% del coeficient per part de l’Ajuntament, que contraresta la baixada. Si li afegim l’increment del 17% de l’any passat, resulta que l’IBI ha pujat un 35% en dos anys. Ras i curt.
 
Mentre segueixin vestint de progressisme el que a totes llums és desigualtat, l’IBI seguirà sent el taló d’Aquiles de la butxaca dels lleidatans.