Dante Pérez Berenguer es presenta per tercera vegada a les eleccions espanyoles com a cap de llista del PP a Lleida, i ara creu que és la bona. Al 2019 no va aconseguir representació al Congrés en cap de les dutes cites electorals, però en aquesta ocasió confia que l’ona que surfeja Alberto Núñez Feijóo li doni un dels quatre escons que es reparteixen a la demarcació de Lleida. Ho veu a tocar. 

Nascut el 1986, el cap de llista popular dona una imatge juvenil i formal, amb camisa oberta fins al tercer botó i una barba acuradament descuidada. Parla malament de Pedro Sánchez. Molt malament. També del PSC, formació de la que va ser militant i contra la que carrega els neulers sense complexos: “M’han volgut destruir política i personalment. Els meus recels contra aquest partit ja arriben fins i tot a nivell personal”, admet Pérez, que que recorda les “manipulacions i atacs” contra ell per part dels socialistes. Veient aquesta animadversió, no és estrany que el candidat bandegi qualsevol relació amb la socialista Montse Mínguez, la cap de llista lleidatana: “No m’hi asseuria ni a fer un cafè. Porta molts anys en política i és una sectària”, assegura. 

De Vox no en parla molt millor: “És un partit populista que s’ha convertit en un aliat de Pedro Sánchez. Sembla que el seu únic objectiu sigui dificultar l’accés del PP al govern d’Espanya. Per això cal que obtinguem un gran resultat a les urnes, perquè no volem governar amb ells”. 

Preguntat per si considera Vox un partit d’extrema dreta, el candidat respon que no: “El dia que aparegui una formació d’extrema dreta, la identificarem ràpid. Vox és dissidència controlada. Frega el límit de l’extrema dreta però no el sobrepassa”. Pérez apunta que la seva formació marca “una línia vermella” en relació a la violència de gènere i que no es vinclarà als discursos de la formació de Santiago Abascal. Aprofita el moment de la conversa per atacar les esquerres: “El feminisme d’Irene Montero anava contra els homes pel sol fet de ser homes”, assegura. 

Sense Vox al govern, Pérez creu que la relació de l’executiu espanyol de Feijóo amb Catalunya serà “cordial” i sense les inflamacions del passat. Opina que el tarannà de l’actual líder popular s’allunya de les maneres de Pablo Casado, un fet que es traduirà en una política de moderació i de “polítiques poc centralistes”. El cap de llista es mostra convençut que el seu partit, igual que la societat catalana, “ha passat pàgina del procés sobiranista”, i que figures com la de Carles Puigdemont “estan amortitzades”. Sobre l’ús del català a les escoles, Dante Pérez aposta per una convivència amb el castellà al 25%: “Amb això ja ens conformem”.

En matèria lleidatana, assegura que el seu partit frenarà la fuga d’empreses de Catalunya cap a l’Aragó i que destinarà esforços en ramaderia i agricultura, infraestructures i, també, en reduir la inseguretat i les ocupacions de propietats privades. Per fer-ho necessitarà la confiança d’un electorat que ell vol ampliar pescant en òrbites diferents a la del PP: “Apel·lem al votant convergent”, explica. Per aquesta raó diu que mantindria una bona relació amb el cap de llista de Junts, Isidre Gavín. Fins i tot en fa broma: “Amb ell sí que faria un cafè. Vull els seus votants”, bromeja. Els viatges que haurà de fer amb AVE cap a Madrid si és escollit diputat no els vol compartir, però, amb Inés Granollers d’ERC: “Té un nivell molt baix”, considera.