La ciutat de Lleida té el dubtós honor de liderar no només el rànquing de capital amb l’IBI més car, sinó que ara també figura al capdavant de capitals que més recapta per multes, segons el Ministeri d’Hisenda .

Per acabar-ho d’adobar, arran de la nostra campanya per millorar la mobilitat, hem constatat que Lleida a més a més és la capital catalana que més punts sostreu als conductors per sancions. Així, les darreres dades publicades per la DGT mostren que supera de llarg Barcelona amb un 30%.

Alguna cosa falla, doncs, quan a Lleida, amb una població de 138.542 persones, es trauen més de 43.000 punts pel total de sancions imposades davant dels 33.194 punts sostrets a la ciutat comtal, on hi viuen 1’6 milions d’habitants.

Vol dir això que els conductors lleidatans són més incívics i temeraris que els de la resta de Catalunya o de l’estat? Dubto que així sigui.

El que caldria però és anar al fons de la qüestió per sortir de dubtes. Del total de punts sostrets, 36.000 corresponen a radars semafòrics, mesura implantada a la ciutat el passat agost de 2014 amb l'objectiu de millorar la seguretat viària i reduir els atropellaments.

Després de parlar amb els diferents col·lectius de conductors (xofers, conductors d’autobús, taxistes, autònoms del sector del transport i missatgeria), tots ells coincideixen a destacar en què, lluny de l’efecte dissuasori pel qual van ser implantats, la percepció generalitzada és que la seva ubicació respon a una clara voluntat recaptatòria.

Així, apostem perquè Paeria posi a l’abast eines adreçades a fer possible l’efectiva millora de la seguretat viària i del trànsit. Com? Doncs, instal·lant als radars semafòrics uns comptadors digitals, visibles per als vehicles, que s’activen quan queda un cert nombre de segons abans no canviï de color verd a vermell.

I també, apostant pels radars pedagògics, els quals consisteixen en uns panells electrònics que mostren als conductors la velocitat a la qual estan circulant i alhora els alerten si superen els límits de la via.

Les estadístiques revelen que en aquelles ciutats on s’han aplicat, com Barcelona o Girona, el nombre d’infraccions i de sancions han disminuït.

Per tant, proposem aplicar, a banda de les accions de caràcter sancionador pertinents, mesures de caràcter pedagògic que inciten a la reflexió directa de la ciutadania davant la responsabilitat de conduir i alerten de la importància de respectar la velocitat màxima permesa a la qual poden circular.

Al nostre parer, l’objectiu dels radars hauria de ser evitar accidents i reduir la sinistralitat en les vies urbanes de Lleida, no l’afany lucratiu. I en tot cas, l’import íntegre del que es recapta per aquesta via, creiem fermament que s’hauria de destinar a millores en la seguretat viària i del trànsit fent que aquesta informació sigui pública en tot moment.