Durant el 2014 el capítol “altres despeses de funcionalment” del pressupost d'alcaldia de la Paeria va créixer dels 17.983,62 euros inicials a 176.884,20 euros finals, després de dos moviments comptables fets al desembre per ajustar les finances locals a les despeses realitzades. En aquest capítol es contemplen els diners destinats a obsequis institucionals com les famoses corbates i fulards, llibres, joies o rams de flors que s'entreguen a representants d'associacions, membres d'altres institucions, proveïdors, ciutadans il·lustres o altres persones que es relacionen amb la institució i amb qui es considera que cal quedar bé.
 
Més enllà de l'anomalia que significa haver de multiplicar per deu una partida que a l'inici de l'exercici s'havia previst més modesta, ja sigui per falta de previsió o per voler amagar inicialment el seu veritable volum, el cas ens fa preguntar quin sentit té que les institucions públiques facin aquesta mena d'obsequis. Perquè els fan totes. Almenys totes les que s'ho poden permetre. Dinars de Nadal amb obsequi final. Cistell amb productes gastronòmics gourmet. Llibres de regal amb il·lustracions fantàstiques. Com a periodista, cada mes de desembre s'omple l'agenda de dinars o esmorzars de compromís en què la institució de torn aprofita per fer una trobada fraternal i comentar l'any amb confiança. Pagant la institució, és clar. És necessari?  Quan feia informació a Barcelona, un dels moments més estranys de l'any era el còctel que l'alcalde ofereix sota invitació en els jardins i el palauet de Montjuïc en la prèvia de les festes de la Mercè: ambient dels anys vint del segle passat, cambrers repartint canapès de disseny, orquestres repartides estratègicament pels jardins, i el senyor Clos, Hereu o Trias exercint de Gran Gatsby en una sala guarnida amb una enorme làmpada d'aranya. Un viatge en el temps.
 
Aquest crec que és el problema: una distorsió en el temps i en l'espai. Per què ja no som en les vaques grasses i cada despesa pública innecessària posa els pèls de punta, i en l'espai perquè no es pot confondre la seu d'un ajuntament amb la d'una empresa privada. Es va posar de moda fa unys la idea que gestionar de forma eficient una institució era fer-ho com una empresa. I no és el mateix, és clar. Que una empresa privada tingui un departament de màrketing i relacions institucionals en la qual es planifiqui l'entrega de regals, viatges i altres obsequis a clients, proveïdors o conseguidors que cal tenir contents afecta a l'estratègia comercial i a la butxaca dels accionistes de l'empresa. Que ho faci un organisme públic afecta amb diners de tots, i tots els ciutadans haurien de poder saber a qui se li regalen coses, amb quin cost i amb quina finalitat.