Aquest dies ens sorpreníem del ressò mediàtic que ha tingut una operació policial en diversos punts de l’estat espanyol i que ha portat diverses detencions, en algunes ciutats, d’individus “amb perfil filoanarquista,  en relació amb delictes de tinença i dipòsit de substàncies o aparells explosius i delictes de danys i estralls amb finalitat terrorista". L’Operació Pandora –algú hauria de fer un estudi sociològic dels noms amb què la policia bateja les seues operacions- ha distret, durant uns dies –pocs- l’atenció d’altres temes subjacents en l’actualitat diària. Suposo que d’això es tractava: enxampar quatre exaltats que tenen somnis humits amb Bakunin per tapar el sempitern procés sobiranista, la llei mordassa o les declaracions de Rajoy dient que ja hem sortit de la crisi i que a partir d’ara tornarem a lligar els gossos amb llonganisses.
 
Però són tantes i tan grosses les calamitats que la mítica capsa de Pandora guarda en el seu interior –la darrera, la dimissió del fiscal general Torres-Dulce perquè l’estat es passa pel shubidubiuaua els postulats de Montesquieu-, que és impossible mantenir-la tancada, i no cal ser gaire llest per veure que l’operació homònima ha estat un tongo que no ha reeixit.
 
Si algú de vosaltres heu llegit la fantàstica –en l’ampli sentit del terme- novel·la de Sànchez Piñol Pandora al Congo, recordareu que els coprotagonistes de la trama són unes criatures subterrànies (els tectons) que surten a la superfície amb intencions poc pacífiques. El mateix autor ha declarat que aquests éssers són com els negres veien els colons europeus en l’època colonialista, malgrat que un d’ells aconsegueix seduir el protagonista fins fer-li perdre l’oremus.
 
Mentre hom intenta lligar la capsa amb els pèls de la barba de l’il·lustre anarquista, a casa nostra a algú li ha tocat 39 milions d’euros a la loteria. Però a la resta, ens posen un circ belga i ens colonitzen els nans. Vull dir els barrufets. Vull dir els tectons. Tan de bo aconsegueixin seduir-nos.
 
Que tingueu un bon i blau Nadal.